Salut mental i envelliment

Vagó de la Ciència, un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb El Ministerio de Ciencia y Tecnologia a través de la Convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Vagó de la Ciència

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la UAB dedicat a la divulgació científica. En aquesta primera edició, són 19 capítols sobre salut mental en la recerca en envelliment, i per fer-ho, ens acompanyen la Lydia Giménez Llort, doctora en psiquiatria, professora del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal, investigadora principal del grup de recerca en Neurociència de la Conducta Traslacional de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, hola Lydia.

Lydia G.: Hola, què tal?

Olga V.: També estem amb en Daniel Alveal Mellado, kinesiòleg, doctorand en Neurociències, amb una recerca sobre els efectes de l’exercici físic i l’aïllament social en models animals d’envelliment normal i patològic. Hola.

Daniel  A.: Hola, muchas gracias por la invitación.

Olga V.: I també estem amb la Daniela Marín Pardo, psicòloga, doctoranda en Neurociències, estudia la caracterització del deteriorament sensorial olfactiu a la malaltia de l’Alzheimer i la seva relació amb el deteriorament cognitiu. Hola Daniela.

Daniela M.: Hola, ¿qué tal?

Olga V.: És  evident que, si estem vius, envellim. Però, és possible envellir bé, Lydia?

Lydia G.: Oi tant que sí. De fet, estem justament obrint la dècada de l’envelliment saludable. Les Nacions Unides estan fent un esforç per mobilitzar la població a que prengui cura de la seva vida adulta i arribi a aquesta última etapa, que és la de l’envelliment, amb millor salut física i també mental.

Olga V.: I què passa al nostre cervell quan envellim?

Lydia G.: Doncs irremeiablement, com qualsevol altre cèl·lula del nostre cos, les neurones i les glies pateixen un procés d’alentiment de les seves funcions vitals, fins que en un moment o altre, en la pròpia vida, també moriran.

Olga V.: I se sap a partir de quin moment comença a passar tot això?

Lydia G.: Si tenim en compte que hi ha les teories del continu, és a dir, que l’envelliment o l’etapa vella forma part de l’etapa adulta, comença amb la mateixa etapa adulta. L’exemple més clàssis per il·lustrar-ho és el cabell, les canes. A partir de 35, 45, la nostra capacitat neuronal està al màxim exponent, i a partir d’allà, depenent de com són les nostres activitats diàries, també el nostre background genètic, els factors ambientals... podem preservar aquestes funcions més o menys temps. Per això és tant important tot allò que té a veure amb l’estil de vida.

Olga V.: Segons les dades de l’Eurostat, l’oficina Europea d’estadística, Espanya se situa entre els països amb més esperança de vida. La de les dones se situa als 86 anys i als homes, al 80,6. I un dels efectes colaterals de l’augment de l’esperança de vida és l’increment de persones afectades per malalties neurodegeneratives, perquè la majoria d’elles s’associen a l’envelliment. Lydia, s’investiga per conèixer possibles tractaments que reverteixin o que puguin endarrerir les conseqüències de l’envelliment?

Lydia G.: De fet, les recerques que es fan sobre tractaments o sobre intervencions el que pretenen, més que revertir o posar-se en contra de l’envelliment, és  mantenir la funció de l’etapa adulta jove el màxim de temps possible. El concepte revertir és una mica antagònic amb el concepte de la dècada de l’envelliment saludable. És a dir, oposar-nos a fer-nos vells no té massa sentit quan el que volem és viure el màxim de temps possible. Però sí que el que hem d’intentar és  fer tractaments que mantinguin les capacitats funcionals actives el màxim de temps. Per tant, no volem revertir sinó que volem que el procés sigui una mica més

.Olga V.: I quines diferències hi ha entre l’envelliment i les malalties neurodegeneratives

Lydia G.: L’envelliment és un procés natural i l’hauríem d’entendre d’aquesta manera: fer-se vell és la cosa més maca que ens pot passar, perquè també arriba la plenitud de la vida, amb una visió del propi recorregut, amb una maduresa que no tenim en altres  etapes. El que passa és que a l’envelliment el nostre cos perd capacitat funcional, de forma més o menys irregular. Amb uns patrons coneguts i definits. La  diferència amb les malalties neurodegeneratives és que no és fisiològic, entrem a l’àmbit de la patologia. I llavors està com més classificat en categories, és a dir, el nostre cervell, en comptes d’envellir més o menys per igual, serà una zona concreta la que estarà afectada i donarà lloc al que es coneix com la malaltia d’Alzheimer, i una altra, donarà lloc a la malaltia de Parkinson.

Olga V.: I es coneixen els factors que contribueixen a un envelliment òptim o els que els posarien en risc, a aquest envelliment òptim?

