L'avaluació de l'expressió oral en l'era de l'IA: reptes i oportunitats

Èric Viladrich Castellanas — Université de Montréal

La irrupció i l’expansió de la intel·ligència artificial generativa transformen profundament i ràpida les pràctiques d’ensenyament, aprenentatge i avaluació de llengües. En el cas de l’expressió escrita, aquesta transformació planteja reptes específics, especialment en contextos de formació en línia asíncrona, on augmenten les possibilitats de plagi, suplantació, ús fraudulent d’eines digitals o producció assistida no declarada. Aquesta comunicació parteix de l’experiència dels Estudis Catalans de la Université de Montréal, que celebren vint anys de trajectòria, i analitza l’evolució dels models d’avaluació de l’expressió escrita en cursos de català de nivells A1, A2, B1, B2 i C1.

En l’ensenyament presencial, la integritat acadèmica es pot reforçar mitjançant estratègies de control més clàssiques, com ara la redacció en paper, que limita l’accés immediat a eines digitals externes, o bé amb entorns digitals restringits com Safe Exam Browser, a Moodle, que permeten bloquejar determinades funcionalitats del dispositiu durant una prova. Tanmateix, aquestes solucions, tot i ser útils en situacions concretes, no resolen els veritables reptes plantejats per l’IAg.

Davant d’aquest nou escenari, plantegem més aviat un desplaçament del centre d’interès: ja no ens interessa tant el text final que ens entreguen, com tot el procés d’elaboració. Què fa l’alumnat: com redacta, quines estratègies mobilitza, com revisa la seva producció i quin grau de consciència lingüística desenvolupa? En aquest sentit, eines com Framapad permeten documentar el procés de redacció (historial dinàmic) i el corrector de Softcatalà facilita l’autocorrecció, i tot per potenciar la reflexió metalingüística.

La comunicació presentarà també l’experimentació incipient amb GPTs de correcció automatitzada per a la producció escrita, especialment entre l’alumnat dels cursos de preacollida.