La Universitat de Graz entrevista a la professora de la UAB Sandra Camacho

Investigació pionera amb vista al futur: una entrevista amb la investigadora Sandra Camacho Clavijo

L'estudi del dret civil i les noves tecnologies és un dels principals focus de recerca de Sandra Camacho Clavijo. En una recent monografia "The Human Cyborg", la professora de dret privat de la Universitat Autònoma de Barcelona va ser coautora, va tractar, per exemple, qüestions legals plantejades per la implantació de dispositius tecnològics al cos humà. Per a les seves darreres investigacions, va venir a la Facultat de Dret de Graz. Ens vam reunir amb la professora Camacho Clavijo per saber més sobre la seva investigació, la seva estada a Graz i el següent a la seva agenda.

 

En quin tema de recerca us centreu durant la vostra estada a la Facultat de Dret?

Durant aquesta estada de recerca treballo el tema de la telemedicina i la seva regulació. L'ús de la telemedicina ha augmentat considerablement als països europeus durant l'era de la COVID. Europa està experimentant un augment considerable del nombre de malalts crònics que està posant una pressió sobre el sistema sanitari i els seus recursos. La telemedicina pot ser una manera de resoldre la tensió del sistema sanitari. En la pandèmia hem vist un augment de l'ús de la telemedicina però crec que, per donar més seguretat jurídica, cal una regulació.

En països com Àustria o Espanya no hi ha cap llei específica de telemedicina. França, però, en té una per exemple. El meu interès és identificar els problemes i resoldre els dubtes que hi pugui haver sobre la regulació de la telemedicina.

Hi ha noves idees sobre les preguntes que esteu mirant que heu rebut aquí?

Sí, a Àustria, per exemple, el 2014, la Comissió de Serveis de Telesalut (Telegesundheitsdienste-Kommission) va suggerir establir protocols per promoure la telemedicina. Un tema rellevant a Àustria és si la telemedicina és o no un acte mèdic i es pot admetre. La pregunta sorgeix perquè no està clar si la telemedicina compleix els requisits de la relació immediata i directa metge-pacient establerts per la llei federal austríaca que conté normes sobre el comportament professional dels metges (§ 49 Subsecció 2 Llei mèdica austríaca [Ärztegesetz]). Això es compleix amb la telemedicina? Hi ha dubtes al respecte, però sembla que hi ha una relaxació de la interpretació del criteri d'admissió de la pràctica de la telemedicina en determinats casos.

Alemanya ha modificat el MBO-Ä ([Muster-]Berufsordnung für die in Deutschland tätigen Ärztinnen und Ärzte) per eliminar l'exigència d'immediatesa en la relació metge-pacient i per permetre la telemedicina. La reforma alemanya preveu que la telemedicina és una eina complementària a la medicina i no la pot substituir. En aquest sentit, la pregunta és, hi pot haver una atenció mèdica a distància exclusiva? En la meva opinió, com també afirma la MBO-Ä alemanya, només en excepcions com les emergències. Aquesta és la resposta que ha donat Alemanya amb la reforma de la MBO-Ä. Aquest també podria ser un camí per a Àustria o Espanya en la nova normativa de telemedicina.

En conclusió, la telemedicina s'hauria d'implementar com una eina complementària a l'actuació del metge però no com a substitutiva.

Un altre tema rellevant que es planteja és la responsabilitat mèdica en telemedicina: els metges han de valorar si l'ús de la telemedicina és adequat per a un pacient concret i, si no ho és, interrompre la via de telemedicina i passar a l'atenció presencial. Per tant, els metges seran responsables de les seves respectives decisions. Altres preguntes sobre les quals estic treballant es refereixen al consentiment informat dels pacients i la protecció de dades en telemedicina, o si els metges poden negar-se a utilitzar la telemedicina.

Què fa que la Facultat de Dret de Graz sigui un lloc de recerca tan valuós per al vostre treball?

Estic acollida pel Centre de Dret Privat Europeu, una institució de recerca de la Facultat de Dret que m'ha donat accés a tots els recursos que necessito per dur a terme la meva recerca en telemedicina. També he pogut trobar-me amb antics companys que vaig conèixer a l'Institut Max Planck d'Hamburg. A més, la biblioteca de la facultat és un gran recurs per al meu treball, té un catàleg enorme i el personal és molt atent. No només tinc accés a les col·leccions físiques completes de la biblioteca, sinó també a nombroses bases de dades. Els serveis que s'ofereixen als investigadors estrangers són excel·lents. A més, estic fent un curs d'alemany i la meva experiència és molt positiva.

Què us sembla la vostra estada a Graz?

Estic gaudint molt de la meva estada a Graz. Durant tres anys he estat secretària general del deganat de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona i, per tant, he estat implicada en la gestió d’una facultat. La meva experiència a la Facultat de Dret de la Universitat de Graz és molt positiva. Valoro molt la comunicació aquí. Estic informada exhaustivament de tots els esdeveniments que tenen lloc a la facultat i a la universitat, i aquesta comunicació és molt important.

La ciutat de Graz és fantàstica. Té un preciós nucli antic i grans punts de referència, en molt poc temps es pot arribar a muntanyes i paisatges impressionants, i la gent és molt cordial.

Què és el següent a la seva agenda?

Una monografia “El derecho civil inclusivo. El nuevo modelo de discapacidad por enfermedad mental”. He escrit sobre la discapacitat de les persones amb trastorn mental i les noves tecnologies es publicaran en breu a Barcelona. Analitza el sistema d'estimulació cerebral profunda (DBS) com a tractament de malalties mentals (per exemple, trastorns bipolars) o malalties neurològiques (per exemple, la malaltia de Parkinson) i les seves conseqüències legals així com l'ús de les noves tecnologies com a mesura de suport a les persones amb discapacitat. 

A més, estic treballant en un llibre sobre telemedicina que es publicarà a Barcelona al final de la meva estada aquí i inclourà els resultats del meu treball i recerca a Graz. També estem pensant amb altres investigadors aquí en la idea d'un projecte més ambiciós sobre l'estudi de la normativa de telemedicina en diferents països de la UE que aporti conclusions rellevants per a una possible regulació harmonitzada a la Unió Europea.

En la meva futura investigació, també m'agradaria analitzar les qüestions que sorgeixen en el camp de la cirurgia robòtica, és a dir, quan s'utilitzen màquines robòtiques durant la cirurgia. Aquesta inclourà aspectes de responsabilitat, coneixements experts necessaris per a la realització d'aquesta intervenció o assistència a distància durant aquestes intervencions.