Salut mental i alimentació

Vagó de la Ciència, un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb El Ministerio de Ciencia y Tecnologia a través de la Convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Vagó de la Ciència

 

Olga V.: Això és Vagó la ciència el projecte de la UAB dedicat a la divulgació científica. En aquesta primera edició, són 19 capítols sobre salut mental i en aquest ens centrem en l'alimentació i el consum i per fer-ho ens acompanyen en David Sánchez doctor en Psicologia, professor del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del grup de recerca en Problemes d'Alimentació i pes, hola David.

David S.: Hola

Olga V.: I la Gemma Guillazo Blanch, doctora en Psicologia, professora del departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora principal del grup Cognició, Envelliment i Dieta. Hola Gemma.

Gemma G.: Hola.

Olga V.: David, aprendre a menjar és més important del que ens podríem imaginar?

David S.: És molt important aprendre a menjar. De fet, quan parlem de menjar podríem parlar des dos aspectes del menjar: el què i el com. Potser la Gemma Guillazo després us parlarà més del què, seria del contingut de l’alimentació, nosaltres al nostre grup de recerca ens hem centrat més en el com, els aspectes d’hàbits vinculats al menjar, particularment, la rellevància dels àpats en família o la importància de l'alimentació intuïtiva, menjar sense distraccions, el que es coneix com mindfull eating i aquest tipus d’aspectes.

Olga V.: Doncs Gemma, estrenem-nos en aquest què, fem un tastet. Hi ha dietes que poden contribuir a una millora de la nostra salut?

Gemma G.: De fet, inclús, podríem parlar en singular: la dieta contribueix a tots aquests factors que indiques i nosaltres tenim la sort de viure en un país Mediterrani, tenim un exemple molt clar: la dieta mediterrània, que de forma general es basa en una bona ingesta i alta ingesta de nutrients molt necessaris i naturals, com poden ser les fruites, hortalisses, verdures en general, peix, olis sans perquè ens entenguem, baix contingut en sucres o grasses trans... tot això contribueix de forma significativa a la salut en general i després, segurament també de forma específica en molts factors com poden ser l'envelliment. Tot això acompanyat d’alguns aspectes dels que parla el David que són acompanyament, és a dir, tota la part de, no només la dieta, sinó com faig aquesta dieta, els meus hàbits alimentaris en general, si hi ha estrès, si dormo bé, en comunitat evidentment... Encara que moltes vegades parlem de factors específics, és un conjunt en el comportament humà.

Olga V.: A la cultura Mediterrània tenim tirada per entaular-nos, sobretaules infinites on gaudim del que mengem i sobretot de la companyia i la conversa. Però aquesta imatge tan idíl·lica, costa trobar-la en el dia a dia, quan les presses són les grans protagonistes i a mesura que els fills es fan grans, costa trobar l’àpat on coincideix tota la família. David, sempre hem sentit a dir que almenys caldria fer un àpat en família, per què és tan important? Quins beneficis aporta als comensals?

David S.: De fet, aquest és l’eslògan que hem escollit a l'última campanya que hem fet a la taula de diàleg per a la prevenció dels trastorns del comportament alimentari que lidera l’Agència de Salut Pública de la Generalitat de Catalunya, que és la campanya Implica’t i un dels missatges principals és “fes com a mínim un àpat a la setmana amb família”. Els estudis internacionals, clarament, el que han mostrat és que una elevada freqüència d'aquests àpats s’associa a molts aspectes positius. Òbviament, a una alimentació més saludable i de més qualitat, però també a la reducció del risc de desenvolupar obesitat, trastorns del comportament alimentari, d'altres conductes de risc també: es redueix el consum d'alcohol, abús de substàncies, menys símptomes depressius en adolescents i, en general, millora del funcionament familiar.

Olga V.: Compartir els àpats també contribueix al que hi ha dins del plat, que veiem el que ens acabarem menjant sigui més saludable?

David S.: Sí, sens dubte. La major part d'estudis que s'han fet fins ara sobre àpats en família s'han centrat en el tema de la freqüència, però hi ha un aspecte que també és molt rellevant i molt menys estudiat que són els aspectes de qualitat, és a dir, què és el que passa, com ens relacionem quan fem aquests àpats en família. Sembla que conversar, gaudir dels àpats en família no tenir distraccions digitals, televisions, etcètera, mentre fem aquests àpats, hi juguen un paper molt important. Hi ha molt pocs estudis al nostre entorn. Nosaltres hem fet un estudi recentment on van trobar que les famílies, quan es comunicaven menys durant els àpats, quan no s’asseien a taula per menjar, menjaven al sofà o dempeus, etcètera, o es distreien amb aparells digitals, fonamentalment mòbils, o no mantenien converses agradables durant aquests àpats, també seguien en menor mesura els principis de la dieta mediterrània amb una dieta més saludable.

Olga V.: I hi ha alguna etapa on sigui especialment important compartir els àpats amb els fills?

David S.; Bé, són importants durant tot el període de desenvolupament. Són molt importants durant tota la infantesa, però també durant l’adolescència.

