Arxiu de notícies

Un estudi coordinat pel Dr. Francesc Jiménez-Altayó demostra en models animals els beneficis del vorinostat després d’un ictus cerebral. El fàrmac, que està aprovat per a l'ús en humans en un tipus de limfoma cutani, atenuaria les lesions cerebrals i promouria la recuperació del teixit.

La Dra. Paula Escudero ha fet un postdoc al laboratori que coordina el Dr. Jose Manuel López Blanco, amb qui, recentment, ha publicat un article sobre com les condicions del medi de cultiu cel·lular influeixen en l'estudi de la malaltia neurològica de Lesch-Nyhan.

L'11 de febrer és el dia de la dona i la nena en la ciència i, per celebrar-ho, durem a terme diverses activitats a escoles i instituts.

Els passats 10 i 11 de gener, els membres del comitè avaluador extern van visitar l'Institut i es van reunir amb els coordinadors dels SGRs i membres dels diferents col·lectius. L'objectiu és que facin un informe de l'estat del centre i proposin iniciatives de millora que es puguin implementar.

Un estudi publicat a Nature Nanotechnology presenta una neurotecnologia innovadora basada en grafè amb potencial per a tenir un impacte transformador en neurociència i aplicacions mèdiques. Aquesta recerca, liderada per l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), amb participació de l'Institut, es troba en desenvolupament per a aplicacions terapèutiques a través de la spin-off INBRAIN Neuroelectronics. Llegeix l'article

La UAB ha posat en marxa una nova campanya per recaptar fons per estudiar una teràpia gènica per a la deficiència d'adenilsuccinat liasa (ADSL), una malaltia genètica ultrarara que pateixen uns 80 nens i nenes al món, entre els quals dos germans de Cambrils, l’Anton i l’Andreu.

La informació que percebem del moviment viatja des de l'oïda interna fins a unes zones del cervell anomenades nuclis vestibulars, que juguen un paper important en el mareig. Ara, investigadors del grup de recerca en Neuropatologia mitocondrial i la Universitat de Washington han identificat en ratolins quines neurones específiques transmeten els senyals que provoquen aquest malestar. L’estudi s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Llegeix l'article

Demostrat per primer cop que els processos neuronals i els comportaments relacionats amb la formació de la memòria poden ser contraris entre ratolins mascles i femelles. 

El grup de recerca Laboratori Humà, en col.laboració amb el Dr Albert Quintana, ha rebut finançament a la convocatòria “Ayudas a proyectos de Investigación 2023”  de la Fundación Alicia Koplowitz. L’estudi està centrat en les diferències individuals en la resposta a l’estrès i avalua diferents biomarcadors i paràmetres d’adversitat primerenca, amb l’objectiu final d’aprofundir en els factors de risc i de protecció a desenvolupar trajectòries de conducta disruptiva i prosocial.

Un article on han participat les Dres. Lydia Giménez-Llor i Aida Munsant, en col·laboració amb l'Institut Karolinska (KI) i l'empresa de biotecnologia BioArctic, han combinat la microscòpia STED, una tecnologia que permet la visualització amb superresolució, i un nou anticòs creat recentment, per observar els agregats amiloidogènics característics de la malaltia d'Alzheimer.