Actualitat

Investigadors del Departament de Física han desenvolupat experimentalment un nou estat magnètic: el vortió o vòrtex magnetoiònic. La recerca, publicada a Nature Communications, permet un nivell de control sense precedents de les propietats magnètiques a escala nanomètrica i a temperatura ambient, i obre nous horitzons per al desenvolupament de dispositius magnètics avançats.

La Universitat Autònoma de Barcelona ha rebut finançament de la Unió Europea per coordinar el projecte PHYNEST dins del marc Marie Sklodowska-Curie Actions COFUND, una iniciativa d’excel·lència científica del programa marc europeu Horitzó Europa. El projecte permetrà contractar 25 estudiants de doctorat i formar els futurs líders en materials avançats i solucions interdisciplinàries adreçades a fomentar la sostenibilitat ambiental. Està articulat des del Departament de Física i liderat per la Dra. Eva Pellicer, i compta amb la col·laboració de diferents departaments i instituts de la UAB, instituts de recerca, empreses tecnològiques i entitats internacionals associades.

L’IFAE s’incorpora a la Col·laboració Científica LIGO, reforçant les seves contribucions a la recerca internacional d’ones gravitacionals mitjançant interferometria terrestre. Aquesta fita consolida encara més l’IFAE com un actor clau en els esforços globals per expandir els límits de la nostra comprensió del cosmos.

Diego Blas, investigador ICREA a l’IFAE, i Kostas Kostarelos, investigador ICREA i professor distingit Severo Ochoa de l’ICN2, rebran les ajudes Synergy Grant de l’ERC per desenvolupar projectes de recerca en el marc del programa Horitzó Europa de la UE.

Les dades meteorològiques enregistrades al llarg dels últims vint anys pels sensors de les instal·lacions dels observatoris astronòmics del Roque de los Muchachos, mostren un increment d’1,1 ºC de la temperatura mitjana. L’anàlisi, liderada per investigadors de la UAB, mostra un increment de més del doble del pronosticat per a la mateixa zona, i ja supera el que s’esperava per als propers vint anys.

L’investigador del Departament de Física Martí Perarnau Llobet ha estat guardonat amb el premi Real Sociedad Española de Física-BBVA en la categoria d’Investigador jove en física teòrica. Perarnau s’ha incorporat recentment com a investigador Ramón y Cajal al Grup d’Informació Quàntica de la UAB.

Un estudi internacional liderat per la investigadora del Departament de Física Ariane Arias-Ortiz, publicat a Global Change Biology, ha analitzat els fluxos de gas metà de més d’un centenar d’aiguamolls costaners o marjals dels EUA. L’anàlisi ha identificat els factors ambientals clau que influeixen en les emissions de metà i ha permès elaborar el conjunt de dades estandarditzades més gran sobre les emissions de gasos d’efecte hivernacle en aquests ecosistemes. Amb aquests dades es podran comptabilitzar amb més precisió els gasos d'efecte hivernacle i millorar els models climàtics.

Investigadors de la UAB i l’ICMAB han aconseguit portar la tecnologia sense fils al nivell fonamental dels dispositius magnètics. L’aparició i control de les propietats magnètiques en capes de nitrur de cobalt (inicialment no magnètic) mitjançant voltatge, sense connectar la mostra a cablejat elèctric, publicada a Nature Communications, representa un canvi de paradigma que pot facilitar la creació de nanorobots magnètics per a biomedicina i sistemes de computació on els processos bàsics de gestió de la informació no requereixin cablejat.

Investigadors de la UAB i de l’ICN2 han desenvolupat una metodologia que permet per primer cop observar al microscopi, en temps real, què succeeix quan els vidres s’escalfen i canvien a una fase líquida sotarefredada, l’anomenada transició vítria. La recerca, publicada a Nature Physics, és de gran importància per a la criopreservació de proteïnes, de cèl·lules i de teixits vius, per a la fabricació de fàrmacs i dispositius electrònics o per a l’enginyeria de teixits, on aquesta transició entre vidre i líquid té un paper clau.

El telescopi Euclid de l'Agència Espacial Europea (ESA), amb participació de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE), l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) i el Port d'Informació Científica (PIC), al campus de la UAB, ha estat llançat a l’espai. La missió aportarà informació sobre la matèria i l’energia fosques.