El paper dels sòls en el canvi climàtic

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a la divulgació científica. En aquesta segona edició, els protagonistes són els combustibles fòssils i, en aquest capítol, parlarem del paper dels sòls en el canvi climàtic. I per fer-ho, ens acompanya Xavier Domene Casadesús. Hola, Xavier, benvingut.

Xavier D.: Hola.

Olga V.: En Xavier és doctor en Biologia, professor a la Unitat d’Ecologia de l’Autònoma i investigador del CREAF. Explica’ns quin impacte s’espera que tingui la crisi climàtica en els sistemes agrícoles i forestals.

Xavier D.: Bé, el que esperem és, bàsicament, un efecte: la baixada de la productivitat. I tenir boscos menys productius significa tenir menys fusta. També estem veient que, en els darrers anys, la producció agrícola s’està estancant i, en alguns punts del planeta, inclús està disminuint. La previsió per als propers vint o trenta anys és que la producció caigui fins al 50 % en algun dels cultius principals.

Olga V.: Déu-n’hi-do! Aleshores la previsió no és gaire optimista.

Xavier D.: No, no és gaire optimista, però també t’he de dir que això passarà si seguim fent les coses malament.

Olga V.: Com les hem fet fins ara?

Xavier D.: Evidentment, i per això els que estem implicats en aquest tema dediquem el nostre temps a convèncer la gent que s’ha de fer aquest canvi, del qual hem de dir, si no volem ser pessimistes, que s’està donant.

Olga V.: Quines estratègies de gestió caldrien per assegurar la resiliència i el manteniment d’aquests sistemes agrícoles i forestals i que la situació millori?

Xavier D.: Doncs, bàsicament, hi ha dos nivells de lluita. Un seria la mitigació, és a dir, combatre les causes d’aquest canvi climàtic. I això vol dir fomentar que aquest excés de CO₂ que tenim a l’atmosfera, que la gent que ens escolta ja sap que és l’origen d’aquest canvi climàtic, es torni a capturar al sòl. I, d’altra banda, caldria reduir l’efecte que té el sòl d’alliberar gasos d’efecte hivernacle, no només CO₂, sinó també metà o òxids de nitrogen, que també produeixen efecte hivernacle. A través de la gestió del sòl, els podem controlar i minimitzar.

Olga V.: Llavors, el sòl pot tenir un paper important a l’hora de regular el clima?

Xavier D.: Absolutament, perquè el sòl és el segon compartiment que té més carboni del planeta. Hi ha molt més carboni al sòl que a l’atmosfera. És una dada que sobta la gent, però que dona una idea del potencial que té el sòl per retirar aquest excés de CO₂ que tenim a l’atmosfera. He parlat de mitigar el canvi climàtic. Una altra de les estratègies de gestió seria atacar un dels efectes d’aquest canvi climàtic, que és tenir menys aigua. En això el sòl també hi té un paper: podem fer sòls que siguin més capaços d’infiltrar aquesta aigua i retenir-la.

Olga V.: Sentim a parlar molt de la crisi climàtica o el canvi climàtic, però també existeix un canvi global, un fenomen complex que canvia els nostres sistemes naturals. La comunitat científica treballa per descobrir quines són les conseqüències d’aquests canvis sobre els ecosistemes. Qui o què provoca aquest canvi global?

Xavier D.: Fixeu-vos que parlem de canvi global i no de canvi climàtic, perquè de canvi climàtic sempre n’hi ha hagut, històricament, a un ritme molt més lent que el d’aquest canvi que estem patint ara. El problema que té el canvi global és que és induït per l’activitat humana, sobretot per la utilització brutal de combustibles fòssils, que ens ha arribat a canviar el clima més enllà del que seria natural. I l’activitat principal associada a aquestes emissions és el transport. Seria prioritari descarbonitzar el transport i, de fet, és una de les prioritats, almenys a Europa (a algun racó del món s’està atacant el problema allà on toca!). Evidentment hi ha moltes altres fonts; però, com que demaneu quina és la causant principal, seria aquesta, segons el que diuen els estudiosos del tema.

Olga V.: I, per poder fer una bona gestió del medi natural, és important conèixer les dinàmiques de la biodiversitat i com els afecta aquest canvi global.

