Planificació i gestió de la mobilitat a la UAB

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a la divulgació científica. En aquesta segona edició, els protagonistes són els combustibles fòssils i, en aquest capítol, ens centrem en la gestió i la planificació de la mobilitat a la UAB i, per fer-ho, ens acompanya Rafa Requena. Hola, Rafa, benvingut.

Rafa R.: Hola.

Olga V.: Rafa Requena és doctor en Geografia per la UAB, especialitzat en temes d’accessibilitat i mobilitat, i cap de la Unitat de Planificació i Gestió de la Mobilitat de la UAB des de l’any 2005 (per tant, ja fa una pila d’anys). Quines són les línies estratègiques del Pla de mobilitat de la UAB?

Rafa R.: Doncs, mira, el Pla de mobilitat de la UAB del 2018 al 2024, bàsicament, es guia per les normatives i plans de mobilitat de rang superior i, com tots ells, el que proposa és fomentar l’ús dels mitjans de transport més sostenibles, és a dir, els mitjans col·lectius, la bicicleta i caminar, i també, paral·lelament, una racionalització de l’ús del vehicle privat, sobretot el de baixa ocupació i el de combustibles fòssils.

Olga V.: I s’està a prop d’assolir aquests objectius?

Rafa R.: Sí. Hi ha diferents maneres de mirar-ho, però l’objectiu d’aconseguir una quota modal del transport col·lectiu s’ha assolit, i d’això n’estem molt contents. I en el vehicle privat igual: hem reduït l’ús del vehicle privat en tot aquest temps. En els desplaçaments de vehicles  costa més, perquè tothom sap que la UAB és on és, tenim les barreres que tenim i, és clar, costa. Costa però ho farem.

Olga V.: Quin és l’estat de la mobilitat al campus? Entenc que hem de diferenciar entre la mobilitat interna, dins del campus de Bellaterra, i la mobilitat per accedir al campus.

Rafa R.: Exacte. La mobilitat interna no ens preocupa gaire, perquè la gent es mou poc pel campus i sobretot a la seva zona: la seva biblioteca, el seu bar, els despatxos… El nostre esforç està sobretot centrat en com arriba la gent a la UAB. Aquest és el gruix de la mobilitat i el que genera més impacte, i hi dediquem tot l’esforç. Com et deia, la majoria de gent hi arriba amb transport col·lectiu, cosa que està molt bé i és el nostre objectiu, però encara hem de millorar coses.

Olga V.: Aquest transport col·lectiu són tant els Ferrocarrils com Renfe.

Rafa R.: I unes disset línies de transport interurbà que arriben de diferents municipis, i que entre tots hem aconseguit que es vagin millorant, tant en quantitat com en qualitat. Renfe té el seu funcionament propi i ara està invertint molt a actualitzar la xarxa, cosa que implica talls recurrents i que la gent no estigui contenta, però tot és amb l’objectiu de millorar d’aquí a uns anys. I Ferrocarrils és el transport més utilitzat de tots i això és el resultat d’una molt bona qualitat.

Olga V.: L’ONU alerta reiteradament de l’amenaça que representa el canvi climàtic i de la necessitat de reduir les emissions de carboni per no caure en el col·lapse climàtic. La mobilitat sostenible és un element clau per reduir la contaminació i combatre el canvi climàtic. A més, tendir cap a una mobilitat sostenible, reduint la petjada de carboni del transport, contribueix a millorar la salut de la ciutadania. Des que es va crear la UAB, el 1968, ha canviat gaire la mobilitat al campus, tant la de dins (que, com deies, és menor) com la mobilitat per accedir-hi?

Rafa R.: Sí, sí, totalment. Ha canviat radicalment, perquè quan es va crear la Universitat (això m’ho han explicat, perquè jo no hi era, no havia nascut…) la van posar a un lloc totalment inaccessible, per diferents motius: encara no hi havia les autopistes, els Ferrocarrils només arribaven fins a Bellaterra i Renfe fins a Cerdanyola… Era molt difícil arribar al campus. Amb els anys, per sort, s’ha anat integrant a una xarxa metropolitana de transport molt potent i, a més de les autopistes, que impliquen accessibilitat amb vehicle privat, també s’ha fet arribar un tren al mig del campus i Renfe hi ha posat una estació, que, per cert, va pagar la UAB per fomentar els desplaçaments amb transport col·lectiu, i tenim el servei de bus que va a buscar a l’estació la comunitat universitària que arriba amb Renfe. S’ha millorat moltíssim. També hem creat carrils bici; totes les administracions han creat carrils bici que arriben a la UAB, el més recent el de Badia i Barberà, i estem lluitant perquè es millori la deficiència històrica que tenim al pont que arriba a Cerdanyola, que seria un dels punts d’entrada més importants de bicicletes i que ara mateix és una mica desastre... En definitiva, ha canviat molt, moltíssim.

