La producció científica de les universitats gairebé s'ha duplicat la darrera dècada

La producció científica del sistema universitari espanyol (SUE) ha crescut en l’última dècada de manera considerable fins a gairebé duplicar-se, en passar de 60.294 publicacions el 2012 a la base de dades Web of Science (WoS) a 102.987 publicacions el 2022, amb un creixement mitjà anual del 7 %. El 92 % d‘aquesta producció correspon a les universitats públiques davant del 8 % de les institucions privades, tot i que el professorat d‘aquestes darreres ha augmentat considerablement en aquest període (amb una mitjana del 7,46 %) en contraposició al creixement negatiu de les plantilles de les universitats públiques (amb una mitjana del -0,54 %). Aquestes són algunes de les dades que es desprenen del darrer informe anual de l‘Observatori IUNE que s‘acaba de publicar i pertany a l‘Aliança 4 Universitats (A4U), formada per les universitats Autònoma de Barcelona (UAB), Autònoma de Madrid (UAM), Carles III de Madrid (UC3M) i Pompeu Fabra (UPF).

Aquest informe, coordinat per l‘Institut INAECU (UAM-UC3M), fa un seguiment de l’R+D+i del SUE a través de 42 indicadors al voltant de set grans dimensions: activitat científica, anàlisi per àrees de coneixement, capacitat formativa, competitivitat, finançament, innovació i professorat. En general, “s’observa una certa desacceleració en la caiguda dels principals indicadors de rendiment del SUE que es van manifestar els anys propers a l’inici de la crisi financera del 2008, així com la seva recuperació gradual els anys propers al 2020”, indica aquesta publicació.

Pel que fa a la productivitat en la recerca, l’informe apunta que ha augmentat durant el període estudiat. En aquest sentit, a partir del 2018 totes les universitats públiques han superat el valor d’una publicació per professor a l’any. Les universitats que més destaquen és aquest àmbit són la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M), la Universitat Miguel Hernández (UMH), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de València (UV).

Pel que fa a les dades de col·laboració científica, aproximadament la meitat de les publicacions es fan amb coautors internacionals, mentre que gairebé un terç de les publicacions es fan en col·laboracions nacionals. En relació amb la producció científica emergent inclosa a l’índex ESCI (Emerging Sources Citation Index), que recull fonamentalment les publicacions d’art, humanitats i ciències socials, gairebé s’ha duplicat des de l’any 2011, i les universitats públiques són responsables del 89 % d’aquesta.

L’impacte de les investigacions dutes a terme per les universitats espanyoles ha crescut al llarg del període estudiat, tenint en compte el nombre de cites anuals. Tot i això, s’ha produït un estancament general en la visibilitat si ens fixem en les publicacions en revistes del primer quartil. En canvi, el nombre de publicacions en accés obert gairebé s’ha duplicat respecte de l’inici de la sèrie, i l’any 2021 ha representat un 68 % del total de publicacions.

Pel que fa a l‘activitat innovadora, el nombre de patents registrades per l‘Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) ha anat baixant des de l‘any 2015, amb el valor mínim de la sèrie el 2020, i remunta lleugerament l’any 2021.

Pel que fa al nombre de professors permanents (funcionaris i amb contracte indefinit) del SUE, s’ha observat un augment entre els anys 2012 i 2021, degut sobretot a l’increment de les plantilles de professorat a les universitats privades, que han crescut en aquest període a una taxa anual global del 7,46 %. Tot i això, en aquesta dècada les plantilles de les universitats públiques han perdut 3.750 professors (una mitjana de creixement negatiu del -0,54 %).

Pel que fa a l’atracció i la formació de talent, també s’observen tendències diferents, ja que mentre que els contractes FPI i FPU decreixen moderadament en el període estudiat, els contractes Juan de la Cierva experimenten un creixement considerable. D’altra banda, els contractes Ramón y Cajal es disparen pel fet que els contractes Juan de la Cierva incorporació han estat absorbits per la convocatòria Ramón y Cajal.

L’Observatori IUNE compta amb el suport del Ministeri d´Universitats, així com d’un elevat nombre d´institucions com l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i l‘Agència de Qualitat del Sistema Universitari Basc (Unibasq).

Més informació:
https://iune.es/