Trastorns alimentaris, pes i estigma

Vagó de la Ciència, un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia, a través de la convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

 

Vagó de la Ciència

 

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la UAB dedicat a la divulgació científica. En aquesta primera edició, són 19 capítols sobre salut mental, i en aquest capítol ens centrem en la prevenció dels trastorns de la conducta alimentària i dels problemes relacionats amb el pes i l’alimentació. Per fer-ho ens acompanya David Sánchez, doctor en Psicologia, professor del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del Grup de Recerca en Problemes d’Alimentació i Pes. Hola, David.

David S.: Hola.

Olga V.: I també ens acompanya Paola Espinoza, doctora en Psicologia, que coordina l’equip d’investigació de la Unitat d’Avaluació i Intervenció en la Imatge Corporal i es fa càrrec de l’assessorament i el tractament psicològic al Servei de Psiquiatria i Psicologia de Barcelona. Hola, Paola.

Paola E.: Hola.

Olga V.: Expliqueu-nos quins són els trastorns de la conducta alimentària, els TCA, més habituals?

Paola E.: Els TCA són un grup de problemes de salut mental força heterogeni: hi ha anorèxia, bulímia, trastorn per afartament, i els més habituals són precisament els que s’assemblen als que ja he anomenat, però tenen menys freqüència, menys intensitat. Són els més freqüents en aquests moments a l’etapa adolescent.

Olga V.: I què caracteritza cadascun d’aquests trastorns?

Paola E.: En conjunt, tots aquests trastorns tenen la preocupació pel cos al centre. Una preocupació pel cos que interfereix en molts aspectes de la vida. Es proposen un tipus de cossos que requereixen fer un canvi alimentari. L’anorèxia aniria més aviat per la restricció o per algun tipus de conducta que ajudi a perdre pes, perquè és el que es desitja. La bulímia inclouria uns períodes en què hi ha restricció i uns períodes d’ingesta impulsiva, fora de control, acompanyada d’alguna conducta compensatòria per cercar d’eliminar pes, com ara vòmits o exercici. El trastorn per afartament és un problema que és semblant a l’anterior, però sense conductes compensatòries; aquesta persona, normalment, tindrà problemes, ja que el seu cos canviarà molt més; es pateix de la mateixa manera que en els altres trastorns. Més o menys aquestes són les diferències. A més cal afegir que el diagnòstic d’una mateixa persona amb trastorn alimentari pot variar al llarg del temps. És molt variable.

Olga V.: Segons les dades de la darrera enquesta en salut, més de 85.000 persones de més de 15 anys asseguren patir un trastorn de la conducta alimentària. En els darrers 3 anys aquests trastorns han augmentat més del 61 % a Catalunya. Els TCA són la tercera malaltia crònica més freqüent entre les adolescents espanyoles. Hi ha xifres tan alarmants com que el 70 % de les adolescents i el 45 % dels adolescents volen canviar el seu pes i la seva figura. Paola, amb aquestes dades podem intuir que la percepció que tenen la majoria d’adolescents de la seva imatge corporal és negativa?

Paola E.: Hi ha xifres que reflecteixen això. Parlem d’un període en què a les adolescents i els adolescents els canvia el cos. El cos no va en funció del que ells volen. Alguns s’aproparan als ideals estètics, els canònics imperants en aquesta societat, i d’altres s’allunyaran d’aquests ideals, d’aquesta estructura corporal. Aleshores, sí que és freqüent en aquest canvi, el canvi puberal, que els nostres adolescents se sentin incòmodes amb el seu cos. Ara bé, quan aquesta insatisfacció és molt intensa, és quan comencen a modificar la seva alimentació i la seva activitat física, per exemple, i aleshores això comença a ser un problema que cal observar.

Olga V.: I què pot implicar desenvolupar una imatge corporal negativa durant l’adolescència?

Paola E.: Té conseqüències importants perquè interfereix en l’estat d’ànim, en l’autoestima, en la concentració. Poden tenir conductes d’aïllament o d’autolesions quan és més intens, malestar amb el cos, absentisme laboral… Interfereix en diferents àrees que els toca, per edat.

Olga V.: I cap a on s’està orientant la recerca per donar resposta a aquesta problemàtica d’una imatge corporal negativa i una baixa autoestima?

Paola E.: És força ampli el camp de la imatge corporal i de l’autoestima, però nosaltres, a la nostra unitat, el que investiguem ara són factors que puguin propiciar una imatge corporal positiva, fomentant l’apreciació corporal, identificar quins són els aspectes que millor es relacionen amb aconseguir una bona sintonia amb el cos, per exemple, valorar el cos en la seva funcionalitat, valorar-lo en l’autocura… És més aviat una visió des de la psicologia positiva i des de la imatge corporal positiva.

