L'escola en català: bases i estratègies per al foment del català als centres escolars
Modalitat: conferències en línia mitjançant videoconnexió.
Adreçat a: docents de totes les matèries i etapes no universitàries.
Durada: 5 sessions de 2 hores.
Calendari: els dijous 22 i 29 de febrer i 7,14 i 21 de març de 2024.
Horari: de 17.30 h a 19.30 h.
Lloc de realització: retransmissió en directe amb l'aplicació.
Professorat: Miquel Àngel Pradilla, Marina Solís Obiols, Mònica Barrieras, Rafael Lemus Arce i Ferran Suay.
Preu: 20€
Estructura i desenvolupament: la primera part de les sessions és una intervenció del ponent, seguida d’un torn obert de paraula mitjançant el xat de la plataforma i moderat per un membre de l’Equip ICE UAB -SERCLE El català a l’ensenyament. La segona part, que tanca la sessió, es correspon amb una nova intervenció per part del ponent.
Les sessions no s'enregistren. En aquesta ocasió, l’Itinerari compta amb una aula virtual en la qual els participants podran trobar materials complementaris a les qüestions tractades al llarg de l’Itinerari.
Presentació
Què cal tenir en compte a l’hora de planificar i dissenyar intervencions diverses orientades a promoure l’ús de la llengua catalana a l’escola tant en el nivell del centre com en el nivell de l’aula?
Com superar les dificultats amb relació al manteniment del català i afrontar les incerteses i neguits que l’ús de la llengua pot implicar en l’entorn escolar?
L’Itinerari, organitzat per l'Equip ICE UAB - SERCLE El català a l'ensenyament, aborda aquestes qüestions des de camps i perspectives diferents i proposa estratègies de foment de l’ús del català a l’escola.
Programa
Sessió 1, dijous 22 de febrer, de 17.30 h a 19.30 h
Amb l’escola no n’hi ha prou. Sense l’escola no hi ha res, a càrrec de Miquel Àngel Pradilla.
Joshua A. Fishman, una de les figures més rellevants de la sociologia del llenguatge, etzibava als inicis de la darrera dècada del segle passat allò de «School is not enough» [amb l’escola no n’hi ha prou]. Certament, confiar al sistema educatiu la responsabilitat exclusiva de la revitalització d’una llengua en les societats contemporànies de la modernitat tardana seria d’una gran ingenuïtat. Més encara quan la llengua es troba en una situació de minorització. Una minorització, en el cas de la llengua catalana, que mostra moltes cares segons a quina regió de la llengua ens referim. El futur de la llengua, doncs, es dirimeix en molts àmbits i, actualment, la seua presència en el món socioeconòmic i el digital, per posar dos contextos especialment rellevants, és determinant a l’hora de vincular la llengua a uns usuaris només una part dels quals la tenen com a llengua inicial o llengua d’herència.
Tanmateix, si bé amb l’escola no n’hi ha prou, no és menys cert que sense l’escola la possibilitat de revitalització lingüística constitueix una autèntica quimera. En un entorn de minorització, l’escassa presència social de la llengua atorga a l’escola un paper essencial: a més de capacitar els alumnes en les diferents habilitats comunicatives de la llengua, a una part (substancial) li proporciona un espai de socialització imprescindible en la llengua del país i unes actituds respectuoses amb la diversitat lingüística que haurà de gestionar quotidianament.
Aquesta ponència vol presentar una anàlisi sumària del perfil lingüístic dels estudiants de les nostres aules. És fonamental conèixer la base demolingüística d’un entorn on professors i alumnes hauran de portar a terme una negociació comunicativa ara regulada ara espontània. Les necessitats de la llengua catalana -llengua històrica pròpia dels territoris de la catalanofonia- requeriran un autocentrament des del qual el diàleg amb la resta de llengües siga sostenible. En definitiva, el nou context comunicatiu i unes dinàmiques polítiques amb relació a la llengua poc favorables situen el tema del model lingüístic educatiu com un espai de reflexió indefugible.
Sessió 2, dijous 29 de febrer, de 17.30 h a 19.30 h
Civisme lingüístic: llengües per viure i conviure, a càrrec de Marina Solís Obiols.
L’emergència lingüística quant a l’ús del català en el territori de la pròpia comunitat lingüística pot passar en l’àmbit de l’educació bàsica, d’una banda, per la promoció d’una ciutadania crítica i compromesa amb consciència lingüística i, d’altra banda, per un aprenentatge profund i racional que permeti resoldre problemes en situacions reals.
