Programació dels cursos 2024-2025
Dates i horari: 30 d'octubre, 6, 13, 20 i 27 de novembre, 4, 11 i 18 de desembre, de 9.30 a 11 h.
Programa
L’objectiu d’aquest curs és aprofundir en una sèrie de personatges femenins de diferents cànons literaris nacionals des del segle XIX fins a l’actualitat. Un dels objectius del seminari serà veure per què tant aquestes figures com les obres en què estan emmarcades van trencar motlles en el seu moment i com és que, tant elles com aquestes novel·les, ens segueixen fascinant encara a dia d’avui. A més d’explorar personatges més coneguts per tothom en algunes de les sessions, també en descobrirem d’altres que malauradament han passat més desapercebudes però que ens els darrers anys (i gràcies a les traduccions que s’han publicat recentment a casa nostra) han anat rebent el reconeixement que es mereixien. El curs es complementarà amb l’anàlisi d’alguns passatges dels textos originals que es proporcionaran als estudiants abans de cada sessió i també s'hi parlarà de com aquestes obres han influït en les arts (altres obres literàries posteriors, cinema, sèries televisives, pintura, música, etcètera) mitjançant debats a classe i el visionat d’escenes o obres d’art concretes.
Laura Gimeno Pahissa és doctora i professora de literatura estatunidenca a la UAB i imparteix docència de narratologia i de literatura comparada a la UOC.
Dates i horari: 30 d'octubre, 6, 13, 20 i 27 de novembre, 4, 11 i 18 de desembre, d’11.30 a 13 h.
Programa
Exploració del rol vital que les emocions juguen en la nostra vida quotidiana, influenciant tant les interaccions socials com les reflexions. Examinarem com les emocions afecten els nostres pensaments, decisions i relacions, per fomentar una comprensió més gran de la riquesa emocional humana. Ens aproparem al concepte d'intel·ligència emocional, explorant com pot millorar la nostra capacitat per gestionar els reptes emocionals de manera efectiva, mostrant eines per reconèixer, entendre i regular les emocions. Abordarem la prevenció del malestar emocional identificant patrons disfuncionals i promocionant pràctiques saludables com tècniques de relaxació i atenció plena (mindfulness). Finalment, posarem èmfasi en l'autoregulació com a clau del benestar emocional.
Neus Crespo Puig és psicòloga sanitària especialitzada en el benestar emocional per a la prevenció i tractament de la salut mental. Imparteix docència al grau en Psicologia a la UAB i fa acompanyament emocional al llarg de la vida.
Corel Mateo Canedo és doctora en Psicologia de la Salut especialitzada en processos motivacionals vinculats a la salut, la prevenció i les emocions. És professora de psicologia a la UAB i forma part del Grup de Recerca en Estrès i Salut (GIES) de la UAB.
Dates i horari: 31 d'octubre, 7, 14, 21 i 28 de novembre, 5, 12 i 19 de desembre, de 9.30 a 11 h.
Programa
Descriurem de manera objectiva com els descobriments químics al llarg dels segles xx i xxi han impactat en la societat contemporània, fins al punt d’arribar a canviar el curs de la història i definir, al menys en part, la nostra societat actual i les nostres perspectives de futur. Presentarem la ciència associada a cada cas de manera molt assequible i tractarem la història dels descobriments i els perfils biogràfics dels seus descobridors. Alguns dels temes que inclourà el curs són: nitrogen, de l’alimentació als explosius; salut i esperança de vida: antisèptics i fàrmacs; control de la natalitat i alliberament femení: la píndola anticonceptiva; materials no metàl·lics, les dues cares dels plàstics, i transició energètica: bateries, hidrogen i combustibles sintètics.
Jordi Marquet Cortés és doctor, catedràtic de Química Orgànica i va ser vicerector de la UAB de 2002 a 2012 i membre fundador del Parc de Recerca de la UAB. Fins a 2021 va coordinar el centre de recerca conjunt de Henkel i la UAB, dedicat a la recerca de nous materials. És un consultor científic i tecnològic amb més de 120 treballs científics originals sobre electroquímica, fotoquímica i nous materials polimèrics.
