Ressenya històrica
L'actual Departament d'Enginyeria Química, Biològica i Ambiental (fins a l'octubre de 2015 Departament d'Enginyeria Química) de la Universitat Autònoma de Barcelona té els seus orígens en el llavors anomenat Departament de Química Tècnica, dins de la Facultat de Ciències, l'any 1971 quan la Facultat, creada l'any 1969, es trasllada al Campus de Bellaterra.
La denominació de Química Tècnica recollia la tradició alemanya de formació de titulats superiors responsables del disseny i operació de plantes de procés químic, dins dels estudis de Química. Amb el temps es va adoptar la denominació acceptada internacionalment d'Enginyeria Química, com a disciplina especialitzada de l'Enginyeria i amb personalitat pròpia i diferenciada de la Química.
Les responsabilitats docents en un primer moment es varen concentrar en tenir la principal responsabilitat de la docència de l'especialitat de Química Industrial, dins de la llicenciatura de Química, de forma que en els dos darrers anys d'estudi els estudiants rebien de forma intensiva la gran majoria dels elements definitoris de l'Enginyeria Química. Aquesta situació es va allargar en el temps fins que arrel la reforma dels estudis superiors de l'any 1992 es va configurar la carrera d'Enginyeria Química, que va començar a ser impartida, dins de la Facultat de Ciències, el curs 1993-4. Amb la creació de l'Escola Tènica Superior d'Enginyeria de la UAB l'any 1998, els estudis s'hi integren i des de l'any 2001 el Departament ocupa els actuals locals a l'Escola d'Enginyeria.
Els inicis del departament varen ser en condicions molt precàries, tant des del punt de vista de recursos materials com humans. El primer professor numerari no va incorporar-hi fins l'any 1975 (Manuel Bao, que marxaria aviat a la Universidade de Santiago de Compostela) i fins aleshores cal reconèixer la tasca pionera d'en Ferran Relea i, després, de Juan M. Lema Rodicio. L'any 1977 s'hi incorpora el primer numerari que hi romandrà (Carles Solà) i que amb les noves dotacions permetrà de constituir un equip estable (Juan M. Lema, Josep París, Josep López Santín, Carles de Mas) i, entre altres coses, organitzar els estudis de doctorat. L'any 1981 Josep López Santín presenta la primera tesi doctoral realitzada integrament en el departament, mentre que la primera defensada fou l'any 1980 per Josep París, amb la part experimental feta a la Universitat de València.
Des de l'inici de les tasques d'investigació aquestes es van concentrar en el camp de l'enginyeria bioquímica, essencialment en enginyeria enzimàtica, depuració biològica d''aigües residuals, fermentacions i modelització de sistemes de bioreacció o naturals (rius). L'especialització en l'enginyeria de processos biotecnològics és, sens dubte, el senyal d'identitat d'aquest departament.
Les col·laboracions internacionals van ajudar notablement al desenvolupament de la recerca i, en aquest sentit, la relació amb l'Institut National des Sciences Appliquées de Toulouse, va ser especialment fructífera, gràcies a la generositat de Gerad Goma i Pierre Monsan.