Promoció i prevenció en salut mental
Una prevenció efectiva pot reduir el risc de desenvolupar un problema de salut mental. Tothom passa per moments de malestar emocional, i aquests moments són una part normal de la nostra vida, però és important que aquest malestar no s’agreugi, no esdevingui crònic ni es converteixi en un problema patològic. Per això, és fonamental reduir els factors de risc i enfortir els factors de protecció. Veiem una estreta relació entre la promoció i la prevenció i les podríem ubicar en un contínuum.
Parlem de promoció quan incentivem els elements protectors que la recerca ha constatat que serveixen per tenir cura de la nostra salut mental (alimentació variada i equilibrada, exercici físic, relacions amb altres persones i vincles afectius o projecte de vida), i de prevenció quan procurem reduir els factors de risc allunyant-nos o protegint-nos dels factors que sabem que són nocius per al nostre benestar.
Però no sempre és a les nostres mans. Vivim en certes condicions que sovint són difícils de modificar a curt termini (els problemes d’accés a l’habitatge, la precarització dels entorns laborals, una societat sovint massa accelerada, un entorn que no accepta la diferència, entre moltes d’altres que segur que podeu esmentar). Aquestes condicions ens poden fer més vulnerables i proclius al patiment emocional.
I és en aquestes condicions, i en aquests grups de població que les pateixen, on cal que posem més atenció. Posem-ne un exemple. Els resultats de la recerca ens mostren que els infants que han patit assetjament, les persones migrants que han deixat totes les relacions afectives lluny del seu lloc de destí, les persones que no encaixen en un model hegemònic, les persones que consumeixen substàncies tòxiques, etc. són persones més vulnerables a patir una patologia de salut mental i hauríem d’activar mesures i actuacions que els permetin superar aquestes condicions o afrontar-les amb més garanties.
Això vol dir que tota persona que estigui exposada a un factor de risc desenvoluparà un problema de salut mental? No, les persones tenim diferents sensibilitats davant dels factors de risc i protecció, i aquests factors poden afectar més unes persones que altres.
La manifestació dels problemes de salut mental no és igual per a totes les persones, encara que poden donar-se una sèrie de circumstàncies comunes, com dificultats en la forma de transmetre els sentiments, complicacions a l’hora de comunicar-se amb el seu entorn, canvis en la conducta o anomalies en la manera de pensar i en la consciència de la realitat. Totes aquestes circumstàncies les hem de situar en un context més integral de qui les pateix.
Un element fonamental d’aquesta prevenció és poder-ne fer una bona detecció en el moment oportú. I no són únicament els professionals sanitaris els qui ho poden fer.
Cada un de nosaltres estem envoltats de persones. Sovint, si les escoltem, podrem anticipar-nos i oferir-los l’ajut necessari, donant-los el nostre suport, oferint-los els recursos que la xarxa pública posa al nostre abast o acompanyant-les. No obstant això, sobretot hem de ser conscients que és necessari trencar el silenci, parlar-ne, escoltar i acompanyar i comprometre’ns a impulsar un canvi social que situï el benestar de les persones en el centre.
Alguns dels elements amb més evidència de ser factors de risc que incrementen les possibilitats de patir un trastorn mental són el consum de drogues, l’exposició a circumstàncies econòmiques, socials, geopolítiques o ambientals desfavorables, com la pobresa, la violència de gènere, la desigualtat, l’estigma, una manca de xarxa social de suport, uns hàbits de vida poc saludables o el treball precari, entre altres.
Recorda que actuar a temps ajuda a prevenir. Si posem un exemple potser ho veurem més clar. La prevenció del suïcidi és una prioritat mundial i forma part dels objectius de desenvolupament sostenible. Algunes mesures permetrien avançar considerablement, com ara limitar l’accés als mitjans de suïcidi, fomentar una cobertura mediàtica responsable, promoure l’aprenentatge socioemocional en els adolescents i afavorir la intervenció primerenca. Totes aquestes mesures no haurien de ser reactives, sinó proactives si volem prevenir el suïcidi de les persones de la nostra comunitat.
