Sòls d'altes latituds

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a la divulgació científica. En aquesta segona edició, els protagonistes són els combustibles fòssils i en aquest capítol parlarem d’agricultura regenerativa. I, per fer-ho, ens acompanya la Sara Marañón. Hola, Sara, benvinguda.

Sara M.: Hola, encantada.

Olga V.: La Sara és doctora en Ecologia i investigadora en ecologia i edafologia al CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals a la UAB. Comencem per tenir clar alguns conceptes, perquè, del que he dit ara, ja hi ha coses que no acabem d’entendre. Què és l’edafologia?

Sara M.: L’edafologia és la ciència que estudia el sòl, on viuen un munt d’organismes, la quarta part de la diversitat del planeta. És un ecosistema oblidat. Els edafòlegs som els que estudiem aquest sistema des del punt de vista tant dels organismes que hi viuen com de les reaccions químiques que s’hi produeixen i de totes les funcions que duen a terme aquestes reaccions químiques, entre d’altres, donar-nos de menjar.

Olga V.: I què és l’agricultura regenerativa?

Sara M.: L’agricultura regenerativa és un terme relativament recent que engloba diferents tàctiques que ja existien i que s’han englobat sota aquest terme perquè siguin una mica més comprensibles per al públic en general. És aquella agricultura que es centra a regenerar el sòl, a assegurar que el sòl tingui una matèria orgànica i una quantitat de carboni suficients i que conservi aquesta fertilitat. Se centra en els pilars bàsics de l’agricultura, que són el sòl i la seva qualitat.

Olga: Llavors, la salut del sòl està estretament lligada a la sostenibilitat del nostre sistema alimentari en funció de com el tractem?

Sara M.: I tant. De la mateixa manera que nosaltres, per exemple, cal que disposem d’una flora digestiva adequada per poder digerir els nostres aliments, el sòl és la font d’aliment de les plantes, de les fruites i verdures que mengem, i la seva fertilitat és fonamental per a la nostra alimentació.

Olga V.: Un dels teus interessos científics és investigar com el canvi climàtic afecta el cicles biogeoquímics. Quins són aquests cicles? I com els afecta el canvi climàtic?

Sara M.: Hi ha diferents elements a la terra: carboni, nitrogen, fòsfor... Els processos de transformació d’aquests elements en diferents components s’anomenen relacions biogeoquímiques i constitueixen el cicle biogeoquímic. Així, per exemple, a l’atmosfera hi tenim el carboni en forma principalment de CO₂ o de metà i, a través de la fotosíntesi de les plantes, es transforma en biomassa, la matèria orgànica de la qual ens alimentem. I aquesta fotosíntesi també constitueix una bomba de carboni per al sòl. La retenció d’aquest carboni és la causa  per la qual els sòls són un reservori de carboni i poden arribar a mitigar l’efecte hivernacle. Més endavant aquest carboni es torna a alliberar a l’atmosfera gràcies a l’acció dels microorganismes del sòl.

Olga V.: Com afecta el canvi climàtic aquests cicles?

Sara M.: Entre altres coses, els microorganismes són els responsables que o bé aquest carboni es quedi al sòl per mitjà del seu propi creixement i producció biomassa o bé s’alliberi de nou a l’atmosfera a través de la seva respiració, perquè respiren i emeten CO₂ com ho fem nosaltres. De la mateixa manera que nosaltres a l’estiu sortim més, quan augmenta la temperatura global els microorganismes estan més actius: respiren més i emeten més quantitat de CO₂. Per tant, l’augment de temperatura global pot convertir-se en una reacció en cadena: augmentem el CO₂de l’atmosfera, això augmenta la temperatura global del planeta i aquest augment de temperatura fa que els microorganismes respirin més carboni que s’ha emmagatzemat al sòl, l’emetin a l’atmosfera i augmenti encara més l’efecte hivernacle.

Olga V.: Llavors, podem entendre que la variabilitat climàtica, l’augment de les temperatures com ara deies, la contaminació atmosfèrica, els incendis forestals... tots aquests factors afecten d’alguna manera els microbis del sòl?

Sara M.: La contaminació atmosfèrica els afecta d’una manera més indirecta. Si hi ha molta contaminació i aquesta es diposita al sòl en grans quantitats, pot arribar a augmentar-ne la toxicitat i canviar les comunitats microbianes. I els incendis també poden canviar-les. Un incendi és un esdeveniment molt agut i també un procés ecològic natural, però, degut a l’augment global de temperatures, l’augment de les sequeres i també a la manca de gestió dels boscos, s’ha convertit en un procés que és molt intens. Els incendis són molt extensos, molt freqüents i d’alta intensitat. Això provoca un augment de la crema de la biomassa vegetal i de la fullaraca que cobreix el sòl i n’augmenta molt el risc d’erosió. Quan després d’un incendi arriben les primeres pluges, sobretot a la tardor, i la capa composta per fullaraca o vegetació que recobria el terra s’ha cremat, aquesta capa es perd i això pot ocasionar grans esdeveniments d’erosió.

Olga V.: I l’alteració de la fisiologia dels microbis també impacta en la qualitat del sòl o d’allò que s’hi pugui acabar plantant?