Xavier D.: És així. De fet, en la meva recerca al CREAF, participo en un projecte en què precisament volem fer això aquí a Catalunya. Estem identificant la biodiversitat als principals hàbitats, i el que farem serà un seguiment cada tres anys per veure com aquest canvi global que s’està donant ens està canviant aquestes comunitats. L’objectiu és conèixer quins hàbitats són els més vulnerables i, per tant, en quins hem d’actuar per protegir-los i prioritzar les mesures per contrarestar els efectes negatius del canvi. Perquè el canvi climàtic té aquests efectes que he dit sobre la producció, que són un problema des de un punt de vista molt humà, però també té unes conseqüències dràstiques per a la biodiversitat: canvia la distribució d’espècies, fa que espècies que eren a un lloc desapareguin… Estan canviant una mica els patrons de diversitat del planeta.

Olga V.: Tu estudies el sòl com a sistema natural viu. Com són els sòls agrícoles i forestals que gaudeixen de bona salut?

Xavier D.: Els que ens dediquem als sòls, els edafòlegs, establim que un sòl té bona salut quan és capaç de proporcionar les seves funcions principals. I d’aquestes funcions ens en beneficiem nosaltres, els humans, i la resta d’espècies del planeta: la retenció d’aigua, el filtratge de nutrients, la producció d’aliments, de fibres, etcètera. Un sòl és sa si aconsegueix fer les seves funcions en la màxima expressió. Qualsevol disminució en alguna d’aquestes funcions, o en totes, suposa una qualitat pitjor. Cal tenir una visió holística del sòl, mirar totes aquestes funcions i no només fixar-nos en una, quan parlem de qualitat.

Olga V.: Què passa quan els sòls són rics en carboni? Abans ens deies que hi ha molta presència de carboni al sòl i d’entrada no ens ho imaginaríem.

Xavier D.: Exacte. Què passa quan un sòl és ric en carboni? Que funciona molt millor. De fet, el carboni al sòl és l’element central que millora un munt de propietats: estructura, retenció d’aigua, nutrients… Augmentar el carboni en sòls no només ens ajuda a mitigar el canvi climàtic, sinó que també ens dona sòls més productius. I això es pot dir de manera genèrica.

Olga V.: I es pot fer alguna cosa perquè els sòls capturin més carboni?

Xavier D.: Es pot fer. Es pot fer canviant la gestió del sòl. El sòl en què estem pensant és sobretot el de l’agricultura, i també en certa manera el de les pastures, la ramaderia i la gestió forestal. Però és sobretot en l’agricultura on incidim més en el sòl i, amb petits canvis, podem aconseguir que aquests sòls (ara mateix l’agricultura industrial que fem ens genera uns sòls molt pobres en carboni) retinguin molt més carboni i que cada any, amb cada collita, tinguem més i més carboni al sòl, és a dir, segrestar tot aquest CO₂ en excés que hi ha a l’atmosfera. De fet, no sé si tenim temps per comentar-ho, però un exemple molt il·lustratiu d’això és una iniciativa que va tenir el Govern francès, a partir d’una idea molt senzilla: augmentar un 4 ‰ el carboni en sòls agrícoles francesos. Aquest augment era l’equivalent a contrarestar totes les emissions que tenia França durant un any. Estem parlant d’un 0,4 %, és a dir que, amb un augment ínfim, tenim unes conseqüències molt grans. No estem dient que mitigar les emissions es pugui fer de manera molt fàcil i que puguem emetre sense cap límit, sinó que el sòl és una eina molt potent per ajudar a combatre el canvi climàtic, amb tota la resta d’armes que podem fer servir.

Olga V.: Ara deies que l’agricultura que es du a terme generalment fa que els sòls siguin poc rics en carboni. Com es pot protegir el sòl?

Xavier D.: Jo, que dono classes d’edafologia, sempre dic als alumnes que una manera de saber que un sòl no s’està degradant és no veure’l. És a dir, el sòl idealment no l’hem de veure, ha d’estar cobert per vegetació o protegit per virosta. Un sòl que està exposat ens indica que s’ha degradat o que és més fàcil que es degradi. El sòl ha d’estar sempre viu. Si ho penseu, en l’agricultura convencional, més industrial, el sòl passa una part important de l’any completament sense coberta. L’efecte que té això és la disminució dels nivells de carboni i la pèrdua de tots aquests beneficis que s’aconsegueixen amb sòls rics, fèrtils i plens de carboni.