La promoció de la salut mental parteix d’una perspectiva positiva que cerca l’equilibri entre les accions que tenen per objectiu prevenir l’aparició de problemes de salut mental i les que potencien la salut de les persones i les comunitats.
Així, la promoció i la prevenció requereixen, d’una banda, identificar quins són els determinants individuals, socials i estructurals de la salut mental i, de l’altra, dissenyar intervencions que contribueixin a reduir els riscos, augmentar la resiliència i crear entorns favorables per a la salut mental.
El conjunt d’aquestes actuacions de promoció de la salut poden anar adreçades a individus, o bé a grups específics o poblacions senceres. Per exemple, podem trobar accions que tenen per objectiu reforçar les habilitats mentals i així potenciar la capacitat de l’individu, del grup o l’entorn per sentir benestar i per desenvolupar-se de manera òptima. Un altre exemple serien les accions encaminades a fer que les persones coneguem les nostres pròpies aptituds i aprenguem a afrontar les pressions diàries. En conjunt, aquest tipus d’accions ajuden a conèixer millor els elements que contribueixen a una vida agradable, productiva i plena, i a millorar el capital social i el desenvolupament econòmic de les societats. El que es persegueix des de l’enfocament de promoció de la salut mental és impulsar una vida més agradable, productiva i satisfactòria, en què un bon estat de salut mental permeti produir, relacionar-se, adaptar-se, fer front a l’adversitat i contribuir a la construcció de la comunitat.
La promoció del benestar mental es pot abordar des de diferents estratègies: enfortint el paper dels individus i de les comunitats, reduint les barreres estructurals per aconseguir bona salut mental i millorant la qualitat de l’entorn físic. Aconseguir un equilibri entre aquestes opcions no és fàcil, però convé cohesionar les accions perquè allò que és individual i allò que és social siguin una suma consistent, que formi part del disseny integral d’iniciatives per promocionar la salut.
Actuar sobre els determinants de la salut mental requereix de vegades adoptar mesures en sectors diferents del de la salut, per la qual cosa els programes de promoció i prevenció han d’implicar els sectors responsables d’educació, treball, justícia, transport, medi ambient, habitatge i protecció social.
El sector de la salut hi pot contribuir de manera significativa integrant els esforços de promoció i prevenció en els serveis de salut i promovent, iniciant i, quan escaigui, facilitant la col·laboració i la coordinació multisectorials.
La promoció de la salut mental infantojuvenil és una prioritat avui, i es pot aconseguir mitjançant polítiques i lleis que promoguin i protegeixin la salut mental dels joves, donant suport als cuidadors perquè ofereixin una cura afectuosa, posant en marxa programes escolars i millorant la qualitat dels entorns comunitaris i en línia.
La promoció i protecció de la salut mental a la feina és una esfera d’interès creixent, que es pot afavorir mitjançant legislació i reglamentació, estratègies organitzacionals, capacitació dels directius i intervencions adreçades als treballadors.
Per tenir cura de la nostra salut mental, hem d’atendre els aspectes següents:
-Els hàbits d’alimentació: per prevenir problemes de salut física i mental, és ideal seguir una dieta equilibrada.
-L’autocura, és a dir, parar atenció a la higiene personal, la vestimenta, etc.
-L’estil de vida, és a dir, potenciar els ritmes tranquils, gaudir de les coses importants de la vida i del temps de lleure, evitar l’estrès i els excessos, fugir del sedentarisme, etc.
La Generalitat de Catalunya posa a la teva disposició de manera gratuïta una app per conèixer el teu benestar emocional. Entra a GestioEmocional.cat. Aquesta aplicació t’ofereix eines gratuïtes per avaluar i millorar la teva salut emocional, i accés a recursos professionals.
Informació complementària