Olga V.: Tot i que hi ha pocs desplaçaments interns, quan s’han de fer, el campus convida a desplaçar-se de manera sostenible, és agradable passejar-hi. Però ha costat que la comunitat universitària sigui conscient de la importància de no fer en cotxe els desplaçaments interns, els pocs que hagi de fer, per anar d’una punta a una altra?

Rafa R.: Com et deia, el desplaçament intern acostuma a ser curt i és en un entorn molt agradable. Per tant, el canvi no ha costat tant, en aquest sentit. Potser ha costat més d’entendre que es dediquessin espais que abans eren d’aparcament o de circulació a espais per a la gent i per als mitjans actius, i és normal, perquè costa canviar d’hàbits, però un cop assumits, la gent està molt contenta i el campus fa goig.

Olga V.: Al campus també hi ha un servei de bus intern i el servei de BiciUAB, que és gratuït. A la UAB tothom ho coneix, però estaria bé explicar-ho per si ens estan escoltant persones que no hagin vingut mai a l’Autònoma i vulguin saber com funciona…

Rafa R.: El servei de bus de la UAB, com dius, és gratuït. Fonamentalment, es dedica a portar gent de l’estació de Renfe al campus, però ara té una nova configuració de línies, que hem estrenat el gener d’enguany i que permet fer desplaçaments interns al campus cada deu minuts, de qualsevol lloc a qualsevol lloc. O sigui que amb això s’ha millorat molt. I és totalment gratuït, tot i que evidentment té un cost, que assumeix la Universitat. I aquí aprofito per fer una falca publicitària, si m’ho permets.

Olga V.: Aprofita.

Rafa R.: Demanem a la comunitat que validi la targeta a l’autobús. I això significa que han de pagar més? No, no. El títol ja l’han pagat. L’ATM és qui rep els diners i els reparteix entre els diferents mitjans de transport.

Olga V.: Per tant, el títol de transport és la T-mobilitat.

Rafa R.: Si tu la valides al bus de la UAB, no t’està costant res i, en canvi, com que l’ATM reparteix els diners entre Renfe i la UAB d’acord amb les validacions, si no la valides, els diners se’ls queda tots Renfe. I amb aquests diners podríem anar millorant cada cop més el servei de transport de la UAB.

Olga V.: I què inclou el servei BiciUAB i qui en pot ser usuari?

Rafa R.: El servei BiciUAB físicament és un espai, una botiga que hi ha a l’estació de Ferrocarrils del campus on s’ofereixen diferents serveis, entre els quals destacaria el servei de lloguer de bicicletes, que poden ser elèctriques o no, plegables, etcètera, amb uns preus que estan subvencionats per a la comunitat universitària. En aquest cas és un lloguer de llarga durada, perquè provis de venir amb bicicleta al campus. Després, si et convenç, t’acaba sortint millor comprar-ne una. Però, per a persones que necessiten provar el servei o que venen per uns mesos a l’Autònoma, és un servei que funciona força bé. També pots trobar-hi tot tipus d’informació de rutes per arribar al campus, dels aparcaments tancats que tenim en diferents espais, de la revisió gratuïta anual per a membres de la comunitat universitària, d’autoreparació, d’assegurança ciclista, etcètera.

Olga V.: Estem parlant de la gestió i la planificació de la mobilitat al campus de la UAB amb Rafa Requena, que és el responsable de mobilitat de la UAB. Estàs molt vinculat als estudis relacionats amb la mobilitat i l’entorn, vas ser investigador principal de la UAB al projecte U-Mob LIFE, la xarxa europea d’universitats per la mobilitat sostenible, que es va dur a terme entre 2016-2021, i també has estat vinculat a estudis sobre mobilitat de la CRUE, la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, durant deu anys. Què és el que més preocupa a les universitats espanyoles i europees en relació amb la mobilitat? Suposo que aquestes inquietuds es comparteixen.

Rafa R.: Totalment, són comunes. Al final, hi ha petits detalls que canvien, perquè cada entorn és diferent, però tots partim de la preocupació general pel canvi climàtic i també per altres impactes que té la mobilitat. Són impactes econòmics, impactes socials molt importants. L’accessibilitat és fonamental per al desenvolupament de les persones, per a la integració, i, per tant, hem de procurar que el model de mobilitat sigui el més sostenible des de les vessants ambiental, econòmica i social. És la preocupació de tothom, amb matisos. Ja sigui perquè hi ha normatives que obliguen a anar cap a un lloc determinat, ja sigui pel convenciment de la mateixa institució, estem treballant per aconseguir que tothom pugui arribar a l’Autònoma independentment de les seves capacitats i, si pot ser de la manera més sostenible, encara millor.