Lydia G.: De l’envelliment òptim, hi ha estudis preciosos, que s’han fet en monjos i monges, sota els mateixos règims i hàbits  de vida, i s’ha vist que aquest tipus de vida  contemplativa, tranquil·la, amb una bona nutrició, sense el factor estressor que caracteritza a altres grups socials, són les claus. Les poblacions longeves també a nivell mundial, sobretot europeu, s’han estudiat amb molta curiositat per saber si era l’aigua, els nutrients... però el que s’ha vist és que estan molt relacionades sempre amb estructures socials molt estables, amb una cohesió molt important entre les diferents generacions, les relacions intergeneracionals eren molt positives, i no tenien massa  menjar, ni massa aigua, és a dir, que tenien una mica, entre cometes, de restricció calòrica. No abusaven dels plaers de la vida com fem en el dia a dia.

Olga V.: Ara feies referència a l’estrès. Daniel, quin impacte pot tenir el nostre estil de vida?

Daniel A.: Nuestro estilo de vida tiene que ver con nuestros hábitos y las actividades diarias que realizamos durante nuestra vida diària. Entonces, va a determinar, en gran medida, las decisiones que tomamos, en qué condiciones físicas y cognitivas vamos a alcanzar una  edad avanzada. Poe ejemplo, el sedentarisme y el aislamiento social, también mantener altos niveles de estrés psicológico, van a favorecer la aparición de enfermedades cardiovasculares. También un mayor deterioro cognitivo se asocia al aislamiento social y una menor esperanza de vida en general.
 

Olga V.: per tant, sí que hi ha uns hàbits que ens ajudarien a envellir millor.

Daniel A.: Sí, por cierto. Existen algunos hábitos que nos van a ayudar a disminuir los efectos del envejecimiento tales como la realización regular de actividad física, ya que se asocia con una menor incidència de enfermedades cardiovasculares, previene el deterioro cognitivo, y además favorece la recuperación mucular y elimina el factor de pérdida de masa muscular que se asocia al envejecimiento.

Olga V.: I aquesta activitat física regular de la que tu ens  parles, què implica? Perquè no és el mateix portar una vida activa que anar al gimnàs cada dia, fer triatlons...

Daniel A.: Bueno sí, en realidad hay que distiguir entre actividad física y ejercicio físico. La actividad física és un incremento en el gasto energético asociado a una actividad no estructurada. Por el contrario, lo que tu mencionas de la actividad en el gimnasio, se relaciona más al ejercicio físico, algo que tiene objetivos específicos que se quieren lograr. Por ejemplo, prepararse para una competencia de triatlón. En cambio, la actividad física no es rutinària y se asocia a que cualquier personsa puede tenir hábitos de augmento del gasto energético, ya sea a través de una caminata por el parque, pasear las mascotes, realitzar actividades de limpieza dentro del hogar, o incluso bailar.

Olga V.: I a mesura que ens fem grans, s’haurien d’anar regulant la intensitat i la periodicitat? La intensitat, que està com molt present, en el segle XXI de l’activitat física.

Daniel A.: En general, la heterogeneidad de la condición física o las  condiciones  a las que llegan las persona mayores es una característica general. Por tanto, la variabilidad es muy grande. En este sentido, cada persona llega en condiciones físicas distintas dependiendo de los hábitos que mantuvo durante su vida. Por tanto, a medida que envejecemos, es importante ajustar la periodicidad y la intensidad, però de forma individual.

Olga V.: Lydia, a banda de l’activitat física, la visa social és un altre factor que crec que cal tenir en compte. Fins a quin punt és important tenir una bona vida social per envellir bé?

Lydia G.:  És substancial. És el què de la qüestió, perquè els humans som societats gregàries, la nostra estructura vital, el cicle de vida, s’estructura sempre en grups, i per tant, més que la necessitat de mantenir l’estructura social o cuidar-la, és important tenir en compte els factors de risc. És a dir,  nosaltres ja tenim uns estructura social establerta, però al llarg del cicle de vida, perquè deixem d’estudiar i anem a treballar, perquè formem una família.. anem ajustant les nostres estructures socials. Però dins de l’etapa de l’envelliment, no és que reestructurem, és que les perdem. I aquí és on hi ha el quid de la qüestió, perquè llavors, aquesta reestructuració, com que no és reestructuració, la pèrdua comporta un risc. 

Olga V.: Llavors, aquí si que hauríem d’intentar combatre aquesta pèrdua, evitar la soledat...

