Sensibilitat psicològica i genètica

Vagó de la Ciència, un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb El Ministerio de Ciencia y Tecnologia a través de la Convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Vagó de la Ciència.

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la UAB dedicat a la divulgació científica. En aquesta primera edició, són 19 capítols sobre salut mental i en aquest, ens centrem en la recerca sobre el paper de la sensibilitat psicològica i genètica en la salut mental. Per fer-ho, ens acompanyen la Neus Vidal, catedràtica del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut, investigadora principal del grup de recerca Interacció Persona Ambient en el Risc i la Resiliència en la Salut Mental de la Universitat Autònoma de Barcelona, hola Neus.

Neus V.: Hola.

Olga V.: I també ens acompanya la Pilar Torrecilla, que és investigadora postdoctoral i membre del grup de recerca Interacció Persona Ambient en el Risc i la Resiliència en la Salut Mental de la Universitat Autònoma de Barcelona, hola Pilar.

Pilar T.: Hola.

Olga V.: Expliqueu-me, a què us referiu quan dieu sensibilitat en el context de la salut mental?

Neus V.: Ens referim a que hi ha, un tret de personalitat, la sensibilitat, que està present en tota la població en graus diversos. I aquesta sensibilitat es refereix, tant a la sensibilitat, valgui la redundància, als estímuls externs, sensorials, a per exemple com d’intensament i profundament sabem  i processem sons, estímuls estètics... com també la sensibilitat referida als processos del món intern, a les emocions, als pensaments... i a les interaccions amb l’entorn.

Olga V.: Segons l’Organització Mundial  de la Salut, una de cada quatre persones, experimentarà un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Cada vegada, som més conscients de la importància de tenir una bona salut mental, en parlem més i, fins i tot, està present a l’agenda política. Em sembla que per entendre tot el que ens explicareu a partir d’ara, d’aquesta sensibilitat, la relació que té amb la salut mental.. si us sembla, us proposo una sèrie  de conceptes, i els aneu explicant, què són, què impliquen i quina importància tenen en la salut mental. Havíem començat per sensibilitat, doncs la sensibilitat psicològica, quina seria?

Neus V.: La sensibilitat psicològica és la que popularment s’assimila a la sensibilitat emocional. Que fa referència a aquesta percepció més intensa i resposta psicològica més viscuda respecte els estímuls, tan externs, com interns.

Olga V,; I la sensibilitat genètica?

Neus V.: Doncs, desde fa poc temps, s’estan fent estudis científics, en els quals es comprova que possiblement aquesta sensibilitat psicològica tingui a veure, en part, amb diferències individuals a nivell genètic. La genètica fa referència a les pautes que configuren la creació de tots els nostres òrgans, incloent el sistema nerviós central. És possible que l’evolució humana hagi fet un afavoriment de que hi hagi més gens  retinguts que facin, a persones, més o menys sensibles, que hi hagi més variabilitat.  Per què? Perquè necessitem persones més impermeables a l’ambient, a l’entorn, i altres molt més mal·leables o plàstiques. Per exemple, com que el futur és extremadament incert, mai sabem si una influència ambiental serà positiva, adaptativa o no, per tant, per exemple, estils educatius que podem fer en la criança amb els nens, com és, la promoció de la responsabilitat, del normativisme... poden tenir un impacte positiu en determinades conjuntures i circumstàncies ambientals, polítiques, culturals... però en canvi, no en d’altres. Per tant, segurament, l’evolució, ha afavorit que hi hagi individus  amb una definició genètica de més o menys sensibilitat ja a nivell de les característiques genètiques que configuren el sistema nerviós central, i per tant, com processem la informació externa i com la processem a nivell emocional, cognitiu, etcètera.

Olga V.: Llavors, la sensibilitat psicològica i la genètica, estan connectades, són com uns vasos comunicants?

Neus V.: Exacte. D’alguna manera, tot el nostre comportament, el que anomenem temperament i personalitat, en certa mesura, deriva del que és la interacció d’una plantilla genètica, d’un mapa genètic determinat amb les circumstàncies i els aprenentatges al llarg de la vida.