Olga V.: Hem parlat de sobretaules mediterrànies, varien gaire els àpats en família en funció de la cultura i el país?

David S.: La veritat és que hi ha pocs estudis que s’hagin fet comparant cultures. La major part, jo diria el 90-95% dels estudis que tenim provenen dels Estats Units, els estudis sobre els efectes dels àpats en família i tenim molt pocs estudis a Europa i molt pocs en poblacions mediterrànies o de Llatinoamèrica. Nosaltres vam fer un estudi de comparació en població de Perú i població catalana, i van trobar que, per exemple, la freqüència recomanada per trobar aquests efectes positius, que són un mínim de cinc sopars en família setmanals, entre 5 i 7, en població catalana estava al voltant del 75%, aquesta freqüència, i en canvi el Perú no arribava pràcticament a la meitat. Això sembla que té relació amb aspectes de tipus cultural. Al Perú es sopa molt abans, es sopa entre les 7:00 i les 9:00 de la tarda, de forma que el temps que passa entre que acabes el sopar i te'n vas al llit és més llarg i, per tant, és més probable que l'adolescent, especialment, mengi sol o mengi fora de casa i no tingui aquesta freqüència d’àpats en família. Per tant, és molt important fer aquest tipus d'estudis culturals perquè hi ha diferències rellevants.

Olga V.: Estem veient que la taula és una oportunitat, és un dels espais on trobarem més pistes també per saber si algun membre de la família està alterant els seus hàbits alimentaris?

David S.: Jo diria que una pista encara més clara és si algun membre de la família evita aquests àpats en família, perquè precisament els àpats en família, un dels components positius que tenen és que té un component de supervisió, especialment vinculat al risc d’obesitat i de trastorns del comportament alimentari. Que l’adolescent no mengi en família vol dir que pot menjar sol o amb altres persones que no tinguin una supervisió propera, de la seva alimentació i, per tant, podria o bé menjar molt malament i masses coses que potser no li convenen per la seva salut, o bé llençar directament el menjar o no menjar.

Olga V.: I la situació econòmica d’algunes famílies està desplaçant la dieta mediterrània en favor d'una dieta menys saludable, ara que sentim a parlar tant de com ha pujat el cost del carro de la compra?

David S.: Sens dubte. Aquí crec fonamental introduir un concepte molt rellevant que és el concepte de seguretat alimentària. Aquest és un fenomen que es relaciona fonamentalment amb l'accés inadequat d'una persona a aliments suficients, tots els conceptes són importants: suficients, sans, nutritius, que satisfacin les seves necessitats dietètiques i les seves preferències alimentàries per una vida activa i saludable. Per tant, no estem parlant només de no passar gana, quan parlem d’inseguretat alimentària, sinó d’aquesta dificultat per tenir accés a aquesta alimentació de qualitat.

És un concepte molt important, de fet, aconseguir seguretat alimentària en la població forma part d’un objectiu de l’agenda 2030 de Nacions Unides per al desenvolupament sostenible. Nosaltres hem trobat

A l'últim estudi que hem fet amb una mostra representativa a la ciutat de Terrassa,  que la inseguretat alimentària, el risc d’inseguretat alimentària, estaria prop del 20% de la població adolescent.

Olga V.: Existeix algun tipus de relació entre els risc d'inseguretat alimentària i el nombre d’àpats en família?

David S.: Fins ara dels elements de l'entorn familiar que més s’han estudiat que afecten a la inseguretat alimentària, especialment en adolescents, han estat de caràcter sociocultural, com per exemple el baix estatus socioeconòmic, la baixa educació o l’origen estranger de la família. El possible paper dels àpats en família no s’havia estudiat fins ara. Nosaltres hem fet el primer estudi amb aquesta població representativa Terrassa, i el que hem trobat és que el risc d’inseguretat alimentària es redueix en funció d’una sèrie de variables vinculades als àpats en família. En concret, el risc d’inseguretat es redueix a la meitat en els adolescents que comparteixen sopars en família durant més de mitja hora, i en aproximadament un terç en adolescents que mengen cada dia amb les famílies. I a més, el risc d’inseguretat alimentària bixa molt clarament conforme s’incrementa la qualitat dels àpats. És a dir, hi ha més converses, aquestes són més agradables, hi ha menys utilització de dispositius digitals, més participació en les tasques vinculades a la preparació del sopar.

Olga V.: L’Organització Mundial de la Salut considera que el sobrepès i l’obesitat s’han convertit en una mena d’epidèmia a Europa. Fins a quin punt la nostra dieta pot incidir a la nostra salut i la qualitat del que mengem? Ja coneixem els dels beneficis de la dieta mediterrània, Gemma. Existeixen altres dietes específiques que contribueixin a millorar el nostre estat de salut i potenciïn l’esperança de vida saludable?