Lydia G.: perquè la soledat, hi ha moltes persones, hi ha estudis molt interessants que parlen de com és el cervell de les persones solitàries, que els agrada i gaudeixen de la soledat i és un cervell que està preparat per ser d’aquesta manera, però la majoria de les vegades que parlem de soledat, en realitat estem parlant de la soledat no volguda. Aquella que arriba després  de la jubilació o la mort irremeiable de les persones que ens acompanyen a la nostra vida. Aquesta soledat no volguda, tant si és perquè es desgrega aquest grup que teníem o perquè les persones ja no hi són, doncs té molta implicació a la nostra qualitat de vida i sobretot en la nostra salut pròpiament dita.

Olga V.: A mesura que ens fem grans, els sentits es van perdent, es van deteriorant, perdem agilitat, van apareixent arrugues, disminueix la nostra capacitat immunitària, les cèl·lules tenen menys capacitat de reparació...és possible distingir els signes d’un envelliment normal dels que indiquen l’inici d’una demència, Lydia?

Lydia G.: Al principi, al principi, no. Passen desapercebuts. Per això sabem que és tant important posar èmfasi en aquestes primeres etapes. Estar amb tots  els sentits posats per detectar petits canvis d’hàbits, de maneres de fer. Si coneixem bé una persona, els nostres pares, els  nostres companys de vida... detectarem que hi ha coses que han canviat. No li donarem importància perquè sempre hi ha una cosa que ho pot justificar, però quan s’acumulen massa o aquests biaixos tenen a veure amb l’estat emocional o amb la manera de relacionar-se i s’ajunten amb maneres de percebre el món una mica diferents, en el  seu conjunt, aquestes petites variacions en el seu conjunt ens indiquen que alguna cosa està canviant. 

Olga V.: I demència i Alzheimer és el mateix?

Lydia G.: L’Alzheimer és la demència més freqüent però no és l’única, hi ha altres demències. L’aspecte més important que cal tenir en compte és que quan parlem d’Alzheimer tothom pensa en pèrdua de memòria, mentre que el terme demència vol dir pèrdua del judici, no saber el que és correcte del que no. Per tant, l’Alzheimer és un tipus de demència que a  més va acompanyada d’aquest gran trastorn de la memòria i molts altres, però n’hi ha moltes altres. De fet, a nivell científic, nosaltres  som curosos i parlem d’Alzheimer i demències relacionades perquè entenem que el ventall és molt ampli i totes les demències haurien d’estar sempre abordades a nivell de recerca amb la mateixa intensitat que s’està  fent per l’Alzheimer.

Olga V.: Daniela, tu estudies el desenvolupament i els dèficits sensorials. A mesura que envellim, els  sentits perden potencial?

Daniela M.: Sí. A medida que envejecemos cambia la forma en cómo los sentidos, el gusto, el olfacto, el tacto, la vista, la audición... pueden dar información acerca del mundo. Y esos sentidos se vuelven menos agudos y puede hacer que les sea más difícil, a las personas, interpretar los detalles específicos de la información que nos están dando estos sentidos. Entonces, ya sabemos que esta información viene por medio del ambiente, y si no tenemos la capacidad  de reconocer esa información o de tener esa información, clara, pues ahí es donde nos damos cuenta que las señales son muy bajas a medida que vamos envejeciendo y con el paso de los años, esto se va deteriorando muchísimo más.

Olga V.: Llavors, quan comencen els dèficits sensorials, poden donar pistes d’una possible demència?

Daniela M.: Sí, especialmente con el olfacto. Uno de los primeros síntomas de la demència de tipo Alzheimer, podria ser mucho antes que el dèficit cognitivo leve, son alteraciones en el sentido del olfacto. Estos datos, según la literatura, indican que puede existir una pérdida del olfacto total o parcial en los estadíos tempranos de la enfermedad de Alzheimer. Actualmente nos encontramos investigando esos dèficits olfactives en modelos animales porque es muy difícil hacer la investigación en seres humanos, sobretodo en el cerebro, y de momento vamos avanando bastante bien con estos modelos genéticamente modificados. 

Olga V.: I com es pot saber si les pèrdues, els pròpies de l’envelliment, en el cas dels humans?

Daniela M.: Naturalmente, los sentidos se van deteriorando a medida que envejecemos y aún más cuando vamos entrando en la etapa  de la vejez, hacia los 60 años. Si antes de esa edad se identifican unas alteraciones más Fuertes, es claro que debe haver una revisión médica. Si es algo natural, y vamos viendo que es a medida que vamos envejeciendo, pues ya sabemos que es la ley de la vida. 

Olga V.: Lydia Giménez Llort, doctora en Psiquiatria, Daniel Alveal Mellado, doctorand en Neurociències i Daniela Marín Pardo, doctoranda en Neurociències, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Daniel A.: Gracias.

Lydia G.: Gràcies a vosaltres.

Daniela M.: Gracias.

Olga: I si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.