Olga V.: Anem a un altre concepte, la susceptibilitat diferencial.

Neus V.: Aquest és un concepte que pot canviar radicalment la forma com entenem la salut mental fins al moment contemporani. Fins ara ens hem fixat estrictament en els factors ambientals negatius i en els gens que poden suposar un risc incrementat versus  els trastorns mentals. El que proposa el nou model de susceptibilitat diferencial a l’ambient, és que, si bé, efectivament, hi hauria alguns gens que tenen formes, que tenen versions que donen lloc a un major risc, per exemple, gens  que donen una hipereactivitat exagerada emocional davant de l’estrès; això pot ser nociu, perquè si  aquesta reactivitat és massa intensa i massa duradora ens pot fer experimentar ansietat i fins i tot a llarg termini, símptomes depressius, però això es produiria en el cas de que hi hagi estímuls ambientals negatius. El que proposa la susceptibilitat diferencial, aquest nou model, és que si bé això és cert, és incomplert. Perquè també, segurament, aquesta sensibilitat més intensa i aquests  gens de sensibilitat intensa que donen aquesta percepció incrementada de l’ambient, operen també, tenen un impacte cap a la sensibilitat vers els estímuls positius. Dit d’una altra manera, que l’evolució segurament no ha retingut, en el seu codi, només allò que ens fa mal. Sinó que fa sensible per bé i per mal. Amb la qual cosa, persones amb una intensa emocionalitat, segurament davant d’estímuls negatius, de reptes, poden patir més, però davant d’oportunitats de l’ambient, una  relació positiva, sana, oportunitats educacionals, cura social, poden tenir una resposta de creixement personal, de resposta als tractaments, de capacitat de desenvolupament personal de sentit i significat vital, més intensa ue aquelles persones que, per atzar, la seva loteria genètica i la seva construcció al llarg del desenvolupament, ha sigut de menys permeabilitat o menys plasticitat a l’ambient.

Olga V.: I aquesta plasticitat, quin paper juga en la salut mental?

Neus V.: Imprtantíssim. D’alguna manera, podríem resumir, d’una forma molt radical, que potser un factor comú a tots els desordres, a tots els trastorns  de la salut mental, és justament la pèrdua de la plasticitat. És la rigidesa. Processos afectius, cognitius, perceptius... Aleshores, a mesura que anem entenent que la plasticitat del sistema nerviós, del cervell, és molt més alta de la que havíem imaginat fa molts anys, aquesta plasticitat, que la podem objectivar a nivell neural, a nivell de les estructures bàsiques del funcionament del cervell, també l’observaríem en aquests fenòmens que hem comentat fins ara  de la sensibilitat a nivell psicològic. Per tant, les persones, poden comportar-se d’una determinada manera, però amb el suficient enriquiment ambiental, segurament podem ajudar a que modifiquin aquests comportaments i  molt més encara, si tenen aquesta base genètica i temperamental d’una alta sensibilitat.

Olga V.: Tots aquests conceptes que ens has  explicat, i els plantejaments que hi ha ara, aquest nou abordatge, condicionen el diagnòstic, per exemple en casos de trastorn de salut mental o més enllà del diagnòstic, en com es tractarien?

Neus V.: Penso que poden tenir un impacte fonamental. Perquè fins ara, quan per exemple abordem a un nen amb una alta emocionalitat negativa, d’alguna manera, només visualitzem la dimensió del risc. Perquè allò és preocupant i efectivament pot tenir un increment, major vulnerabilitat versus el que serien els desordres afectius i d’ansietat. Des d’aquesta mirada, hi ha estudis empírics que ja ho demostren, la mirada s’amplia molt més, és molt més esperançadora, perquè ‘estaríem hipotetitzant és que en realitat, aquest nen amb aquesta intensitat emocional i reactivitat emocional elevada, davant l’exposició a una major sensibilitat parental, una bona  estratègica terapèutica, tindria una millor resposta i una capacitat d’assumir resultats més positius que no pas  persones que tenen un sistema nerviós més convencional o una estabilitat emocional major. Per tant, és passar d’una mirada estrictament de risc, a una mirada molt més àmplia on, enlloc de voler només mirar des del punt de vita clínic la reducció a l’exposició a factors de risc i de mirar la dels possibles resultats clínics i del mal funcionament d’aquesta persona, obrir-los a una mirada del seu potencial, d’una sensibilitat intensa també a allò positiu, i per tant a una major capacitat de benefici d’aquestes circumstàncies positives.