Dates i horari: 31 d'octubre, 7, 14, 21 i 28 de novembre, 5, 12 i 19 de desembre, d’11.30 a 13 h.
Programa
A l'antiga Grècia, la literatura escrita neix precedida de segles en què l'oralitat vehicula totes les formes literàries conegudes. Des de l'època arcaica fins a l'època clàssica, entre els segles VIII i V aC, el cant i la recitació de composicions poètiques omplen nombrosos espais de la vida quotidiana, tant en l'àmbit públic (celebracions religioses, competicions, espectacles) com en el privat (banquets), tot creant una experiència vivencial molt rica i complexa al voltant del fenomen literari per mitjà de la transmissió oral. En aquest curs farem una aproximació als tres gèneres literaris que van tenir el seu auge en aquest període crucial de la història de Grècia: l'èpica, la lírica i la tragèdia. A través de l'estudi de les característiques formals i de contingut, i de la lectura d'alguns passatges particularment rellevants dels seus autors principals buscarem entendre el significat i la funció d'aquestes obres poètiques per a la societat del seu temps i valorar-ne el llegat en la cultura actual.
Marta Oller Guzmán és professora agregada de filologia grega al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB. La seva recerca s'ha orientat vers l'estudi dels cultes heroics, la condició de l'estranger i el contacte de poblacions en l'àmbit colonial grec. Recentment ha publicat sobre lideratge femení en el món grec antic.
Jordi Pàmias i Massana és catedràtic laboral de Grec al Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB. Ha centrat la recerca en el mite grec, en els seus aspectes teòrics i la seva recepció. Des de 2010 és membre del consell de redacció de la col·lecció de textos grecs i llatins de la Fundació Bernat Metge.
Joan Pagès Cebrián ha estat catedràtic de grec d’ensenyament secundari, i actualment és professor de filologia grega a la UAB. S’ha especialitzat en edició de textos mitogràfics grecs, en mitologia i religió gregues i en crítica homèrica. Col·labora amb la col·lecció de clàssics grecs de la Fundació Bernat Metge com a traductor i editor.
Dates i horari: 31 d'octubre, 7, 14, 21 i 28 de novembre, 5, 12 i 19 de desembre, de 17 a 18.30 h.
Programa
El cinema ha sabut sintetitzar totes les arts de manera orgànica i, des de l’inici del cinema, la música ha tingut un paper fonamental, bé per recrear un ambient realista, bé com a element de reforç dramàtic, sobretot emocional. Tractarem alguns dels aspectes principals sobre la relació entre música i cinema al llarg de la història i veurem l’interessant fenomen de concerts de bandes sonores, que està esdevenint tot un èxit dins de les programacions dels auditoris. Els temes que inclourà el curs són: música i cinema: conceptes bàsics de comunicació audiovisual; la música al cinema mut; el fenomen del cinema sonor i el «so de Hollywood» i alternatives; el musical com a gènere; Kubrick i la música preexistent; el retorn al «so de Hollywood», i tendències actuals, els concerts de bandes sonores.
Aurèlia Pessarrodona Perez és llicenciada en Humanitats, doctora en Musicologia, cantant lírica i dibuixant. Com a investigadora és especialista en teatre musical del segle XVIII i la relació entre música, cos i arts, aspectes que també ha vinculat amb la seva pràctica artística. Actualment és professora lectora Serra Húnter del Departament d'Art i Musicologia de la UAB.
Dates i horari: 22 i 29 de gener, 5, 12, 19 i 26 de febrer, 5 i 12 de març, de 9.30 a 11 h.
