Recuperació i rehabilitació
Hem de saber que avui dia hi ha una oportunitat real de recuperació per a la majoria dels casos de trastorns mentals. Partint d’aquest premissa, cal cercar o demanar ajut quan ens trobem davant d’un cas.
El trastorns mentals tenen un important impacte en la qualitat de vida de les persones que els pateixen, alhora que afecten tots els àmbits de relació interpersonal. L’objectiu de les intervencions és poder contribuir a millorar la seva qualitat de vida i la dels qui l’acompanyen.
En aquest sentit, els serveis de salut mental haurien de garantir una atenció integral a la persona afectada, que inclogui la promoció de la salut, la prevenció, la detecció, el tractament i la rehabilitació. Així doncs, l’atenció a la salut mental hauria de prioritzar el benestar de les persones afectades i la seva inserció a la comunitat combinant diverses possibilitats d’atenció en l’àmbit ambulatori, comunitari o d’internament, tenint en compte les necessitats i les voluntats de les persones afectades i de les seves famílies.
Davant els primers indicis que una persona pugui tenir un problema de salut mental, els equips d’atenció primària són el servei sanitari més accessible, proper i coneixedor de la situació de la persona per als problemes més lleus, com l’ansietat i la depressió. El metge de capçalera és la porta d’entrada al sistema sanitari i és a qui han d’acudir en primer lloc les persones afectades i els familiars, i en els casos que requereixin una intervenció immediata, podem accedir a les unitats d’urgència dels hospitals o comunicar-nos amb el 061.
La intervenció i el tractament per a persones que pateixen un problema de salut mental van dirigits a educar sobre el trastorn i el tractament, a ensenyar a resoldre problemes, millorar la comunicació, ajudar a elaborar les emocions i disminuir l’expressivitat emocional, afavorir la integració social de la persona afectada i els altres membres de la família, ajustar les expectatives i reduir el malestar i patiment emocional.
Però quins tipus d’intervencions es poden fer davant un problema de salut mental? Sovint, en l’imaginari col·lectiu, el primer que ens ve al cap és anar al psicòleg a fer teràpia o visitar un metge psiquiatre que ens pot receptar fàrmacs per pal·liar el patiment que sentim. I en molts casos és del tot necessari, però, en altres, aquesta atenció a la nostra salut passa també per programes que inclouen la participació en activitats comunitàries (culturals, esportives, de contacte amb la natura, etc.) i que van dirigits a millorar l’entorn social i la salut de la persona afectada.
Cada vegada més, els professionals de la salut tenen clar que un entorn familiar i/o social adequat és molt important en la recuperació d’una persona amb problemes de salut mental. El paper de la família o de les persones properes és essencial, ja que l’experiència viscuda i la proximitat a la persona amb problemes de salut mental poden aportar molt suport i afavorir l’eficàcia del tractament. Per això és molt important que també la família i els cuidadors o cuidadores rebin ajuda, assessorament i informació per part del personal dels serveis sanitaris, socials i/o comunitaris.
Els problemes de salut mental es poden controlar amb un tractament adequat. Aquest tractament pot ser diferent segons el tipus de problema, i se solen dissenyar intervencions personalitzades per a cada cas. Sovint es combinen tractaments que poden ser farmacològics, mesures de rehabilitació sociolaboral o comunitària, psicoteràpies o suport familiar.
Per evitar possibles recaigudes, és important tenir presents quins són els factors de protecció i els factors de risc. Alguns factors de protecció són un estil de vida saludable, l’autocura, les xarxes de suport, les bones habilitats socials, la capacitat d’afrontament, la participació activa en la comunitat, la detecció precoç, etc. Els factors de risc davant els quals cal estar alerta poden ser problemes sociolaborals, baixa autoestima, hàbits no saludables, factors genètics, etc.
Quan el problema de salut mental està controlat, la persona pot integrar-se a la comunitat i portar una vida totalment normalitzada, tenir la seva xarxa social, familiar, la seva feina, etc. Cal recordar que tots i totes tenim els mateixos drets, encara que freqüentment els prejudicis que lamentablement encara existeixen a la societat limiten les persones amb problemes de salut mental a l’hora de gaudir i exercir tots els seus drets de manera plena.
Quins tipus de tractaments s’utilitzen en salut mental?
Si diem que la salut mental depèn d’un abordatge biopsicosocial, és a dir, tenint en compte els aspectes biològics, psicològics i socials de les persones, és imprescindible que aquesta visió es tingui present també en el tractament perquè això possibilita abastar els àmbits que la malaltia mental malmet, especialment en els diagnòstics greus.
És necessari que en el moment de decidir el tipus de tractament que cal aplicar seguim una estratègia prèvia que inclogui les diferents necessitats de la persona afectada, els abordatges que cal fer i les prioritats de cada moment. De vegades, principalment en els problemes menys greus, es pot fer un sol tipus de tractament, que pot ser suficient per desplegar els recursos propis de la persona i reduir els elements pertorbadors. En casos més greus, sovint és necessari recórrer a més d’una modalitat de tractament. Aquest abordatge per professionals diferents, de diferents disciplines i utilitzant diferents recursos s’anomena atenció multidisciplinària.
La majoria dels professionals de la salut mental aborden un tractament basat en intervencions psicosocials, intervencions clíniques i assistencials mitjançant teràpia conductual, cognitiva, interpersonal, psicoanalítica o de suport i/o intervencions comunitàries. El tractament farmacològic davant determinats símptomes pot ser un element més que sumi en les diferents intervencions terapèutiques que l’han d’acompanyar.
Informació complementària