Olga V.: Tu dissenyes, executes i avalues tallers de prevenció i promoció de la salut en adolescents, en la promoció d’una imatge corporal positiva i d’estils de vida saludables en joves adults i en el tractament de problemes relacionats amb l’alimentació. Et volem preguntar per dos tallers: ECOPREV i BODY COR.

Paola E.: Aquests tallers són un exemple de tot. Són la darrera versió dels tallers que s’han treballat a la nostra unitat (fa més de 20 anys que es fan tallers de prevenció). Van marcar una diferència a partir de l’any 2014, en què es van començar a incorporar factors protectors als tallers que fèiem a les escoles: per exemple, que els nois tinguessin una autoestima millor, una connexió més bona amb les emocions, una regulació emocional que els pogués ajudar a afrontar aquesta situació difícil, per exemple, que el teu cos no encaixi amb els que veus a les xarxes socials. Aleshores, parlem d’una línia de promoció de la salut a través de fomentar estils de vida saludable, habilitats per a la vida, que els ajudin a afrontar millor aquestes situacions de crítica sobre els cossos.

Olga V.: I quins resultats heu obtingut després d’aquests tallers? Fa falta que es mantinguin en el temps o amb tres hores n’hi ha prou perquè comencin a plantejar-s’ho tot d’una altra manera?

Paola E.: Aquestes van ser les grans preguntes que ens vam fer quan vam començar amb ECOPREV i amb BODY COR. Nosaltres vam voler saber en aquell moment què es feia quant a prevenció a Catalunya i vam tenir molta connexió amb diferents agents de salut i ens vam trobar que ells fan una sessió a cada escola, mentre que nosaltres fèiem vuit tallers en un mateix any. És clar, hi havia una diferència molt important, hi havia problemes d’eficiència… Aleshores, vam voler treballar en aquesta línia. BODY COR és una versió en què vam introduir el nombre de tallers per any i vam començar a plantejar-nos un itinerari en què poguéssim acompanyar els adolescents des de cinquè de primària fins a tercer de l’ESO, treballant-hi cada any, incorporant-hi també els professors i les famílies perquè puguin enfortir la confiança corporal, tenir tolerància zero amb les discriminacions respecte al pes, les bromes sobre el pes al pati, a la família…

Olga V.: L’estigma de l’obesitat i el seu impacte en la salut és el tema d’un dels darrers articles científics que has publicat, David. Explica’ns quines són les principals conclusions dels estudis que heu dut a terme en relació amb l’estigma de l’obesitat.

David S.: Quant a la presència de l’estigma a la nostra societat, els estudis indiquen que és pràcticament omnipresent. El que passa és que no teníem dades de prevalença en població espanyola i nosaltres hem fet el primer estudi, en concret en població adolescent, i hem trobat que aproximadament una de cada dues noies ha patit alguna experiència d’estigma relacionada amb el seu pes i un de cada tres nois (normalment en forma de burles, relacionades amb el seu pes i amb la seva aparença física). També és important destacar que, a més d’aquest estigma, hi ha el que s’anomena estigma interioritzat, que no implica patir conductes negatives d’altres persones en forma de prejudicis, discriminació o el que sigui, sinó que prové de la persona mateixa, que interioritza aquests estereotips negatius i s’autoculpabilitza d’aquesta situació. També és molt elevada la prevalença d’aquest autoestigma en aquesta població, i això té uns efectes molt negatius.

Olga V.: Què pot passar quan senten o pateixen aquest estigma?

David S.: Doncs passen moltes coses. Els estudis internacionals el que mostren és que hi ha més simptomatologia depressiva, ansiosa, més estrès, menys autoestima, i que també s’incrementen els episodis d’afartament, per exemple, i el risc de desenvolupar trastorns de la conducta alimentària, dels quals acabem de parlar, i altres problemes molt greus, molt importants: per exemple, es tornen persones més sedentàries, perquè fer activitat física implica exhibir el cos, amb poca roba... Com que tenen por precisament d’aquest tipus de situacions, d’estigma, de possibles comentaris, mirades, etcètera, comencen a evitar de fer activitat física i perden la motivació. I tot això, al final, acaba repercutint, ja que els problemes de salut relacionats amb l’obesitat empitjoren i aquest estigma esdevé una barrera molt important per al tractament efectiu.

Olga V.: Les noies tenen més risc que els nois de patir experiències d’estigma relacionades amb la seva imatge i el pes?