Gema G.: Hi ha altres dietes que contribueixen a tots aquests factors però evidentment moltes d’elles comparteixen característiques amb el que comentàvem a l’inici de la dieta mediterrània: han de ser dietes riques en fruites, verdures, hortalisses, fruits secs, llavors, peix, sobretot blau i baixes en greixos saturats, sucres afegits i ingesta de sodi. En aquest sentit, sí que hi ha treballs molt interessants en poblacions en determinades parts del món, com per exemple la illa d'Okinawa que està al Japó, o l’illa de Sardenya, moltes són illes, i això també fa pensar que són cultures més tancades o més aïllades, que viuen molt més en comunitat, on hi ha uns índexs de longevitat altíssims, molta gent centenària. Per exemple, actualment crec, que la illa d'Okinawa és on hi ha més persones centenàries, de tot el món i tenen una dieta molt similar a la que estàvem comentant. Sobretot fruites, verdures, peixos i molt poques grasses i poca proteïna, tant de peix com de carn, en mengen, però la proporció és baixa.  Llavors, claríssimament són dietes que afecten de forma important a la salut i que alhora baixen també la quantitat d’obesitat.

Olga V.: I quins beneficis podria tenir per exemple una dieta hipocalòrica?¡

Gemma G.: Una dieta hipocalòrica, des del punt de vista científic es considera que és una dieta en que tot ho redueixes al voltant d’entre un 20 i un 25%, depèn de l'estudi, les calories que necessites en funció del teu metabolisme, de la teva activitat basal, del que tu facis en el dia a dia, si fas exercici físic... no és el mateix estar creixent que quan ja has crescut; tu redueixes aquest tant per cent i sí que s'ha vist, però ja fa molts anys, hi ha estudis de fa més d'un segle on avaluaven, en peixos, l’efecte de la restricció calòrica i això venia d'estudis molt més antics, inclús medievals, de gent en monestirs que ja feia aquest tipus de dietes més restringides. I s'ha vist que impacta en moltes vies biològiques, que té un efecte a la nostra salut, tant a nivell de sistema immune, com d’inflamació, tant corporal com cerebral, de l’estrès oxidatiu, que porta també a accelerar l'envelliment, processos de comunicació cel·lular... vies múltiples. Per tant, estàs afectant diferents fronts que, curiosament i no, són els que s’afecten quan hi ha obesitat i sobrepès.

Olga V.: Ara que feies referència a l'envelliment, la dieta hipocalòrica té el mateix impacte positiu si el procés d'envelliment és natural o patològic?

Gemma G.: El que s’ha estudiat més és l'envelliment natural, sobretot estudis en animals, en humans s’ha estudiat més amb persones adultes, i sí que s’ha vit que tenim impacte en l'envelliment: s'envelleix amb més qualitat de vida. Envellir, envelleixes, evidentment, però la qualitat de vida és millor perquè la salut en general és millor. Això s'ha demostrat en animals i en humans, disculpa. I quan l’envelliment és patològic, sí que hi ha molts estudis en animals, en models animals de la malaltia d'Alzheimer per exemple, on realment aquest tipus de dieta pot ajudar a reduir algun dels marcadors que ens estan dient que allà hi ha una patologia cerebral important i milloren les funcions cognitives d'aquests animals.

Olga V.: Això volia preguntar. Què passa al cervell de les rates, perquè em deies que també es prova en animals, quan es redueix la ingesta d'aliments?

Gemma G.: En el nostre i en d’altres laboratoris, el que hem vist és que quan fem aquesta reducció del voltant d'un 25% que voldria indicar que no passen gana els animals, s’habituen a aquest tipus d’ingesta, doncs a part de que envelleixen de forma molt més saludable: hi ha menys obesitat, hi ha menys pes, l'activitat motora i les funcions cognitives milloren i això es veu en sobretot quan els avalues en memòries, que són molt vulnerables amb l’envelliment: quan ens fem més grans, quan envellim, hi ha unes memòries que perdem de forma més fàcil. Podem trobar l’exemple típic que els avis que puguem tenir a casa, que ens repeteixen vàries vegades si hem anat a buscar el pa, aquestes memòries més recents. Doncs aquest tipus de dietes endarrereix, ajuda a prevenir aquesta pèrdua associada a aquest tipus de memòria, perquè impacta directament en les estructures cerebrals que tenen a veure amb això.

Olga v.: I els defectes són semblants en femelles i mascles?

Gemma G.; Ai quina pregunta! Creiem que no, però això encara no hi ha suficients dades com per fer una afirmació contundent en aquest sentit, perquè els estudis en animals, durant molt de temps, s'han fet només amb mascles. Ara comença ja, per sort, a haver-hi molts estudis amb femelles, i s’està veient que, en aquest sentit, hi ha diferències; i a més, si ens fixem sobretot en envelliment, les femelles, en general, per exemple en el cas de les rates, mostren menys sobrepès en l’envelliment i això ja implica que tinguin una millor salut en general i per tant hi hagi una certa prevenció d’alguna disfunció cognitiva. I en humans s’ha de veure tot això, no m'atreviria a fer una afirmació clara.

Olga V.: David Sánchez doctor en psicologia i professor del departament de psicologia clínica i de la Salut de la UAB i Gemma Guillazo Blanch, doctora en psicologia, professora del departament de Psicobiologia i Metodologia de les Ciències de la Salut de la UAB, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Gemma G. i David S.: Gràcies.

Olga V.: I vosaltres, si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.