Programa
Espigolarem alguns dels aspectes més significatius de l’herència historicocultural romana i el procés, els intermediaris i els moments clau mitjançant els quals la romanitat ha amarat la nostra idiosincràsia, des d’aspectes de la vida quotidiana fins a les grans fites de la cultura occidental. En vuit sessions parlarem de la llengua llatina i la seva evolució a les llengües romàniques, dels usos i costums romans en la nostra quotidianitat, d'algunes obres literàries i la seva tradició en la literatura i l’art occidentals (L’Eneida, el conte de Psique i Cupido), d'aspectes d’urbanisme i enginyeria romana, dels processos d’adaptació de la cultura pagana al cristianisme, dels usos i reinterpretacions posteriors d’episodis, personatges i símbols de la història romana, etc. En definitiva, demostrarem que la romanitat impregna el nostre ADN.
Joan Carbonell Manils és professor de filologia llatina de la UAB. És especialista en l’humanisme del segle XVI i en els estudis sobre tradició epigràfica manuscrita. Ha traduït al català Ciceró, Plaute, Horaci i Lucà, així com Luter, Pico della Mirandola i Galileu. Igualment ha dedicat temps de la seva recerca als mètodes d’aprenentatge de la llengua llatina a la universitat i al batxillerat.
Dates i horari: 22 i 29 de gener, 5, 12, 19 i 26 de febrer, 5 i 12 de març, d’11.30 a 13 h.
Programa
Hi ha pocs fenòmens històrics, culturals i socials que hagin generat tantes polèmiques i debats a la societat com la maçoneria. Veurem els orígens històrics i l’evolució d’aquesta institució i els personatges que durant 300 anys hi han estat vinculats, tan coneguts i tan dispars com els escriptors Antonio Machado i Oscar Wilde, científics com Santiago Ramón y Cajal o Alexander Fleming i líders de moviments socials i polítics com Clara Campoamor, Lluís Companys o Concepción Arenal. El programa del curs inclou els temes següents: els orígens, constructors de catedrals gòtiques a la Il·lustració; les conseqüències del «contubernio judeo-masónico»; símbols, rituals i objectius maçònics; de Mozart i Machado fins als Picapedra; maçoneria i feminisme; secta, lobby, societat satànica?; maçoneria, quo vadis?
David Revelles Soriano és periodista i professor associat al Departament de Periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Des de fa dues dècades compagina la seva activitat d’investigador, escriptor i conferenciant amb la creació de rutes urbanes a Barcelona per donar a conèixer la riquesa històrica i literària.
Dates i horari: 23 i 30 de gener, 6, 13, 20 i 27 de febrer, 6 i 13 de març, de 9.30 a 11 h.
Programa
El curs té com a objectiu explicar i entendre les característiques del capitalisme, que és el sistema econòmic dominant en el món on vivim. S'estructura en tres parts: La primera explora la història del pensament econòmic des dels seus inicis fins a les teories més contemporànies que expliquen la realitat de l’economia actual (Grècia Clàssica, Tomàs d’Aquino, Adam Smith, Malthus...). La segona analitza les diverses fases del capitalisme des del seu gran impuls amb la revolució industrial fins la complexa interacció amb la globalització, el medi ambient i les tecnologies emergents, que plantegen un futur ple d’interrogants. A la tercera part s’oferiran recomanacions per la gestió de les finances personals que ajudin a navegar en un món marcat per la incertesa econòmica.
Eduard Conti Batlle és economista i dirigeix la seva pròpia empresa d’educació econòmica i financera. És també professor d’Introducció a l’Economia a la UAB i col·laborador habitual en diversos mitjans de comunicació.
Dates i horari: 23 i 30 de gener, 6, 13, 20 i 27 de febrer, 6 i 13 de març, d’11.30 a 13 h.
