"El problema ara no és la visibilitat, ara s'han de construir espais amables"

Són les 13.00 h i la sala de cinema s’omple de mica en mica de persones que assisteixen al col·loqui sobre el moviment LGBTI a la UAB. Uns cinc minuts més tard, la secretària general, Esther Zapater, obre l’acte dient: “A partir dels documents de l’Arxiu General de la UAB, l’Observatori per a la Igualtat ha pogut traçar de manera breu una genealogia del moviment LGBTI a la nostra universitat”. Així mateix, remarca que estem en un moment en què els delictes d’odi estan a l’alça. A Catalunya, s’ha donat un augment del 7% en les incidències LGTBI-fòbiques, segons les dades de l’Observatori contra l’LGBTI-fòbia. Per aquest motiu, Zapater insisteix en la “lluita contra la vulneració dels drets de les persones”. També ha volgut avançar que “la UAB està treballant en com actualitzar totes les bases de dades i com ajustem els pressupostes amb una perspectiva de gènere”. 

Un cop acaba la seva intervenció, dona pas al moderador, Eugeni Rodríguez i Giménez, actual president de l’Observatori contra LGBTI-fòbia.  Rodríguez aprofita per recordar el seus dies com a membre de Joves per a l’Alliberament Gai (JAG). Aquesta va ser la primera associació LGBTI juvenil i amb presència a la universitat, la qual va sorgir com una escissió del Front d’Alliberament Gai de Catalunya. “No vaig poder estudiar a la UAB, perquè no vaig tenir la oportunitat. Era molt dur sortir de l’armari en aquest moment, perquè existien unes lleis, com la de l’escàndol públic,  que ens reprimien”, diu. També va ser un període en que la Organització Mundial de la Salut (OMS) encara considerava la homofòbia una malaltia. Això, com descriu Rodríguez, es veia reflectit en alguns dels manual de les Facultats de Medicina, Psicologia i Dret. 

Entre 1986 i 1989, un altre aspecte al qual havia de fer front el JAG era el rebuig de l’Església Catòlica. Tal com relata Rodríguez, en aquell moment, el papa Juan Pablo II encara parlava de l’homosexualitat com un pecat. En canvi, en el cas del lesbianisme, l’església no el mencionava, ja que es considerava com un fet inexistent. Amb això, el director de l’Observatori contra l’LGBTI-fòbia vol mostrar que les dones encara estaven més invisibilitzades. De fet, la tasca d’Eix Violeta, una associació que -tot i no ser universitària- actuava en conjunt amb el JAG, va ser crucial per la lluita de les lesbianes a Catalunya. Rodríguez recorda una de les accions més reivindicatives que van fer en aquell moment: situar dos llits en mig dels carrers de Barcelona amb dues noies en un i dos nois en l’altra amb el lema “lo nuestro sí es pecado”.  

Aquesta visibilització ha estat una tasca essencial pels col·lectius LGBTI que han actuat a la UAB. Aquesta universitat va albergar el JAG i el JALG, creada el 1996 com a Joves per l’Alliberament Lesbià i Gai, i que es reunien en un espai cedit per la universitat. Aquest espai, per a les dues associacions va ser vital, ja que significava  un lloc segur on expressar-se i continuar la seva lluita. Van ser moltes persones les que van passar per alguna d’aquestes organitzacions, com en Joan Tallada, doctor en Sociologia i un referent en temes de HIV/SIDA.  

També va ser el cas de la Neus Miquel i Tàpia, veterinària i activista en temes LGBTI, que participa al col·loqui d’avui. “Jo vaig entrar al JALG l’any 2000, però la majoria de persones que el formaven no havíem sortit encara de l’armari”, recorda Miquel. De fet, la gent es comunicava a través del correu, per l’anonimat. La visibilització i els grups de suport eren els eixos d’acció més rellevants pel JALG. Tal com explica Miquel,  van crear un grup no mixt de dones i van “empaperar tota la UAB amb cartells que preguntaven si erets lesbiana”. Altres accions que desenvolupaven van ser tallers i jornades, com la del Dia Internacional de la Sida l’any 2001. Pel JALG, com explica Miquel, les campanyes eren l’eina essencial per a la visibilització en temes LGBTI i de sexualitat. 

