Nous treballs arqueològics a La Draga
L’equip d’arqueòlegs del jaciment neolític de La Draga ha iniciat recentment noves prospeccions a la vora occidental de l’estany de Banyoles. Els treballs contribuiran a l’estudi de la reconstrucció i l’evolució paleoambiental i geomorfològica de l’estany i a documentar les dinàmiques del seu poblament prehistòric.
L’actuació que s’acaba de posar en marxa forma part del projecte quadriennal de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia 2022-2025 centrat al poblat neolític de La Draga, que impulsa el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles. S’articula al voltant del projecte «La Draga (Banyoles) i la neolitització al NE de Catalunya. Formació i dinàmiques d'ocupació de jaciments a l’aire lliure», coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (amb la participació de la professora Raquel Piqué), el Museu d'Arqueologia de Catalunya (Antoni Palomo) i el Consell Superior d'Investigacions Científiques - Institució Milà i Fontanals (Xavier Terradas).
La intervenció se centra en els camps de la vora occidental de l’estany, on es farà una prospecció arqueològica i geofísica que es desenvoluparà en tres fases: sondejos paleoecològics per a caracteritzar l’estratigrafia i la geomorfologia de l’àrea, prospecció electromagnètica i comprovació dels resultats de la prospecció electromagnètica mitjançant sondejos arqueològics.
Els primers treballs han estat dirigits per Jordi Revelles i Francesc Burjachs, investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i donen continuïtat a uns primers sondejos que ja es van fer fa una dècada per reconstruir l’evolució dels marges de l’estany durant els darrers mil·lennis. Llavors els resultats van permetre evidenciar, durant el Neolític final (fa uns 4.700 anys), un bosc de ribera i diferents nivells d’incendis i cultius de cereals, que fan pensar als investigadors que a prop hi havia un assentament.
En conjunt, el projecte ha d’ajudar a respondre un dels objectius fixats: reconstruir l’evolució paleoambiental i geomorfològica de l’estany de Banyoles i documentar les dinàmiques del seu poblament prehistòric. La conca lacustre de l’estany de Banyoles ofereix la possibilitat de fer treballs interdisciplinaris que integrin dades arqueològiques i paleoecològiques, perquè l’estany posseeix un registre sedimentari excepcional del Quaternari recent.