Programa
La cançó i la poesia lírica van començar sent la mateixa cosa, però la impremta les va anar separant. Tanmateix, al llarg dels darrers segles, la cançó ha esdevingut una eina importantíssima de cara a la divulgació dels poetes i de la seva obra. En aquest curs passarem revista, amb l’ajuda d’audicions i d’interpretacions en directe, als poetes catalans que han estat cantats, sense oblidar els grans referents francesos (Baudelaire per Léo Ferré, Aragon per Jean Ferrat, Victor Hugo per Georges Brassens), i estudiarem de manera crítica el procés creatiu de la musicació de poemes.
Miquel Pujadó Garcia és llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Filologia Romànica. Autor de diversos llibres de narrativa infantil i juvenil i del llibre de referència Diccionari de la cançó, ha publicat una vintena de discos com a cantant i ha compost cançons per a Dyango, Guillermina Motta, La Salseta del Poble Sec, etc. De 1985 ençà escriu a Serra d’Or sobre cançó catalana i internacional.
Dates i horari: 23 i 30 de gener, 6, 13, 20 i 27 de febrer, 6 i 13 de març, de 17 a 18.30 h.
Programa
L’antic Egipte és una de les civilitzacions més fascinadores de l’Antiguitat, que ja va captivar a grecs i romans. Entre moltes coses, una que els cridà més l’atenció van ser les seves divinitats, mig humanes mig animals. En aquest curs de 8 sessions s’introduirà l’alumnat a diversos aspectes de la religió faraònica com les divinitats, la figura del divina del rei, els seus centres de culte, alguns rituals o les seves creences funeràries. És tracta d’un curs d’iniciació, per al qual no calen coneixements previs. El temari inclou: la religió de l’antic Egipte, la concepció de divinitat i el panteó egipci, cosmogonies i cosmovisió, el temple del cosmos a la Terra, el mite d’Osiris, el món funerari, el rei-déu i els rituals iniciàtics.
Marc Orriols, egiptòleg, és doctor i professor a la UAB. Ha participat en nombrosos congressos i té diverses publicacions en revistes especialitzades.
Dates i horari: 19 i 26 de març, 2, 9, 23 i 30 d'abril, 7 i 14 de maig, de 9.30 a 11 h.
Programa
La història de les societats imperials s’ha escrit en clau masculina i occidental, però l’experiència colonial va tenir també un protagonisme públicament i íntimament femení. Les nostres sessions exposen vivències de dones en els territoris de la primera globalització, impulsada pels imperis ibèrics del segle XVI al segle XVIII. Considerem diferents exemples de lideratge, sotmetiment o resiliència, des la història social a la història religiosa i de les emocions, amb races, ètnies, estaments i religions plurals. Cada sessió es desenvolupa a partir de casos documentats, cada figura o col·lectiu ens permet conèixer èpoques, societats o poders diferents des d’una sensibilitat femenina transoceànica. Entre altres, coneixerem les dones indígenes americanes, les conqueridores del Nou Món, la dona a les ciutats iberoamericanes...
Bernat Hernández és professor d’història moderna i investigador del Centre d’Estudis de l’Amèrica Colonial a la Universitat Autònoma de Barcelona. Director de la revista Nuevas de Indias, sobre cultura i història dels mons hispanoamericans de l’època moderna.
Dates i horari: 19 i 26 de març, 2, 9, 23 i 30 d'abril, 7 i 14 de maig, d’11.30 a 13 h.
Programa
Farem un viatge complet per a aquests quatre mil·lennis, des del naixement de la història i de l'escriptura a Mesopotàmia fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Al llarg d'aquest llarg període de temps nombrosos pobles van aparèixer i van extingir-se, grans imperis van conviure i van enfrontar-se, grans ciutats van erigir-se i van abandonar-se... Ens acostarem a grans personatges com Hammurabi, Ramsès II, Cir, Alexandre, Cleòpatra, Juli Cèsar o Àtila, entre molts d'altres, que encara avui ens fascinen i intriguen. No només coneixerem el món antic, sinó que també reflexionarem sobre el nostre, veient quant en comú tenim encara amb allò que considerem el bressol de la nostra civilització.