Olga V.: Per tant, entenem que les condicions que té un sòl poden ser reversibles. Es triga gaire a aconseguir revertir-les? Calen cinc, deu anys?, diverses dècades?

Xavier D.: És una molt bona pregunta. Als alumnes no els agrada, però responem que depèn.

Olga V.: Sí, ja ho he descobert: qui està vinculat a l’ecologia, sobretot, em diu molt «depèn».

Xavier D.: Exacte. Però si ens centrem, per exemple, en la transició a l’agricultura regenerativa, aquesta agricultura nova que sí que pensa en el sòl, es diu que la reversió dura, més o menys, entre tres i cinc anys. En aquest temps, ja comencem a veure l’efecte d’aquest canvi en augments en el carboni i la millora d’aquestes propietats accessòries que us he dit: més protecció, més retenció d’aigua, etcètera. És a dir, és un procés relativament ràpid. No és immediat, però és possible.

Olga V.: Dediquem tot un capítol de Vagó de la Ciència a l’agricultura regenerativa, però volem aprofitar per preguntar-te quins beneficis pot suposar aquest tipus d’agricultura amb relació a la sobirania alimentària?

Xavier D.: La sobirania alimentària és una de les idees que hi ha darrere de per què hem de passar a l’agricultura regenerativa. Com us deia, estem veient que l’agricultura convencional que hem estat fent des dels anys cinquanta ja no funciona; les collites s’estan estancant o estan disminuint. I l’explicació és que aquesta agricultura no ha tingut en compte el sòl i l’ha degradat. Penseu que, als anys cinquanta, els sòls eren fèrtils. Què va passar? Aplicant pesticides i fertilitzants químics, és clar que collíem més! Era impossible pensar que això no hagués de ser així. Però ara els pesticides i fertilitzants químics ja no aconsegueixen compensar aquests sòls tan empobrits. Per tant, l’agricultura regenerativa el que busca és canviar això. Fem un vincle total amb la sobirania alimentària, perquè, si no canviem les coses, tindrem menys aliment. Hem de fer aquesta transició cap a una agricultura més regenerativa.

Olga V.: Quina presència té l’agricultura regenerativa al nostre país?

Xavier D.: L’agricultura regenerativa, com a tal, és una idea recent i que bàsicament el que ha fet ha estat ordenar pràctiques que ja sabíem que eren bones i adonar-nos que el que aquestes pràctiques tenen en comú, el que fa que regenerin el sòl i que collim més, és que augmenten, collita rere collita, la qualitat del sòl, no només en els cultius, sinó en tota la vida que hi ha al voltant d’aquells cultius, perquè un dels principis és no aplicar pesticides. Per tant, és una mica el futur, és cap a on hauria d’anar l’agricultura. Un factor important, que no he esmentat, és que el gran problema de l’agricultura que tenim avui en dia és la viabilitat econòmica. Els pagesos no poden viure de l’agricultura perquè hi ha uns intermediaris que cobren uns preus elevadíssims i perquè a sobre estan escanyats per l’elevat preu dels fertilitzants i els pesticides. Eliminar la despesa de pesticides i fertilitzants permet fer més viables econòmicament les explotacions i també va a favor de la seguretat alimentària. Si no tenim pagesos, tampoc tindrem seguretat alimentària.

Olga V.: I més enllà de l’agricultura regenerativa, què es pot fer per reduir la vulnerabilitat dels ecosistemes agrícoles i forestals?

Xavier D.: Bé, de gestions, n’hi ha moltes que van a favor d’augmentar la resiliència d’aquests ecosistemes, però la paraula regenerativa m’agrada perquè no lliga a res. Són un conjunt de pràctiques que funcionen tant en l’àmbit agrícola com forestal o de pastures. La idea que hi ha darrere és que hem de fer les coses de tal manera que no només no degradem el sòl, sinó que el millorem, i això és la garantia que tindrem aliments i que estem començant a mitigar el canvi climàtic.

Olga V.: Doncs confiem que això no passi de manera excepcional, sinó arreu. Xavier Domene, doctor en Biologia, professor de la UAB i investigador del CREAF, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Xavier D.: A vosaltres.

Olga V.: I, si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.