Salut mental

La salut mental és un estat de benestar mental que ens permet fer front als moments d’estrès a què ens enfrontem durant la vida i ens permet desenvolupar totes les nostres habilitats, per poder aprendre i treballar adequadament, i contribuir a millorar la nostra comunitat.

Segons l’OMS, l’entenem com la capacitat d’adaptar-se i gestionar els propis recursos relacionats amb l’estat físic, psicològic i social.

Per mantenir una salut mental òptima cal mantenir en equilibri aquests tres aspectes: benestar psicològic (tenir una bona autoestima i capacitat de regulació emocional), relacions socials (sentir-nos respectats i valorats en els diferents àmbits de relació que tenim; ja sigui en l’entorn social i/o familiar, laboral, formatiu i d’oci) i salut física (poder mantenir nivells adequats d’activitat física, una alimentació equilibrada i temps de descans).

En funció del grau de desequilibri entre aquests tres aspectes, pot aparèixer el malestar psicològic, que es dona quan apareix un desequilibri en un o diversos aspectes, és lleu i no compromet en excés la nostra capacitat d’adaptació. Quan aquest desequilibri és més acusat i ens comença a superar l’esforç que hem de fer per intentar restablir-lo, parlem de patiment psicològic. El trastorn mental apareix quan el desequilibri dificulta greument la gestió dels recursos propis.

El malestar emocional generat per les adversitats de la vida quotidiana no és un problema de salut mental ni requereix necessàriament un tractament psicològic o farmacològic. Les persones solem experimentar tristesa quan perdem persones properes, por quan percebem situacions perilloses, frustració quan trenquem amb la nostra parella o ansietat davant un període d’exàmens. Aquestes emocions negatives no constitueixen pròpiament trastorns mentals, sinó reaccions a les vicissituds de la vida quotidiana que haurem d’aprendre a afrontar. Això no vol dir que no puguem fer-hi res; podem fer moltes coses que ens aportin el suport necessari amb la família o amics, incorporar canvis d’hàbits en la nostra vida, rebaixar el ritme frenètic en el qual solem estar o cercar espais lúdics.

Però llavors com podem saber quan cal cercar ajuda professional? Com podré saber si estic trist o si tinc una depressió? Si el meu fill és un cul inquiet o si té trastorn d’hiperactivitat? Si sols he fet una dieta perquè sento certa insatisfacció davant la meva imatge al mirall o si tinc un trastorn de la conducta alimentària?

Hem de tenir clar que el malestar emocional i el patiment formen part de la vida, però delimitar entre si tenim malestar, patiment o trastorn mental no és sempre fàcil, ja que les línies són borroses i molt subjectives. Podem entendre-ho com un contínuum entre el malestar emocional, que comporta dificultats adaptatives i reaccions d’estrès, i els trastorns mentals pròpiament dits, que requereixen un diagnòstic i un tractament adequats. Ens pot ajudar pensar en el tipus de problema que tenim, la seva intensitat, la durada i la freqüència dels símptomes, però sobretot en el grau d’interferència en la nostra vida quotidiana i el grau de vulnerabilitat personal i psicosocial que tinguem. I en cas de dubte, sempre hem de consultar un professional, que ens podrà ajudar a comprendre, gestionar i superar d’una manera o altra aquest patiment. El més important és no callar, compartir-ho, parlar i demanar ajuda al nostre entorn, ja que la salut mental la cuidem entre tots.

La mateixa definició de salut mental ha generat al llarg del temps controvèrsies en l’àmbit acadèmic: es defineix de maneres diferents des de l’àmbit biomèdic, des de les ciències socials o des de les àrees psicològiques. Sovint s’apel·lava a un determinat ideal o model normatiu de com s’ha d’estar bé.

Entendre la salut en termes exclusivament biològics, com es va fer durant molt de temps, és un reduccionisme que amagava els contextos socials i psicosocials que la produeixen. Per parlar de salut cal tenir en compte l’organització social de la salut, des dels vessant més lligats a la interacció social de la vida quotidiana fins a les dimensiones institucionals i estructurals de la salut mental en intersecció amb el cos, tal com podeu veure en aquest Vagó de Ciència. La salut mental està determinada, doncs, per la interacció complexa de factors d’estrès i vulnerabilitat individuals, socials i estructurals.

En l’actualitat, el model de salut mental que genera més consens és el que us hem presentat aquí, el de salut biopsicosocial, definit i avalat per l’OMS.

Com us mostrem, la perspectiva biopsicosocial aplicada a la salut mental implica atendre simultàniament les dimensions biològiques, psíquiques i socials del patiment humà, entenent que formen un sistema dinàmic d’interrelació contínua entre cada un dels eixos. Per exemple, el context social pot modificar la manera com es manifesten alguns dels nostres gens, cosa que contribueix a augmentar o a reduir el risc de patir algunes alteracions mentals.

Elements com les relacions de gènere, el sexisme en interrelació amb desigualtats de classe social, ètnia, capacitat, funcions orgàniques, aspecte corporal, edat, etc. caracteritzen els contextos socials i psicosocials i generen fonts de patiment psíquic desigual.

Així doncs, els problemes de salut mental responen molt poques vegades a situacions de causa-efecte. Les causes en són probablement múltiples i les abordem amb més detall a l’audioguia 2.

Segons l’OMS, una de cada quatre persones presentem o presentarem un problema de salut mental al llarg de la vida. Encara que hi pugui haver persones amb més predisposició genètica que altres, els factors ambientals ens poden afectar de manera determinant en l’aparició de trastorns mentals, per la qual cosa tots hi estem exposats. Vetllar per la salut mental ens competeix a tots.

És fonamental entendre que els problemes de salut mental són part de la nostra vida i una circumstància més de la persona que no anul·la la resta de les nostres capacitats. I més important encara, saber que els problemes de salut mental es poden tractar per assolir la recuperació o permetre que les persones puguem tenir una millor qualitat de vida.