El programa del curs inclou: Egipte, la terra dels faraons; Mesopotàmia, el naixement de la historia; l'època dels grans imperis al Pròxim Orient; Grècia arcaica i clàssica; Alexandre i el món hel·lenístic; monarquia i república romana; l'Imperi Romà, i la caiguda de Roma i la fi del món (antic).
Marc Mendoza Sanahuja és doctor en Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment és professor associat. Els seus camps de recerca principals són Alexandre el Gran, els diàdocs i l'Àsia Central hel·lenística, però també ha publicat articles sobre l'Imperi Persa, recepció moderna i historiografia catalana, entre d'altres.
Dates i horari: 20 i 27 de març, 3, 10 i 24 d'abril, 8, 15 i 22 de maig , de 9.30 a 11 h.
Programa
La ficció, amb la seva capacitat de transcendir els límits de la realitat, ens ofereix una finestra a un món alternatiu, un espai on les regles poden ser subvertides i les veritats qüestionades. El filòsof Jacques Rancière sosté que per entendre millor la realitat hem de començar per ficcionar-la. Aquesta afirmació ens convida a explorar el cinema com a mitjà narratiu que pot esdevenir una eina fonamental per desxifrar l’imaginari col·lectiu i les representacions intencionades que configuren la percepció del nostre entorn.
A través de pel·lícules, sèries i altres formes d'expressió cinematogràfica explorarem com els relats ens ajuden a reflexionar sobre la nostra pròpia existència i a entendre millor el món que ens envolta.
Jordi Grau Rebollo és doctor en Antropologia Social i professor al Departament d'Antropologia Social i Cultural de la UAB. S'ha especialitzat en antropologia audiovisual, especialment en el potencial etnogràfic de l'audiovisual per comprendre i explicar la realitat, i en antropologia de la família i del parentiu.
Dates i horari: 20 i 27 de març, 3, 10 i 24 d'abril, 8, 15 i 22 de maig , d’11.30 a 13 h.
Programa
En aquest nou curs continuarem avançant en aquest camí inabastable que és la música. Parlarem de la música tradicional amb unes sessions dedicades a la sardana i la cobla i recordarem la Nova Cançó Catalana dels anys 60. Dins de la música clàssica ens mirarem les bases de la música electrònica. Dins del jazz visitarem l’època de les grans bandes. Dins del pop-rock estudiarem com la imatge ha modulat les cançons amb els vídeos musicals i sempre estarem oberts a alguna sessió monogràfica sorpresa!
Frederic Sesé Sabartés és historiador de l’art per la UAB i titulat professional de flauta travessera pel Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional com a crític musical i docent.
Dates i horari: 20 i 27 de març, 3, 10 i 24 d'abril, 8, 15 i 22 de maig, de 17 a 18.30 h.
Programa
L’objectiu general d’aquest curs és proporcionar coneixements actualitzats i basats en l’evidència científica sobre aspectes bàsics de la nutrició humana i aplicar-los en el dia a dia per tal de fomentar una alimentació i un estil de vida saludables. Es tractaran, entre d’altres, el temes següents: les necessitats nutricionals específiques a partir dels 55 anys, l’activitat física, l’aplicació de les recomanacions d’alimentació saludable en l’elaboració dels menús setmanals, què són i com reconèixer els aliments i begudes ultraprocessats, com interpretar les etiquetes dels aliments i què hi ha sobre alguns mites en nutrició.
Montserrat Solanas García és llicenciada en Biologia, màster en Nutrició i Alimentació i doctora en Ciències Biològiques. A la UAB és professora titular de l’Àrea de Fisiologia Mèdica a la Facultat de Medicina i membre de l’Institut de Neurociències. La seva recerca sempre ha girat a l'entorn de la nutrició i la salut. És autora de més d’una seixantena d’articles de recerca, ha participat en més de vint projectes d’R+D+I i participat en comitès internacionals de l’àmbit de la nutrició i la salut.