Arxiu de notícies
Resultats de la cerca
Mostrant coincidències amb:
Calçotada de l'INc-UAB
L'Associació d'estudiants Neurodocs va organitzar una calçotada el passat 6 d'abril, que va reunir al voltant de 30 membres de l'Institut.
Col·laboració amb AdSalutem
L’Institut ha signat un conveni de col·laboració amb AdSalutem, un centre de referencia en medicina del son i salut cerebral. La idea del conveni és promoure col·laboracions entre grups de recerca i professionals del centre de salut.
Nous enfocaments terapèutics per a la hipertensió a través de les proteïnes TRPV2
Investigadors de l'Institut han dut a terme dos estudis reveladors sobre TRPV2, un canal iònic fonamental en diverses funcions cel·lulars, que l’assenyalen com a possible nova diana terapèutica a l’hora de tractar la hipertensió. D’una banda, han descobert els efectes dilatadors dels vasos sanguinis que provoca la seva activació i, de l’altra, han identificat una molècula capaç d’activar-lo de manera més potent que els fàrmacs coneguts fins ara.
Generen un nou model animal per estudiar la malaltia de Parkinson abans que aparegui la neurodegeneració
Un equip de recerca liderat per l’Esther Dalfó ha generat i validat un nou model animal que permetrà estudiar estadis molt inicials de la malaltia de Parkinson, en els quals encara no apareixen símptomes motors, i els mecanismes moleculars previs a la mort neuronal. El nou model, basat en el cuc Caenorhabditis elegans, emergeix com una eina essencial per elaborar futures teràpies dirigides a frenar la pèrdua de l’estructura i funció neuronals característiques de la malaltia.
Un fàrmac per a un tipus de càncer podria millorar els símptomes després d'un ictus cerebral
Un estudi coordinat pel Dr. Francesc Jiménez-Altayó demostra en models animals els beneficis del vorinostat després d’un ictus cerebral. El fàrmac, que està aprovat per a l'ús en humans en un tipus de limfoma cutani, atenuaria les lesions cerebrals i promouria la recuperació del teixit.
El comitè extern va visitar l'Institut
Els passats 10 i 11 de gener, els membres del comitè avaluador extern van visitar l'Institut i es van reunir amb els coordinadors dels SGRs i membres dels diferents col·lectius. L'objectiu és que facin un informe de l'estat del centre i proposin iniciatives de millora que es puguin implementar.
Una nova tecnologia implantable basada en grafè obre camí per a aplicacions terapèutiques d'alta precisió
Un estudi publicat a Nature Nanotechnology presenta una neurotecnologia innovadora basada en grafè amb potencial per a tenir un impacte transformador en neurociència i aplicacions mèdiques. Aquesta recerca, liderada per l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), amb participació de l'Institut, es troba en desenvolupament per a aplicacions terapèutiques a través de la spin-off INBRAIN Neuroelectronics. Llegeix l'article
Nova recerca per desenvolupar un tractament per a la malaltia ultrarara generada per la mutació del gen ADSL
La UAB ha posat en marxa una nova campanya per recaptar fons per estudiar una teràpia gènica per a la deficiència d'adenilsuccinat liasa (ADSL), una malaltia genètica ultrarara que pateixen uns 80 nens i nenes al món, entre els quals dos germans de Cambrils, l’Anton i l’Andreu.
Identifiquen les neurones que provoquen el mareig
La informació que percebem del moviment viatja des de l'oïda interna fins a unes zones del cervell anomenades nuclis vestibulars, que juguen un paper important en el mareig. Ara, investigadors del grup de recerca en Neuropatologia mitocondrial i la Universitat de Washington han identificat en ratolins quines neurones específiques transmeten els senyals que provoquen aquest malestar. L’estudi s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Llegeix l'article
El Laboratori humà rep un ajut de la Fundación Alicia Koplowitz
El grup de recerca Laboratori Humà, en col.laboració amb el Dr Albert Quintana, ha rebut finançament a la convocatòria “Ayudas a proyectos de Investigación 2023” de la Fundación Alicia Koplowitz. L’estudi està centrat en les diferències individuals en la resposta a l’estrès i avalua diferents biomarcadors i paràmetres d’adversitat primerenca, amb l’objectiu final d’aprofundir en els factors de risc i de protecció a desenvolupar trajectòries de conducta disruptiva i prosocial.