Metabolisme econòmic i transició energètica.

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a la divulgació científica. Aquesta segona edició, els protagonistes són els combustibles fòssils i en aquest capítol ens centrem en la transició energètica. Per fer-ho, ens acompanya Jesús Ramos Martín. Hola, Jesús, benvingut.

Jesús R.: Hola.

Olga V.: En Jesús Ramos Martín és economista i doctor en Ciències Ambientals. Professor al Departament d’Economia i Història Econòmica, i historiador a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, l’ICTA-UAB. Ets expert en l’anàlisi dels sistemes energètics i en el que es coneix com a metabolisme socioeconòmic. Què són i quins són els sistemes energètics?

Jesús R.: Els sistemes energètics són tot el conjunt de tecnologies i estructures, però també de regulació, que permeten extreure els recursos energètics de la natura i processar-los per tal que els puguem utilitzar la resta de sectors i els habitatges. Normalment, quan es parla de transició energètica, se sol entendre transició elèctrica, és a dir, la gent pensa en electricitat, i s’oblida d’un altre gran vector energètic com són els combustibles fòssils, l’energia tèrmica. La transició energètica hauria d’incloure això, també, tots els combustibles.

Olga V.: I què és el metabolisme socioeconòmic?

Jesús R.: El metabolisme socioeconòmic, en analogia al que seria el metabolisme de qualsevol ésser viu que necessita menjar per mantenir-se i per viure, és que els sistemes econòmics, les economies, necessiten consumir recursos: energia i materials, per tal de mantenir-se, però també per tal de créixer. Utilitzar aquesta analogia ens permet lligar-ho amb el que serien les possibles mancances d’algun recurs que sigui crucial per a l’economia i també veure quins són els impactes sobre el medi d’aquesta extracció i processament de recursos.

Olga V.: Per tant, sí que hi ha una relació entre aquest metabolisme socioeconòmic i la transició energètica.

Jesús R.: Sí, estan lligats. El metabolisme socioeconòmic implica, sobretot en el desenvolupament de les economies, més ús de recursos, tant d’energia com de materials. Aquests usos, si n’hi ha de sobres, de recursos, no suposen cap problema. Però si tenim algun tipus de mancança o de limitació d’algun recurs específic, llavors cal analitzar com consumim aquests recursos. I això és el que faríem des del metabolisme, analitzar com utilitzem aquests recursos energètics, com els transformem i com els consumim.

Olga V.: Entenc que podem preocupar-nos per la possible mancança d’alguns recursos?

Jesús R.: Sí, precisament, els recursos que són més problemàtics, els combustibles fòssils, són els que probablement acabaran produint alguns colls d’ampolla en determinats països, sobretot en països desenvolupats. En quant a recursos energètics, però també pel que fa a les energies renovables, les fonts netes d’energia, podem tenir problemes amb alguns materials que es necessiten per a la fabricació de les tecnologies d’aquestes tecnologies verdes.

Olga V.: A la darrera edició del Docs Barcelona, es va estrenar el documental Agent of Happiness (Agent de la felicitat), en el qual justament els protagonistes són professionals de l’administració pública del Bhutan, que es dediquen a recórrer el país per avaluar el grau de felicitat de la ciutadania. I és curiós que, alguns dels elements que es tenen en compte per mesurar la felicitat o l’absència de felicitat de la ciutadania són, per exemple, quin és el nombre de gallines o de cabres que té una família. Els indicadors de qualitat, a partir d’aquest petit detall, podem suposar que varien en funció de la societat i la cultura? Perquè si aquí comencem a comptar quines famílies tenen gallines o cabres, mols serem infeliços.

Jesús R.: Sí, els indicadors canvien, el que no canvien són les necessitats. Les necessitats de totes les societats són les mateixes. Necessitem vestir-nos, necessitem alimentar-nos, necessitem un allotjament... les necessitats són les mateixes. Els satisfactors, és a dir, què utilitzem per satisfer aquestes necessitats, és el que és diferent. I per tant, els indicadors seran diferents. No només entre diferents països, sinó també dins d’un mateix país, en diferents estadis de desenvolupament. Perquè en el passat, nosaltres utilitzàvem altres satisfactors. Per exemple, segurament jo, a la meva infantesa, estava tota la tarda al carrer jugant i així és com jo satisfeia la necessitat de socialització. Però avui dia, potser estaria jugant a internet, en línia, i estaria utilitzant un altre tipus de recursos per satisfer aquestes necessitats.