Sara M.: És clar. Si tenim altes temperatures, augmenten la fisiologia i els processos metabòlics microbians, augmenta la respiració per sobre del seu creixement, de la seva producció de biomassa. Això pot provocar que a la llarga la matèria orgànica que s’acumula al sòl disminueixi. Si els microorganismes emeten més CO₂, al sòl hi queda menys carboni. Aquesta matèria orgànica del sòl que es perd és responsable de bona part de les funcions que té el sòl: emmagatzemament d’aigua, reciclatge de nutrients i existència de biota, de la qual s’alimenten principalment els microorganismes, i també d’antibiòtics o de fàrmacs. Bona part d’aquesta biota és responsable de produir antibiòtics que fem servir avui dia.

Olga V.: I és possible fer un balanç de l’estat de la salut del sòl en general? O es impossible generalitzar perquè no té res a veure el que pot passar a un poble d’alta muntanya que a la costa d’una zona del Mediterrani?

Sara M.: Es pot avaluar, però és relativa al tipus de sòl que hi hagi. No és el mateix un sòl, com dius, dalt d’una muntanya que en un bosc. Podem avaluar quina qualitat té el sòl en funció del tipus de sòl i la potencialitat que tingui.

Olga V.: I quin és el tipus de terreny que estàs investigant?

Sara M.: Jo he estudiat sòls mediterranis, tan agrícoles com forestals, sòls de latituds altes i fins i tot algunes vegades també sòls tropicals. Ara, precisament, en un projecte que dirigeixo estudiem intensament sòls d’altes latituds.

Olga V.: I quin es l’objectiu en aquestes altes latituds, en aquest sòl?

Sara M.: A altes latituds, hi ha dues característiques per al desastre. D’una banda, tenim una gran quantitat de carboni acumulat en el permafrost d’ecosistemes freds. Al llarg de la història dels sòls d’altes latituds les temperatures han estat baixes, per la qual cosa els microorganismes han anat més lents i no han respirat gaire, i la vegetació ha anat bombant carboni i aquest s’ha anat acumulant. D’altra banda, tenim projeccions que ens diuen que l’augment de la temperatura afectarà amb més magnitud aquestes latituds. Són ecosistemes molt vulnerables.

Olga V.: La proposta de l’agricultura regenerativa és relativament recent. Sorgeix a la dècada dels 80 del segle passat, quan es comença a estudiar quins són els efectes de l’elevat ús de pesticides i de fertilitzants químics sobre el sòl i la salut de les persones. Quines són les activitats humanes que a hores d’ara contribueixen al  deteriorament del sòl?

Sara M.: Per exemple, fins ara hem estat molt centrats en l’eliminació de les males herbes perquè es creia que robaven els nutrients als cultius. De fet, que els camps de cultiu romanguin per llargs períodes nus és el pitjor que li pot passar al sòl, ja que, si deixem el sòl nu, n’eliminem les entrades (aquestes bombes de carboni al sòl gràcies a la fotosíntesi) i, tanmateix, continuen havent-hi sortides (la respiració dels microorganismes) i el balanç que resta és negatiu i anem perdent aquesta matèria orgànica que està composta principalment de carboni. També la llaurada, el conreu continu, fa que es trenquin aquests laberints que es formen a terra, aquests grumolls que són fonamentals per al sòl. Aquests grumolls fan que el carboni romangui al sòl. Si trenquem aquests grumolls, posem en contacte els microorganismes amb la matèria orgànica de la qual estaven desconnectats i després de conrear es produeix una emissió molt gran de CO₂ a l’atmosfera.

Olga V.: Les tècniques agrícoles que proposa l’agricultura regenerativa permeten un nivell de producció tan alt com quan hi intervenen pesticides i fertilitzants químics?

Sara M.: Sí. Hem visitat diversos agricultors i s’ha vist que amb l’agricultura regenerativa es pot arribar a produir fins i tot més que amb l’agricultura convencional. El que passa és que durant els primers anys hi ha un període d’adaptació. Quan hem mantingut un camp de conreu durant molt de temps per mitjà d’entrades, de constants aportacions d’herbicides, fertilitzants, etc., aquest agroecosistema ha perdut la capacitat de respondre a les pertorbacions. Llavors, quan de sobte retirem totes aquestes entrades, al camp li cal recuperar els seus processos, necessita augmentar de nou la biodiversitat perquè, per exemple, es generi competència i apareguin competidors i depredadors naturals de les plagues, perquè augmenti el carboni del sòl a poc a poc, perquè els cicles de nutrients naturals tornin a funcionar, etc.

Olga V.: Hem parlat d’agricultura regenerativa, però hi ha alguna proposta que sigui similar que sigui sostenible i que aconsegueixi que es mantingui la biodiversitat als boscos?

Sara M.: Doncs em ve el cap, per exemple, l’agroforesteria, que és la combinació de camps de conreu amb boscos o fins i tot una cosa que trobem a moltes zones d’aquí Catalunya: l’ecosistema en mosaic, el paisatge en mosaic que alterna boscos i conreus. Això beneficia mútuament tant els camps de conreu com els boscos. Els camps de conreu es troben envoltats de zones que són una bomba de carboni al sòl i, d’altra banda, els boscos també es poden beneficiar d’aquesta ruptura de la biomassa que fa que no siguin tan vulnerables a incendis d’alta magnitud. Els fem artificialment, a través de tallafocs, però l’ecosistema en mosaic pot fer més resilient el paisatge.

Olga V.: Sara Marañón, doctora en ecologia i investigadora al CREAF, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la  Ciència.

Sara M.: Moltes gràcies.

Olga V.: I si vosaltres, si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.