Actualitat

L’estudi de més de 600 eines de la zona nord de l’assentament fet per investigadors de la UAB indica que va ser un poblat complex i de llarga durada i no un mer lloc de reunions temporals ni un santuari.

Investigadors de la UAB i de l’Institut Max Planck d’Antropologia Social han identificat les fronteres econòmiques i polítiques que fa 4.000 anys separaven la societat d’El Argar, considerada el primer estat de la península Ibèrica, dels seus veïns del bronze de la Manxa i del bronze valencià. Aquestes comunitats, amb estructures socials menys centralitzades, van mantenir relacions complexes amb el poder argàric. L’estudi, basat en una innovadora anàlisi de la producció i circulació de ceràmica, obre la porta a identificar dinàmiques frontereres similars en altres societats europees contemporànies d’El Argar i comprendre com es van consolidar els primers estats en la prehistòria.

Un estudi liderat pel CSIC i amb participació de la UAB revela que la producció d’eines d’os fa 1,5 milions d’anys va ser metòdica i sistematitzada. Abans d’aquesta troballa, es considerava que els hominins fabricaven instruments ossis de manera puntual. Aquesta pràctica va poder tenir impacte en el desenvolupament de patrons cognitius més complexos i en l’estandardització d’una nova sèrie de comportaments entre els primers humans.

Les eines de mà per processar cereals que les primeres societats neolítiques europees van enterrar en dipòsits tenien una alta càrrega simbòlica per a les dones que les haurien fet servir, relacionada amb el temps i els cicles de la vida humana, de la natura i dels assentaments. Això conclouen investigadors de la UAB que han estudiat els molins de pedra de tres dipòsits rituals trobats els últims anys a Alemanya. La recerca s’ha publicat a Journal of Archaeological Science: Reports.

Les poblacions precolonials del Brasil de fa més de dos mil anys ja celebraven una reunió estival anual en què gaudien d’un festí amb peix de temporada abundant i begudes alcohòliques, segons recull un estudi internacional de l’ICTA-UAB, la Universitat de York (Regne Unit) i la Universitat Federal de Pelotes (Brasil) que documenta les primeres festes populars al Brasil precolonial. Que potser ens trobem davant dels orígens del famós carnaval del Brasil?

Les comunitats neolítiques ibèriques ja gestionaven els ramats de bous i vaques de manera estratègica i eficient fa 6.000 anys, movent-los entre zones de pastura baixes i de muntanya mitjana per assegurar-ne l’alimentació i modificant-ne deliberadament el cicle reproductiu. Així ho conclouen investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Cardiff, que han reconstruït per primer cop amb estudis biomoleculars els patrons de mobilitat, alimentació i reproducció dels ramats de bous durant el Neolític mitjà, a partir de les restes que s’han conservat a la Cova de les Pixarelles (Tavertet, Osona).

Una societat precolombina de l’Amazònia va desenvolupar un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any, segons un recent descobriment d’un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, (Espanya); les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading i Southampton (Regne Unit); la Universitat de Són Paulo (Brasil) i col·laboradors bolivians. Aquesta troballa contradiu les teories prèvies que descartaven la possibilitat de l’agricultura de monocultiu intensiu a la regió.

La UAB i el municipi de la Cellera de Ter (La Selva, Girona) han inaugurat el Campus d’Arqueologia i Paleontologia de la Cova del Pasteral de la UAB. El nou Campus impulsarà el jaciment com a espai de referència per a la docència i la recerca i en difondrà el patrimoni arqueològic.

El programa Investiga.edu, coordinat per grups de recerca del Departament de Prehistòria amb la finalitat de divulgar l’arqueologia a les escoles, posa en marxa Investiga.edu en obert, una iniciativa de treball transversal que ofereix el material didàctic del programa en format virtual perquè el professorat dels centres escolars el pugui fer servir a l’aula. Els primers materials estan dedicats als jaciments de les coves pirinenques de Montanissell i del Sardo.

Un estudi liderat per la UAB revela informació inèdita sobre les tècniques i materials per al tir amb arc en el Neolític inicial a la península Ibèrica. La bona preservació de les restes de la Cueva de Los Murciélagos d’Albuñol (Granada) ha permès identificar les cordes d'arc més antigues d'Europa, així com l'us de fusta d'olivera i canya i de brea de bedoll per a la confecció de fletxes. Els resultats, que es publiquen a Scientific Reports, mostren un grau de precisió i domini tècnic dels artesans neolítics sense precedents.