Una experiència de PhD: Dr. Sergi Verdés
"En aquesta tesi hem centrat la nostra atenció en una molècula prometedora: Klotho, que hem vist que pot combatre simultàniament diverses alteracions de l’ELA".
La tesi doctoral és un recorregut llarg i ple de girs inesperats; de fet, aquest projecte sorgeix arran d’un projecte anterior que no va prosperar i de la col·laboració entre dos grups amb l’objectiu d’unir forces i trobar tractaments per a l'Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA).
L’ELA és una malaltia cruel i implacable que arrabassa la funció motora a mesura que les motoneurones es moren, deixant al seu pas un rastre de discapacitat i patiment, que acaba amb la mort dels pacients entre 2 i 5 anys des del diagnòstic. Tot i dècades de recerca, encara no disposem de medicaments efectius, i la missió per trobar un tractament és més urgent que mai.
En aquesta tesi hem centrat la nostra atenció en una molècula prometedora: Klotho. Heu sentit a parlar d’ella? Coneguda pel seu paper beneficiós en l'envelliment i la longevitat, Klotho exhibeix qualitats sorprenents, com antioxidants, antiinflamatòries i regeneratives, que suggereixen un potencial terapèutic que no podíem ignorar. Algun d’aquests mecanismes estan alterats en l’ELA, on la interacció de múltiples factors patològics probablement resulta en la mort selectiva de les motoneurones. Però tot i així, la majoria d’estudis de recerca i assajos clínics fallits s’han centrat només en un o uns quants mecanismes principals de la malaltia. Aquí és on Klotho destaca, oferint un enfocament més integrat, ja que pot combatre simultàniament diverses alteracions de l’ELA.
En un primer moment vam descobrir que els nivells de Klotho disminueixen en el teixit nerviós i muscular en models animals d'ELA. Què vol dir això? Doncs que podria haver-hi una connexió amb la progressió de la malaltia. Els experiments inicials en cultius de medul·la espinal van revelar que augmentar els nivells de Klotho oferia una esperança tangible. Klotho protegia les delicades motoneurones de l'excitotoxicitat, un procés que contribueix a la seva degeneració. Amb aquest coneixement, el següent pas va ser tractar ratolins amb ELA per verificar el seu paper terapèutic. Imagineu-vos introduir el gen de Klotho en aquests ratolins i incrementar-ne exponencialment els seus nivells. Impressionant, oi? Doncs això ho vam aconseguir en la medul·la espinal i en els músculs d’aquests ratolins mitjançant tècniques de teràpia gènica.
El veritable avenç va arribar quan vam dirigir la nostra atenció als músculs. En augmentar la secreció de Klotho en aquest teixit vam aconseguir preservar el contacte amb les motoneurones, disminuint la seva degeneració i la desconnexió del múscul, reduint la inflamació i mantenint la funció muscular en l’ELA. Aquesta intervenció no només va endarrerir l'inici de la malaltia i va millorar la funció motora, sinó que també va allargar significativament la vida dels ratolins afectats.
Però no ens vam aturar aquí. Volíem descobrir els misteris moleculars darrere d’aquests efectes. Vam fer anàlisis a gran escala per identificar els principals gens, proteïnes i vies metabòliques a través dels quals Klotho exerceix el seu poder protector. Algunes d’aquestes propietats ja eren conegudes, com el seu paper antioxidant i antiinflamatori, però en vam trobar altres de noves, com la seva implicació en el metabolisme de proteïnes o en el transport dins la cèl·lula. Aquests estudis ens han ofert noves perspectives sobre possibles estratègies terapèutiques i la seva aplicació en altres malalties neurodegeneratives.
Però això no és tot! D’aquesta tesi han nascut nous projectes per continuar demostrant l’eficàcia de Klotho en altres subtipus d’ELA i en lesions del sistema nerviós amb implicacions neuromusculars, com les lesions de medul·la o de nervi. La nostra feina no s’acaba aquí, ja que reconeixem la importància de portar aquests descobriments del laboratori a la clínica, convertint la ciència en solucions tangibles per a aquells que lluiten contra l'ELA cada dia. Per facilitar aquesta translació, hem patentat aquest tractament i hem establert contactes amb companyies farmacèutiques per impulsar les possibles aplicacions de la nostra estratègia.
En definitiva, les nostres troballes no només ofereixen un raig d'esperança per als afectats per la malaltia, sinó que també destaquen la importància de la investigació col·laborativa i en equip en la cerca de tractaments efectius. Què us sembla aquest avenç? Creieu que podrem fer una diferència en la lluita contra l'ELA? Nosaltres n'estem convençuts!