En el 2024, les reivindicacions han canviat. Com recullen Judit Silvestre i Carla Pascual, membres d’IRIS LGBT+ -actual col·lectiu de la UAB-, el seu objectiu és construir un espai segur, on crear comunitat i compartir experiències. Volen una UAB inclusiva. Unes reivindicacions que van molt més enllà del tema polític, aspiren a crear una xarxa de suport entre l’alumnat. Per aquest motiu, les seves accions s’articulen al voltant de l’oci. Per exemple, el club de lectura i el club de cinema són dues activitats amb molta participació. Així mateix, han creat un espai de suport per a les persones que ho necessitin i actuen com a vincle amb l’Observatori per a la Igualtat. 

Eugeni Rodríguez i Giménez confirma també aquesta necessitat de crear vincles presencials. “En una era tan digitalitzada com la que ens trobem, la interconnexió entre persones de la comunitat LGBTI és més important que mai. De fet, això és el que ens va permetre crear l’Observatori contra l’LGBTI-fòbia”. 

Falta un quart per les 14. 00 h i el col·loqui està a punt d’acabar. És el moment en què el públic intervé. Una de les persones assistents pregunta com era la reacció de la societat cap al col·lectiu JALG i en què es diferencia amb la que rep actualment IRIS. Miquel no recorda cap delictes d’odi, simplement “a la gent que no li interessava, no anava”. Rodríguez, en canvi, sí que recorda alguns comentaris en LGBTI-fòbics al lavabos de les facultats. A la vegada, però, aquests espais funcionaven com a canals de comunicació. “Als lavabos ens deixàvem missatges. De fet, el JAG va fer un estudis sobre aquests missatges, ja que per nosaltres, com a gais, eren molt importants”, explica Rodríguez. Silvestre afegeix que la situació no ha canviat tant i aquests espais encara s’utilitzen amb aquest propòsit.  

El públic també s’interessa a saber si el JALG o IRIS manté alguna connexió amb altres col·lectius universitaris similars. Neus Miquel recorda que Sin Vergüenza actuava a la UAB, però, com tenien diferències en les línies d’actuació, mai van estar en contacte.  Passa el mateix en el cas d’IRIS, segons confirma Pascual. 

Encara hi ha temps per una tercera pregunta, la qual indaga sobre el logotip dels tres col·lectius, ja que comparteixen el triangle equilàter invertit. El JAG i el JALG en rosa, IRIS en negre. Rodríguez explica que és un símbol històric de la lluita pels drets de les persones LGBTI. Aquest triangle s’utilitzava per senyalar a les persones de la comunitat LGBTI en els camps de concentració nazi, les quals van ser terriblement oprimides per la seva identitat de gènere i la seva orientació sexual. Així docs, l’anagrama continua, com també continua la lluita pels drets de les persones LGBTI en diferents àmbits. Unes reivindicacions que han canviat amb les generacions, però que continuen per aconseguir una universitat inclusiva i diversa. 

Les últimes paraules són de Maria Prats, directora de l’Observatori per a la Igualtat, la qual vol agrair la participació Rodríguez, Miquel, Pascual i Silvestre. Com declara, “per a l’equip de l’Observatori ha estat una iniciativa molt bona, que ens ha permet recuperar part de la nostra història com a universitat des de la perspectiva de gènere i LGBTI”.  

Si et vas perdre el col·loqui, pots recuperar el breu traçat històric sobre el moviment LGBTI a la UAB en els roll-ups que s’exposaran a les diferents biblioteques de la UAB. Aquesta ruta comença a la Biblioteca i Hemeroteca de Comunicació, on estaran exposats del 23 de maig al 5 de juny.