Entrevista al Dr. Alex Taylor

Vosaltres i el vostre grup fa aproximadament un any que esteu aquí. Què investigueu a l'INc-UAB?

Actualment estem estudiant la inferència probabilística intuïtiva tant en rates com en humans. Comptem amb un sistema automatitzat anomenat Rat Village, on les rates poden entrar i sortir de la nostra cambra de proves en qualsevol moment del dia, sense necessitat de ser manipulades per un experimentador. Aquest sistema ens permet entrenar les rates sense intervenció humana, de dia i de nit. L’estem utilitzant per investigar la capacitat de les rates per resoldre problemes d’inferència estadística que anteriorment han resolt els lloros, i comparar el rendiment d’aquestes dues espècies amb el dels humans en les mateixes tasques.

Què significa inferència probabilística?

L’inferència probabilística formal implica l’ús de càlculs matemàtics per actualitzar creences. En canvi, la inferència probabilística intuïtiva es basa en judicis probabilístics fets mitjançant dreceres cognitives, cosa que pot donar lloc a diversos biaixos cognitius. Aquests biaixos van ser documentats per primer cop en humans gràcies a la recerca guardonada amb el Premi Nobel de Daniel Kahneman i Amos Tversky. En els últims deu anys, s’ha descobert que la inferència probabilística intuïtiva no només es troba en infants, sinó també en algunes espècies animals, especialment en ximpanzés i lloros kea. El nostre objectiu és comparar la inferència probabilística en humans, lloros kea i rates, per comprovar si l’evolució ha donat lloc independentment a un mateix tipus d’inferència probabilística intuïtiva tant en ocells com en humans.

Hem vist un fragment d’un documental sobre la teva recerca anterior amb corbs, on es mostra com són capaços d’utilitzar eines per aconseguir menjar, per exemple. Com poden ser tan intel·ligents si tenen el cap tan petit?

La clau és la densitat de neurones en el seu cervell, que és molt més alta. Tot i que el seu cervell és relativament petit en comparació amb els primats, tenen una densitat de neurones molt superior, especialment al pallium aviari, que equival funcionalment al nostre còrtex. Si compares el cervell d’un lloro amb el d’un mico que té el doble de mida, veuràs que, malgrat aquesta diferència de volum, el nombre de neurones és similar.

Si els corbs tenen aquest tipus de raonament, vol dir que podem extrapolar-ho a altres capacitats de la intel·ligència humana?

No necessàriament. Que els animals resolguin problemes de manera impressionant no significa que ho facin de manera sofisticada. Fins i tot si mostren sofisticació en un aspecte concret de la cognició, com la inferència probabilística, això no implica que siguin igualment sofisticats en tots els àmbits de la intel·ligència. Gran part de la meva recerca inicial es va centrar a demostrar que corbs i lloros poden resoldre problemes complexos, com aquells que requereixen planificació o inferència estadística, emprant cognició avançada. Un cop establert això, la gran pregunta és: quan planifiquen o fan judicis probabilístics, realment pensen com nosaltres? L’intel·lecte dels ocells i dels primats ha evolucionat independentment, mitjançant l’evolució convergent. Si han desenvolupat mecanismes cognitius similars per camins diferents, això seria fascinant, perquè suggeriria que l’evolució de la intel·ligència està subjecta a certes limitacions i que, sota pressions selectives similars, tendim a obtenir tipus d’intel·ligència similars en lloc de formes totalment diferents.

Quines descobertes han sorgit dels teus experiments amb els diferents animals amb els quals has treballat?

Crec que la contribució més important ha estat aprofundir en la nostra apreciació del món natural. La nostra recerca ens permet entendre millor què passa a la ment dels animals. Com més investiguem, més descobrim patrons de pensament complexos en ells. Això és rellevant perquè, com a humans, sovint donem més valor moral als éssers que considerem més intel·ligents, especialment si pensen de manera similar a nosaltres, com els ximpanzés. La meva feina, juntament amb la d’altres col·legues del camp, ha demostrat que els ocells són, en certa manera, "primats amb plomes" pel que fa a la resolució de problemes. Aquesta nova perspectiva és especialment important en plena era de l’Antropocè, ja que ens ajuda a entendre el que podem perdre si no valorem prou el nostre entorn natural.

Com ha evolucionat la nostra comprensió de la intel·ligència en diferents espècies en els darrers anys?

Quan feia el doctorat, la gent es sorprenia que un ocell pogués resoldre problemes complexos. Ara, la gran qüestió és si realment pensen com nosaltres. I si els ocells són intel·ligents, quines altres espècies podrien ser-ho també? S’han fet descobriments fascinants en ratolins, abelles i fins i tot en plantes, que desafien les nostres idees tradicionals sobre el comportament i la cognició. Tot això suggereix que no només vivim en un planeta ple de vida, sinó també ple d’intel·ligència.

Com podrien aquests avenços influir en la manera en què tractem els animals?

Durant molt de temps, la intel·ligència ha estat el criteri que ens ha servit per diferenciar-nos de la resta de la natura. Ara, la recerca en psicologia comparativa està destacant com n’estem, en realitat, d’interconnectats amb la resta d’éssers vius. Els lloros raonen sobre probabilitats, les rates mostren empatia, les abelles poden ser optimistes... Cada descobriment obre el debat sobre fins a quin punt hauríem de tenir consideració moral per diferents grups d’animals, cosa que inevitablement afecta la manera en què els tractem.

I quin impacte podrien tenir les teves descobertes en el benestar animal?

Comprendre les capacitats cognitives i emocionals dels animals ens ajuda a millorar el seu benestar. Per exemple, en un estudi anterior vam demostrar que els corbs que utilitzen eines per aconseguir menjar són més optimistes que aquells que simplement obtenen el menjar sense fer servir eines. Això obre la porta a millorar el benestar animal identificant quines conductes específiques de cada espècie els generen benestar i creant entorns que permetin expressar-les. Una nova línia d’investigació al meu laboratori de rates, que ja s’està duent a terme amb lloros kea, se centra en l’evolució de les emocions positives en animals, amb un èmfasi especial en la joia. Volem identificar signes de joia en aquestes espècies i analitzar com integren les emocions positives i negatives. Aquesta investigació no només pot millorar el benestar animal, sinó que també podria contribuir al desenvolupament de millors tractaments per als trastorns de l’estat d’ànim en humans, mitjançant models animals per desenvolupar fàrmacs que actuïn sobre la integració emocional. Més enllà d’això, formo part d’una xarxa europea de recerca en benestar animal (LIFT), que recentment ha publicat una definició de benestar animal positiu. Esperem que això impulsi nous programes d’investigació a Europa per millorar la qualitat de vida emocional dels animals sota cura humana.

És molt interessant. Moltes gràcies per compartir la teva recerca amb nosaltres.

Igualment, gràcies a vosaltres!