Les cures sota models público-comunitaris: Integració de serveis, equips auto-gestionats i territorialització del servei d'atenció a domicili (SAD)
Els municipis arreu d’Europa han vist com les necessitats d’atenció i cures a la gent gran han crescut i continuen creixent de forma continuada.
Els municipis arreu d’Europa han vist com les necessitats d’atenció i cures a la gent gran han crescut i continuen creixent de forma continuada. Com a resposta, les administracions han fet créixer els seus serveis i han buscat contenir la despesa pública mitjançant organitzacions estandaritzades i burocràtiques, i reforçant relacions dins de les organitzacions basades amb lògiques jeràrquiques i de manca de confiança, amb una manca de visió integradora i participativa. Aquestes formes d’organització son en gran part responsables dels nombrosos problemes que enfronten els serveis públics d’atenció de cures, incloent-hi una reducció de l’autonomia i satisfacció del personal d’atenció, una gran rotació de treballadores a les llars i una baixada de qualitat del servei, i una alta fragmentació, tant dins del servei com entre les administracions públiques. En definitiva, un servei que rarament satisfà a cap de les parts involucrades, ni la part més alta ni més baixa de l’organització proveïdora, ni la persona atesa i la comunitat que l’envolta, inclosa la seva família.
Per donar resposta aquests problemes, a Europa i a Catalunya s’estan introduint reformes que busquen una millora de la qualitat del servei i les condicions laborals basada en la integració de serveis, una disminució de regles burocràtiques, la inclusió d’una perspectiva comunitària i una major auto-organització i autonomia de les treballadores. Dins d’aquesta visió, un dels models organitzatius que ha rebut més atenció i s’ha experimentat en diferents països és el model Buurtzorg, nascut a Holanda. En altres països s’ha adaptat amb altres noms, incloent els “equips permanents” o “equips auto-gestionats” a Dinamarca o les “superilles socials” a Catalunya. Ara bé, si bé a països com Dinamarca el model d’equips auto-gestionats s’ha estès amb rapidesa, a Catalunya l’adopció no ha acabat d’arrelar-se. El present curs parteix de la idea de que existeixen importants barreres a la reforma i a la innovació local. Els governs locals requereixen de xarxes de coneixement, suport supralocal en termes de recursos financers i no financers, coordinació amb altres serveis públics (com poden ser els de salut) i espais de diàleg amb agents socials implicats. Aquest curs busca recolzar els municipis per introduir canvis significatius en els seus serveis de cures i redirigir-los cap a la satisfacció de les necessitats de la gent gran i els treballadors/es.