L'estrès crònic que pateixen les dones víctimes de violència de gènere altera la manera com responen a un estrès puntual
En un article coordinat pel Dr. Antonio Armario, analitzen les conseqüències de l'estrès sostingut en el temps que suposa patir violència de gènere, i estudien com afecta tant a la capacitat per detectar situacions amenaçadores com a la salut mental. Llegeix l'article
Se sap que les dones que han viscut situacions de violència tenen un risc de dues a quatre vegades més gran de patir depressió, ansietat i trastorn d'estrès posttraumàtic, fins i tot anys després d'acabar la relació violenta. Tot i això, es desconeix el perquè d'aquest risc augmentat.
En un article coordinat per la Dra. Ximena Goldberg, de l'Hospital Parc Taulí, i el professor Antonio Armario, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia i de l'Institut de Neurociències de la UAB, s'avaluen les conseqüències d'aquest estrès crònic pel que fa la resposta fisiològica davant de situacions d'estrès puntual, així com sobre la capacitat per detectar expressions facials amenaçadores.
A l'estudi hi van participar 105 dones (69 víctimes de violència de gènere i 36 controls) que van realitzar dues proves. En una primera, les participants s'enfrontaven a una situació d'estrès estandarditzada que incloïa una simulació d'entrevista de feina i un càlcul matemàtic. Després, se’ls extreien mostres de saliva per mesurar la resposta fisiològica a l'estrès agut. En una segona fase, les dones veien en una pantalla cares neutres o amb expressions amenaçadores, i es mesurava en quin grau paraven atenció a les unes o a les altres.
El grup de recerca, on hi havia professionals del Parc Taulí, la Universitat de Tel Aviv, el grup G-29 del CIBERSAM i la UAB, va observar que al test d'atenció un grup de dones estava molt més atent a les cares amenaçadores, seguint un patró d'actitud vigilant, mentre que un altre grup les esquivava. Les dones víctimes de violència de gènere que seguien un patró de vigilància presentaven una resposta més gran a l'estrès, sobretot del cortisol, que el grup control. En canvi, les dones víctimes de violència de gènere amb patró esquivador presentaven menor resposta de cortisol i d'α-amilasa.
“Els resultats ens indiquen que l'exposició crònica a l'estrès té un impacte sobre els sistemes biològics de resposta a l'estrès (l'eix hipotalàmic-pituïtari-suprarenal i el sistema nerviós simpàtic), que està condicionat per la manera com fem front als senyals de perill (cares amenaçadores). Tots dos aspectes podrien estar relacionats amb el risc incrementat a patir malalties mentals”, explica el professor Antonio Armario.
La Dra. Ximena Golberg, investigadora de l'ISGlobal i el Parc Taulí, primera autora de l'article, explica que els resultats permeten avançar en el coneixement dels processos cerebrals que experimenten les víctimes de violències per poder desenvolupar millors protocols d'actuació i minimitzar-ne les conseqüències a la salut mental a llarg termini.
Referència: X Goldberg, C Espelt, R Nadal, Y Alon, D Palao, Y Bar-Haim, A Armario. Blunted neurobiological reactivity and attentional bias to threat underlie stress-related disorders in women survivors of intimate partner violence. Psychological Medicine. 2023 May 17;1-12. doi: 10.1017/S0033291723000910.