En aquest sentit, el currículum orienta a fer que els estudiants posin les seves pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la gestió dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, i a fer que detectin els usos discriminatoris de la llengua, així com els abusos de poder a través de la llengua, per afavorir-ne un ús no sols eficaç, sinó també ètic.
L’objectiu principal de la sessió és oferir als docents coneixements crítics de diverses disciplines que els ajudin a plantejar activitats competencials i a resoldre interrogants propis i dels alumnes pel que fa a qüestions com ara la justícia lingüística; la funció discriminant de la llengua; i els drets lingüístics.
La sessió inclourà una breu presentació d’una situació d’aprenentatge sobre civisme lingüístic en relació amb la norma d’ús de convergència amb el castellà per part de persones que tenen el català com a llengua habitual davant una persona desconeguda, nouvinguda o, fins i tot, davant una persona que entén i parla català.
Sessió 3, dijous 7 de març, de 17.30 h a 19.30 h
L’efecte mirall: reconèixer per ser reconegut, a càrrec de Mònica Barrieras.
Un dels reptes actuals del sistema educatiu català és la gestió de la diversitat lingüística que duen els alumnes a les aules de tot el país. La situació ha canviat molt en les darreres dècades i la immersió ja no es pot implementar de la manera en què havia estat plantejada. El context sociolingüístic del català, una llengua minoritzada, complica encara més la conjuntura, ja que el castellà s’imposa en les relacions interpersonals dels alumnes (i sovint més enllà); tot això, enmig d’un canvi metodològic que potencia el treball grupal autònom. Incloure les llengües dels alumnes a les nostres aules, reconèixer-les i valorar-les, pot ser una via per crear empatia i millorar la vinculació amb el centre escolar, i amb la llengua de l’escola i del país.
L’objectiu de la sessió és reflexionar al voltant de la inclusió de les llengües dels alumnes a les aules i proporcionar arguments i recursos útils per fer-ho.
Sessió 4, dijous 14 de març, de 17.30 h a 19.30 h
El català, llengua de compromís social a càrrec de Rafel Lemus Arce.
El plurilingüisme als centres educatius és un fet que s’ha de contextualitzar en un marc sociocultural i polític que emmarca i incideix en la intervenció del docent. La seua tasca no pot quedar a l’albir de les percepcions, experiències o idees lingüístiques de caràcter personal, sinó que ha de regir-se per uns criteris democràtics, sociolingüístics , pedagògics i didàctics justificats degudament.
Les competències plurilingüe i comunicativa han d’anar vinculades a la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. En aquest marc, situem el català com a llengua vehicular de l’aprenentatge i com a llengua de compromís social que necessita de la implicació dels equips docents.
En aquesta sessió, a més a més, s’analitzaran les implicacions de diferents estratègies docents davant de situacions d'aula multilingüe tot tractant certs escenaris com a ocasions educatives i abordant els incidents crítics com a oportunitats. També s’hi presentaran algunes intervencions didàctiques específiques des de la tutoria de grup com a mostra de transversalitat que pot ser aprofitada des de diverses àrees.
Sessió 5, dijous 21 de març, de 17.30 h a 19.30 h
Intervenir sobre els usos lingüístics: la pròpia contribució hi compta, a càrrec de Ferran Suay.
Sovint, la intervenció sobre l’ús de les llengües minoritzades ha recolzat en la idea de consciència lingüística sense que això hagi arribat a donar els resultats previstos i, en canvi, hagi fet palès el rol limitat d’aquesta idea a l’hora de capgirar els patrons de submissió lingüística dels parlants.
La sessió planteja l’assertivitat lingüística com a alternativa a aquest comportament letal per als idiomes minoritzats, tot situant el comportament lingüístic en la dimensió conductual humana i abordant els usos lingüístics com a hàbits modificables a partir d’estratègies viables per a intervenir sobre els usos de la llengua catalana en l’entorn escolar.
L’objectiu de la sessió és mostrar com la contribució individual té impacte en aquest sentit i modelar de quina manera poder intervenir-hi des de diferents posicions a dins de l’escola.
Inscripcions obertes fins el 15 de febrer de 2024 o fins a exhaurir places.
Aquesta activitat està reconeguda com a Formació Permanent del Professorat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Es farà control d'assistència des del mitjà telemàtic. Per tenir dret a la certificació cal assistir-hi el 80% de la durada de l'activitat.
Un cop formalitzada la matrícula, només es farà la devolució de l'import en els casos de malaltia greu o d'accident i sempre que no hagi començat l'itinerari. El tràmit es farà mitjançant sol·licitud al Registre de la UAB, amb la documentació corresponent que acrediti la situació al·legada.