Olga V.: Volia preguntar-te si a la Unió Europea compartim els mateixos indicadors. Però amb el que m’acabes de dir, potser compartim indicadors macros, però si aquests indicadors ja varien entre algú de Girona i algú d’Esterri d’Àneu, no vull pensar entre algú dels Països Baixos i nosaltres.

Jesús R.: Bé, en general sí que a la Unió Europea tenim bastant estandarditzada tota l’estadística i els indicadors que s’utilitzen i estan més lligats al tema del desenvolupament econòmic. Llavors, jo diria que sí, en principi sí. Hi ha un document molt important que va sortir l’any passat., El primer informe sobre la qualitat de vida a Espanya, que va fer la Fundació FUHEM ecosocial i que té un recull d’indicadors molt interessant per aprofundir en aquest tema, i presenta, bàsicament, els indicadors que s’utilitzen a tot Europa.

Olga V.: Hi ha algun tipus d’interacció entre els nivells de vida, el metabolisme socioeconòmic i l’ús de recursos naturals?

Jesús R.: Sí, sí. A més, a mesura que una societat es va desenvolupant i va avançant, va tenint nivells de renda més alts, i normalment tendeix a tenir consums materials més alts, també. I això es reflecteix en termes de salut i educació. És a dir, milloren aquests indicadors. Això vol dir també que resulta en un impacte més gran sobre el medi: millorar el nivell de vida tendeix a consumir més recursos i això podria comportar més impactes. Amb un límit, hi ha alguns consums a partir dels quals ja no millora la qualitat de vida i el que fem és malbaratar els recursos.

Olga V.: Tu ets economista ecològic, amb experiència en el camp del desenvolupament econòmic i també en l’evolució dels sistemes econòmics des d’un punt de vista biofísic. Com es connecten la biofísica amb el desenvolupament econòmic?

Jesús R.: Els economistes ecològics, quan utilitzem el terme biofísica no parlem de la disciplina, de l’anàlisi a través de la física dels sistemes biològics, sinó que el que fem és utilitzar-lo per explicar com entenem el funcionament de les economies no utilitzant les variables monetàries tradicionals que faria servir la ciència econòmica, sinó utilitzant variables físiques com seria el consum de materials o les quantitats de contaminació. Per exemple, emissions de CO₂ i tot això.

Olga V.: Habitualment, es tenen en compte aquests indicadors? O és excepcional?

Jesús R.: Habitualment, a la teoria econòmica no es tenen en compte. Normalment, el que es fa és una traducció en termes de diners: «quant ens costaria això?» Però no s’utilitza informació en termes físics i jo crec que aquesta és la gran diferència.

Olga V.: I si s’utilitzés la informació en termes físics, segurament el resultat seria diferent, oi? Del grau de satisfacció o del punt on som.

Jesús R.: Sobretot el grau d’enteniment perquè, és clar, nosaltres entendríem bé quin és l’impacte que comporta el nostre consum, perquè veuríem exactament quanta aigua o quanta terra o quanta energia es necessita per produir el que consumim. Llavors, sí, això canviaria. I també canviarien les polítiques que es podrien utilitzar i, pensem, des de l’economia ecològica, que seria més fàcil compatibilitzar l’activitat econòmica amb el medi.

Olga V.: Consideres que estem lluny d’aquest canvi de paradigma en què la societat sigui més conscient d’aquests altres indicadors i que potser pressioni els governs per a què funcionem amb uns altres paràmetres?

Jesús R.: Crec que hi ha, almenys, dos nivells. En termes generals sí, estem lluny encara del canvi perquè la gent ha perdut el contacte que tenia amb la natura, que teníem abans. Però al mateix temps, hi ha més coneixement, hi ha més consciència, hi ha més informació i hi ha un grup de gent que també s’informa més. I aquesta gent està més articulada. Llavors, jo diria que, potser, el que cal és que els col·lectius que estan organitzats utilitzin més aquesta informació que està disponible. Però sí, encara n’estem una mica lluny.

Olga V.: Què implicaria un sistema econòmic sostenible?