David S.: Sí. De fet, les dades de prevalença que he donat abans són per a la població general, però aquest estigma, tant l’estigma cap a altres com l’interioritzat, és especialment important en persones amb sobrepès i obesitat: estem parlant aquí de prevalences del 90 % en noies i també en els adolescents més grans (més en adolescents de 15-17 anys que no pas en adolescents més joves). I això té molta relació amb un tema molt important del qual ha parlat abans la Paola, i és la interiorització dels ideals de bellesa, fonamentalment l’ideal de primesa. A la nostra societat, associem l’ideal de primesa no només amb la bellesa, l’èxit i la felicitat, sinó també amb la salut... Les dones pateixen molta més pressió per aquest ideal, i això repercuteix de manera molt important en l’increment de l’estigma.

Olga V.: I per què se suposa que les noies pateixen més que els nois quan no responen a un model de cos normatiu o el que elles tenen idealitzat?

David S.: Pateixen més estigma les noies, perquè són més pressionades per aquest ideal, tot i que en els nois es comença a veure, també (l’ideal atlètic i musculat comença a ser molt important també en nois). Però en noies continua sent molt, molt més important, i per tant, especialment les noies amb sobrepès, pateixen molt més aquestes situacions d’estigma i interioritzen molt més aquest estigma. I tot plegat genera efectes negatius també més importants en aquesta població.

Olga V.: Hi ha factors socioeconòmics o culturals que predisposin a tenir problemes amb l’alimentació i el pes?

David S.: Sí. Abans hem parlat, a l’inici, de les dades de prevalença dels trastorns alimentaris, però és que l’obesitat és un problema de salut molt important i que té una prevalença espectacular. Estem parlant de prevalences en població adulta del 20 % en el cas de l’obesitat i del 40 % en el cas del sobrepès. És a dir, més del 60 % de la població adulta té sobrepès o obesitat. I en el cas dels joves d’entre 12 i 24 anys, la prevalença de l’obesitat és de les més altes d’Europa, al voltant del 30 %. I les dades indiquen que això és molt més important en nivells socioeconòmics baixos; de fet, és pràcticament el doble la prevalença en persones que tenen nivells econòmics i educatius més baixos.

Olga V.: Ara parlaves d’obesitat i sobrepès. Quins són els problemes més habituals relacionats amb l’alimentació i el pes?

David S.: Aquest és un concepte interessant, perquè tradicionalment els més importants són els que hem esmentat: obesitat, d’una banda, i trastorns de la conducta alimentària, de l’altra. Són problemes que s’han treballat normalment de manera aïllada: els trastorns de la conducta alimentària per part de professionals de salut mental i l’obesitat per part d’especialistes, fonamentalment, en salut pública. I el que veiem és que són problemes que tenen molts elements en comú. Abans la Paola ho ha comentat: és molt fàcil evolucionar d’un problema a un altre. És molt freqüent trobar persones amb bulímia nerviosa que han tingut una infantesa amb obesitat. Les persones amb obesitat pateixen trastorn d’ingesta compulsiva de manera molt freqüent. I finalment, també són molt importants les condicions, que potser no són tan greus, però que constitueixen un risc de desenvolupar aquest problema: persones que tenen alts nivells d’insatisfacció corporal, que tenen conductes no saludables de control del pes o que pateixen estigma.

Olga V.: Caldria que hi hagués un canvi de narrativa sobre l’obesitat?

David S.: Sí, totalment. Aquest és un tema clau, perquè en el fons l’estigma té dues arrels fonamentals: un és el que ja hem comentat, aquest ideal de bellesa prima, que no només pressiona, sinó que rebutja l’obesitat; l’obesitat es considera com una cosa lletja; s’associen uns estereotips a l’obesitat, com ara que les persones amb obesitat són persones mandroses, golafres, que no cuiden la seva salut. Però en realitat, avui en dia sabem que l’obesitat és una malaltia crònica molt complexa, i aquest és l’altre factor clau: la responsabilitat de les causes de l’obesitat no està en l’individu (no és que siguin persones que s’abandonen, que no es cuiden...), sinó que hi ha arrels molt importants tant de tipus metabòlic i biològic com de tipus sociocultural que influeixen en l’obesitat i que estan fora del control de la persona.

Olga V.: David Sánchez, doctor en Psicologia, professor del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona, i Paola Espinoza, doctora en Psicologia i coordinadora de l’equip d’investigació de la Unitat d’Avaluació i Intervenció en la Imatge Corporal, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

David S.: Gràcies a vosaltres.

Olga V.: Si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.