Passaport lingüístic, un recurs per passar a l’acció

Anna Maria Moreno Bedmar — Institut Mercè Rodoreda (L'Hospitalet de Llobregat)

Al llarg dels més de vint anys de professió ensenyant català a l’aula ordinària i a l’aula d’acollida, considerem que a les motxilles dels alumnes trobem un capital cultural valuós: la llengua materna.

El context actual respecte a l’ús del català entre els joves  -amb diversos factors com els contextos d'ús, els referents, l’escola i la família o la presència digital- ens fa pensar que tan sols des del respecte, la no imposició i l’assertivitat podem desactivar els pensaments i les creences que impedeixen parlar o mantenir-se en català. Sentir-se bé emocionalment durant una conversa, una tasca o un joc; reforçar el discurs positiu pel foment de l’aprenentatge i l’ús del català, i posar en valor la riquesa de la diversitat lingüística del nostre alumnat són cabdals.

En aquest sentit, el passaport lingüístic permet treballar el multilingüisme i les llengües L1 i L2  per tal de fomentar la llengua com a capital cultural rellevant.

Els objectius són els següents: destacar la història lingüística familiar tot posant-la en valor; reflexionar al voltant de les llengües L1 i L2; fomentar l’ús de la llengua catalana i la presència del multilingüisme entre els alumnes perquè comprenguin que les llengües són un capital cultura cabdal, i ésser conscients de la responsabilitat individual a l’hora de parlar la llengua catalana.

Es tenen en compte aspectes com paraules, frases o expressions familiars, llengües L1 i L2 i usos del català (calendari de registre, checklist, autopercepció com a parlant del català i espai per reflexionar al voltant de parlar en català).

Aquest recurs l’hem emprat a 1r d’ESO (les famílies lingüístiques), però es pot adaptar al segon cicle (els dialectes). Cada alumne ha de realitzar la recerca lingüística familiar esmentada i anar avançant en el passaport. En grup es comparteixen els relats lingüístics familiars i propis. Al llarg de les setmanes, es registraran les situacions de canvi de llengua i es validaran les checklist per tal de conscienciar sobre l’ús del català.

Bibliografia

Castell, X. i Vanrell, M. (coord.) La dinamització lingüística: bases, eines i estratègies. (2022). Centre de Documentació en Sociolingüística de les Illes Balears .Gràfiques Gelabert https://cdsib.uib.cat/files/2022/07/Dinamitzacio_ling2021.pdf

Enquesta d’usos lingüístics de la població. EULP (2023). Elaboració: L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Generalitat de Catalunya.

https://llengua.gencat.cat/web/.content/temes/dades_estudis/base-de-dades/documents/dades-eulp2023.pdf

Estudi sociolingüístic de l’alumnat de quart d’ESO a Catalunya 2022. (2023). Elaboració: Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.

https://repositori.educacio.gencat.cat/bitstream/handle/20.500.12694/4246/informe_avaluacio_34_2023.pdf?sequence=1&isAllowed=y

Flores, M., Ribosa, J. i Duran, D. (2024). Impuls de la llengua catalana en situacions d’aprenentatge entre iguals. Materials de formació (p. 9-10). Departament d’Educació i Formació Professional, Generalitat de Catalunya. https://ddd.uab.cat/record/302092

Moreno Bedmar, A. M. (2026). “Estratègies per afavorir l’ús del català a l’aula de secundària” dins Ambròs Pallarés, A., Mañas Navarrete. I. i Rius-Escudé, A. (coord.). El català oral a la formació inicial i a les aules de primària i secundària. Graó Editorial, p- 97-117.

Moreno-Bedmar, A. M. (2016), “Una dècada d’acollida a l’Institut Bernat Metge. Projecte “Recital literari llengües del món”, Aznar, S. i Ruiz, M. A. (Eds.) X Simposi. Llengua, educació i immigració: balanç i perpectives, Institut de Ciències de l’Educació Josep Pallach, Documenta Universitaria, p. 109-117.

Moreno-Bedmar, A. M. (2010). “La lengua materna de los recién llegados, capital cultural valioso”, Aula de Innovación Educativa, Editorial Graó. Número 197, p. 45-49.

Sendra, M. La immersió lingüística a Catalunya: reptes i nous horitzons (2024). Usos Lingüístics,  Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya. https://projectes.xtec.cat/usdelallengua/wp-content/uploads/usu2313/2024/04/Montserrat-Sendra.-La-immersio-linguistica-a-Catalunya.-Reptes-i-nous-horitzons.pdf

Vila, F. Xavier; Massaguer, Marina; Flors-Mas, Avel·lí (2023). Les dinàmiques del català entre els joves: reptes, principis i arguments per a l’acció. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura. https://llengua.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/btpl/arxius/32-btpl-dinamiques-catala-joves.pdf