Observen en models animals amb hipertensió que patir un ictus cerebral afecta artèries d'altres parts del cos
Un estudi liderat pel Dr. Francesc Jiménez-Altayó, investigador de l’Institut i del CIBERCV, ha demostrat que la interrupció temporal del flux sanguini al cervell pot provocar canvis duradors a les petites artèries de l’abdomen de rates amb hipertensió. L’equip de recerca també ha avaluat l’eficàcia d’un fàrmac anomenat SAHA per contrarestar aquests efectes, i s’ha vist que és capaç de prevenir alguns dels canvis primerencs a les artèries i de reduir el dany cerebral a llarg termini.
La recerca, publicada a Life Sciences, ha analitzat els efectes d’una isquèmia cerebral transitòria sobre els vasos sanguinis perifèrics de rates hipertenses, ja que la hipertensió és la primera causa de risc per patir un ictus. L’equip va induir una breu interrupció del flux sanguini cerebral per estudiar com això afecta la funció i l’estructura de les artèries mesentèriques. Es va examinar la capacitat d’aquestes artèries per contraure’s i relaxar-se, així com diversos canvis estructurals: el gruix de les parets, el nombre de cèl·lules, el contingut de col·lagen i l’estrès oxidatiu, en dos moments: un dia i vuit dies després d’haver restaurat el flux sanguini.
Els resultats van demostrar que l’episodi isquèmic altera la capacitat contràctil de les artèries, un efecte que persisteix vuit dies després. També es va observar un engrossiment de les parets i un augment de la mida de les artèries, possiblement causats per un increment en els dipòsits de col·lagen.
Per tractar aquests canvis, l’equip va administrar àcid suberoilanilida hidroxàmic (SAHA) durant la restauració del flux sanguini. El fàrmac va aconseguir prevenir alguns dels canvis arterials primerencs i va oferir protecció a llarg termini contra el dany cerebral causat per la isquèmia transitòria.
“Aquests resultats són especialment prometedors, ja que el SAHA ja està aprovat per al tractament d’un tipus de càncer i, en aquest estudi, hem administrat una dosi equivalent a la que ja s’utilitza en humans”, explica Andrea Díaz-Pérez, primera autora de l’estudi. “Això obre la porta a futures investigacions per determinar si també podria reduir el dany cerebral relacionat amb l’ictus en pacients hipertensos. No obstant, es necessiten més estudis per entendre els efectes a llarg termini sobre els vasos sanguinis”, afegeix el Dr. Jiménez-Altayó.
Aquesta investigació aporta nous coneixements sobre com la interrupció temporal del flux sanguini al cervell pot afectar els vasos sanguinis fora del sistema nerviós central, especialment en casos d’hipertensió. També destaca el potencial del SAHA com a protector cerebral després d’un ictus. De tota manera, encara cal avançar per desenvolupar estratègies que evitin completament el dany vascular persistent a tot l’organisme.
L’estudi s’ha realitzat en col·laboració amb diverses institucions: el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Cardiovasculares (CIBERCV), el Departament de Farmacologia, Terapèutica i Toxicologia de la UAB, el Servei de Ressonància Magnètica Nuclear de la UAB, el Centro de Investigación Biomédica en Red de Bioingeniería, Biomateriales y Nanomedicina (CIBERBBN), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari La Paz (IdiPaz) i el Centro de Investigación Biomédica en Red sobre Enfermedades Neurodegenerativas (CIBERNED).