Identifiquen les neurones que provoquen el mareig
La informació que percebem del moviment viatja des de l'oïda interna fins a unes zones del cervell anomenades nuclis vestibulars, que juguen un paper important en el mareig. Ara, investigadors del grup de recerca en Neuropatologia mitocondrial i la Universitat de Washington han identificat en ratolins quines neurones específiques transmeten els senyals que provoquen aquest malestar. L’estudi s’ha publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). Llegeix l'article
El grup de recerca, coordinat des de l’INc-UAB, ha analitzat les cèl·lules dels nuclis vestibulars d’uns ratolins sotmesos a girs curts i repetits, i ha demostrat la importància de les neurones que expressen la proteïna VGLUT2 en el mareig. Segons els autors, aquestes neurones són necessàries per als efectes de mareig induïts per la rotació, com són la disminució de la gana, la temperatura corporal més baixa, la reducció del moviment i l'evitació condicionada del gust (aversió a un gust introduït quan se’ls fa girar).
Els investigadors han constatat que el bloqueig d’aquestes neurones per quimiogenètica (molècules especialment dissenyades per interaccionar amb aquestes cèl·lules concretes) impedeix el mareig en els ratolins sotmesos a la rotació. I que, en canvi, la seva activació mitjançant un feix de llum (optogenètica) en ratolins quiets reprodueix els mateixos símptomes de mareig que quan se’ls sotmet a la rotació.
Concretament, han identificat un subgrup de neurones VGLUT2 que expressen el gen de la colecistoquinina (neurones-CCK) com a responsables dels efectes del mareig, i han vist que envien senyals a una zona del cervell anomenada nucli parabraquial, encarregada de generar sensacions desagradables.
“Els ratolins als que administrem un fàrmac bloquejador del receptor CCK-A presenten una menor activació del nucli parabraquial i tenen menys comportaments de mareig”, explica Elisenda Sanz, investigadora de l'INc-UAB i autora de l'estudi.
"Els fàrmacs comuns contra el mareig s'adrecen al sistema histaminèrgic, pel que provoquen somnolència. Els fàrmacs bloquejadors del receptor CCK-A, que ja estan aprovats per les associacions dels medicaments nordamericana i europea (FDA i EMA) com a tractament per a problemes gàstrics, són segurs i no tenen aquest efecte indesitjat, per la qual cosa que serien una excel·lent opció per tractar el mareig” conclou Albert Quintana, investigador de l'INc- UAB i coordinador de l'estudi.
En futurs estudis els investigadors volen definir encara més la contribució d'aquestes neurones a altres situacions que poden causar mareig per avançar en l'aprovació medicaments que bloquegen el receptor CCK-A com a nova teràpia contra aquest malestar.
Article: Pablo Machuca-Márquez, Laura Sánchez-Benito, Fabien Menardy, Andrea Urpi, Mònica Girona, Emma Puighermanal, Isabella Appiah, Richard D. Palmiter, Elisenda Sanz and Albert Quintana. «Vestibular CCK signaling drives motion sickness–like behavior in mice». October 17, 2023. PNAS. https://doi.org/10.1073/pnas.2304933120