Olga V.: Al Vagó de la Ciència, estem parlant del paper de la sensibilitat psicològica i genètica a la salut mental, Pilar, vosaltres, com monitoritzeu, com avalueu aquesta sensibilitat?

Pilar T.: Doncs nosaltres, al nostre grup de recerca, recentment hem realitzat els primers  estudis sobre sensibilitat genètica i ho hem avaluat en població adulta, que és quelcom que no s’havia fet fins ara i ho hem avaluat de dues maneres  diferents. Per una banda, el que fem és examinar, per exemple, la infància dels participants, de les persones, els preguntem per experiències de la seva infància, si han patit, per exemple, experiències adverses o traumàtiques i avaluem la sensibilitat genètica a través  de variants  genètiques que sabem que estan relacionades amb una major sensibilitat. El que hem trobat fins ara, és que, efectivament, persones amb una alta sensibilitat genètica, quan han estat exposades a un ambient, en aquest ambient infantil advers o traumàtic, manifesten major malestar psicològic, i aquí incloem experiències  de tipus psicòtic, nivells de depressió, nivells d’ansietat, però en canvi, aquests mateixos individus, amb aquestes varietats genètiques relacionades amb l’alta sensibilitat, mostren nivells més baixos, menys malestar psicològic si aquest ambient infantil ha estat positiu o amb absència d’experiències adverses. Però el més interessant, quan em preguntes per com ho avaluem, és que això també ho hem avaluat en el context de la vida diària de les persones, és a dir, no només preguntant a nivell retrospectiu com han estat les seves experiències, com ha estat el seu ambient, sinó en el context del seu dia a dia, a  través de les tecnologies, a través dels telèfons mòbils, els enviem qüestionaris molt breus, diverses vegades al dia, durant una setmana, en què es pregunta “estàs estressat?” o “Estàs estressada?”, “estàs trist?” o “estàs content?”, “com és la teva situació actual?”, i d’aquesta manera, podem saber, aquella persona en el context general en què es troba, que seria al metro, al supermercat, a la feina... quins són els seus nivells de malestar psicològic o benestar psicològic o com és el seu ambient. I aquí hem observat que aquelles persones amb les variants genètiques relacionades amb l’alta sensibilitat, també  mostren més malestar psicològic en el seu dia a dia quan es troben davant de situacions negatives, però manegen més el malestar psicològic si estan en contextos més positius que aquelles persones que no tenen aquestes variants relacionades amb l’alta sensibilitat.

Olga V.: Entenc que el vostre enfoc sí que varia de les avaluacions tradicionals.

Pilar T.: Perfectament. Particularment, amb aquesta avaluació a través dels telèfons mòbils, el que obtenim és una avaluació en el context real i del que està vivint aquella persona, que és diferent al que s’havia fet fins ara a través de qüestionaris o enquestes retrospectives preguntant per les experiències que els passen.

Olga V.: Entendre el que passa i perquè passa pot ajudar d’alguna manera els pacients?

Pilar T.: Per suposat. Al final, aquests resultats obren una finestra molt positiva, molt esperançadora, molt optimista de cara al tractament dels trastorns mentals on veiem que, en aquest cas, la sensibilitat, el que fa és que ens obre més cap als ambients adversos sinó que també pot fer que els pacients més sensibles estiguin més oberts a rebre intervencions des de la perspectiva de la psicologia positiva i per tant, en treguin més profit.

Olga V.: Pilar Torrecilla, investigadora postdoctoral i Neus Vidal, catedràtica del Departament de Psicologia Clínica i de la Salut de la Universitat Autònoma de Barcelona, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Neus V.: Moltes gràcies.

Pilar T.: Gràcies.

Olga V.: I vosaltres, si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.