Jesús R.: Nosaltres no pensem normalment en sostenible com un nivell al qual s’ha d’arribar, sinó com una capacitat que ha de tenir un sistema econòmic, una economia, per adaptar-se als canvis continus. Per exemple, ara, amb el canvi climàtic, estem vivint una sèrie de canvis aquí a Catalunya que implicaran que haurem de canviar la nostra manera de produir, de consumir... Aquesta capacitat de mantenir l’habilitat per poder adaptar-se als canvis és el que entendríem com a sostenibilitat.

Olga V.: La sostenibilitat del sistema econòmic és directament proporcional al nivell de vida de la població?

Jesús R.: No es pot entendre una societat que pretengui ser sostenible sense que satisfaci totes les necessitats de la societat.

Olga V.: I si el desenvolupament econòmic, el nivell de vida de la població i la sostenibilitat dels sistemes econòmics estan interconnectats, què pot afavorir una millora de tots aquests elements, que, al final, és el que volem assolir?

Jesús R.: Hem d’aprendre que hem d’adaptar la nostra producció i consum als llindars i nivells que ens marca la natura en quant a la disponibilitat dels recursos: què tenim i què podem utilitzar i la contaminació que es deriva de la producció i del consum. Això, probablement, vol dir que hauríem de reduir el nostre nivell de producció i de consum.

Olga V.: Al Vagó de la Ciència estem amb en Jesús Ramos Martín parlant de transició energètica. Fa anys, des de 2015, que sentim parlar dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), 17 fites proposades per les Nacions Unides per assolir el 2030, que al principi semblava que estava molt lluny, però ja el tenim a tocar. En funció de la utilització que fem dels recursos, seria més fàcil assolir algun dels ODS? Estic pensant en la fi de la pobresa, fam zero, salut i benestar, aigua neta...

Jesús R.: Sí, segur. Hi ha alguns d’aquests objectius que estan directament lligats a com fem ús dels recursos, a l’extracció i a la contaminació derivada. Això canviaria segons la manera d’utilitzar els recursos, segur. El que passa és que els ODS venen a substituir els anteriors Objectius del Mil·lenni i els anteriors objectius de les Nacions Unides en altres aspectes de nivells de vida i ambientals. El que vull dir és que els objectius són importants per poder definir els objectius de política econòmica dels països però, segurament, el que cal és més planificació. Planificació no és una paraula que sigui gaire ben rebuda en el context internacional actual, en què predominen els valors més liberals i neoliberals.

Olga V.: Per tant, aquesta planificació dependria de qui té poder de decisió polític.

Jesús R.: Sí, efectivament. Els estats i totes les administracions tenen una capacitat enorme per poder definir com és l’activitat econòmica, però és veritat que en les últimes dècades li estem deixant aquest poder sobretot al mercat perquè es reguli.

Olga V.: Les tecnologies energètiques alternatives afavoreixen aquesta economia sostenible? Aquests nous paràmetres són els que en realitat ens haurien d’interessar?

Jesús R.: Sí, sens dubte. Hem de fer la transició energètica? Sí. Estem avançant en aquest procés? També, sí. El problema, i això de vegades quan algun científic ho comenta no és gaire ben rebut, és que amb això no n’hi ha prou. Probablement, el que hem de pensar és que hem de reduir el nostre consum, almenys a les economies occidentals.

Olga V.: Per tant, l’educació, en tot això de què parlem, l’economia sostenible, el medi ambient, el desenvolupament saludable..., és imprescindible.

Jesús R.: Sí, és fonamental, és clau. L’educació a primària i secundària és important per apropar-nos de nou a la natura, i a la universitat és molt important perquè estem formant la gent que gestionarà això, ja sigui des del sector privat o de l’administració pública o generant el coneixement a través de la recerca. Com a detall, només vull mencionar que les ciències ambientals són una àrea molt jove. Com a carrera es van crear fa només 32 anys aquí a l’Autònoma, que va ser pionera a l’Estat espanyol, però ja tenim resultats, ja tenim molts graduats que estan treballant tan al sector privat com a les administracions per garantir aquest canvi.

Olga V.: Confiem que marquin la diferència i el canvi arribi. Jesús Ramos Martín, economista i doctor en Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Jesús R.: A vosaltres.

Olga V.: I vosaltres, si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.