Olga V.: El grup més nombrós de la comunitat universitària el configuren els estudiants. És un col·lectiu especialment sensible als temes de mobilitat sostenible, de l’impacte de l’ús del transport poc sostenible?

Rafa R.: Sí, sí. Creiem que en alguns casos ja hi ha consciència, a nivell teòric, i en d’altres es porta a la pràctica. Hem de tenir en compte, quan parlem de la mobilitat, que estem parlant d’un aspecte de la nostra vida clau, molt important. Cada dia hem d’anar a un lloc a treballar o estudiar o el que sigui. Aleshores, en aquell moment, hem de decidir, a partir d’uns costos de diners i de temps, quin mitjà de transport fem servir. També cal veure si tenim l’opció de decidir, ja que s’ha de tenir molt clar que hi ha molta gent que no té opcions. Parlo del transport públic, però també del cotxe; de les dues coses. En el moment de decidir, ens costa més aplicar la consciència perquè anem amb presses, ens costa més o menys diners… I en aquest aspecte és on hem de continuar treballant, però, com he dit, sempre tenint en compte si la gent té opcions o no.

Olga V.: I quina és la clau perquè les alternatives al desplaçament amb vehicle privat siguin la millor opció per arribar a la UAB? Que sigui un servei de qualitat? La freqüència? El cost?

Rafa R.: Ho és tot una mica, no podria escollir-ne una. Evidentment, el més important és que hi hagi transport.

Olga V.: L’existència.

Rafa R.: Sí. En aquells municipis que abans no tenien línia de transport i ara en tenen, déu-n’hi-do com ha funcionat! La gent s’hi apunta! Amb això, la UAB també està estenent la seva influència territorial. Però quan aquestes línies s’omplen, comencen a arribar les queixes. Per què? Perquè ja són més incòmodes. Però anem aconseguint coses: primer, com et deia, que existeixin; després, que en millori la freqüència; que els vehicles siguin agradables, còmodes… Renfe existeix de fa molt de temps, però té problemes que tots coneixem i hi ha queixes recurrents. Posar-hi remei també seria la clau. La línia R8 la fa servir molta gent! De Martorell a Granollers el tren passa cada hora, i ja és històrica la demanda que s’ampliïn els horaris i passi cada mitja hora. Evidentment funcionaria molt. Sabem que les administracions hi estan treballant, però com que tot depèn de pressupostos…

Olga V.: Quins organismes, entitats, administracions, consistoris…, haurien d’implicar-s’hi perquè la mobilitat per arribar al campus fos el màxim de sostenible i existissin aquestes alternatives?

Rafa R.: Aquesta pregunta m’agrada molt perquè hauríem de començar per aquí. L’Autònoma és un punt del territori que genera molta mobilitat, molts desplaçaments diaris, però molt pocs d’interns. La gran majoria són des de fora, és a dir que depenen de competències d’altres administracions. L’Autònoma no té competències per crear una línia d’autobusos que vingui d’un municipi, ja ens agradaria, i després hi ha el tema dels diners. Com que no en tenim la competència, la nostra feina principal és treballar molt intensament amb aquestes administracions, que són la Generalitat pel que fa a transport ferroviari i el transport d’autobusos interurbans, en el seu àmbit d’influència; l’Àrea Metropolitana de Barcelona, pel que fa als autobusos a 35 municipis, entre els quals hi ha Cerdanyola, i finalment l’Ajuntament de Cerdanyola, amb el qual ens hem de posar d’acord per tirar endavant segons quins projectes.

Olga V.: El Pla de mobilitat actual cobreix el període 2018-2024. Quins seran els reptes del pla següent?

Rafa R.: Com et deia, tenint en compte que la preocupació per a tothom continua essent la mateixa, m’hauria d’equivocar molt perquè en general no fossin línies estratègiques molt semblants. Però com sempre hem fet aquí, amb els dos plans de mobilitat, i com s’ha de fer, segons el nostre entendre, obrirem un procés de participació, no només a través de la Taula de Mobilitat, sinó de manera més àmplia, per a tota la comunitat universitària. D’aquest procés de participació en sortiran les preocupacions i les línies estratègiques que s’han de portar a terme.

Olga V.: Rafa Requena, cap de la Unitat de Planificació i Gestió de la Mobilitat de la UAB, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Rafa R.: A vosaltres per convidar-me.

Olga V.: I, si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.