Consum d'energia a la UAB

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a la divulgació científica. En aquesta segona edició, els protagonistes són els combustibles fòssils i, en aquest capítol, parlarem del consum d’energia a la UAB. Per fer-ho, ens acompanya Gabriel Cardeñosa. Hola, Gabriel, benvingut.

Gabriel C.: Hola.

Olga V.: En Gabriel és gestor energètic de la UAB. Explica’ns de què s’ocupa el gestor energètic d’una universitat?

Gabriel C.: La feina principal del gestor energètic és respondre bàsicament a aquestes preguntes: on, quan, com i per què consumim l’energia a la UAB. Un cop resoltes, determinem quins edificis són grans consumidors i, a partir d’aquí, fem una gestió el més eficient possible de l’energia. Alhora, també proposem un seguit de mesures d’estalvi i eficiència energètica als edificis, de caire general, com podrien ser els ajustos horaris d’una climatització, o de caire més específic, un cop analitzat l’edifici en si, pensades específicament per a aquell edifici. A més, també ens dediquem a la compra d’energia, tant al mercat de futurs com al mercat diari…

Olga V.: És clar, s’ha de comprar, l’energia!

Gabriel C.: Sí, i no és una feina gaire fàcil, amb els temes geopolítics i tot plegat. Hem d’estar permanentment alerta dels mercats. I quan veiem una bona ocasió, fem una compra al mercat de futur. Preparem pressupostos de tancament d’any i previsions dels propers anys per poder tenir els diners a la caixa i poder fer front als pressupostos.

Olga V.: El curs 2022-2023, la UAB ha tingut més de 27.300 estudiants de grau, 3.000 de màster universitari, gairebé 3.000 de màster propi i més de 4.500 de doctorat. El personal acadèmic són 4.200 persones, el personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis gairebé 2.300. I podríem seguir sumant. L’extensió del campus de la UAB és d’unes 260 hectàrees, on s’ubiquen una quinzena de centres docents. Això tan sols aquí, al campus de la UAB de Bellaterra. Per tant, estem parlant de moltes infraestructures, molta gent… Cal molta energia perquè la Universitat estigui en funcionament. Què és el que es consumeix?

Gabriel C.: Doncs bé, l’any 2023, gairebé 43 milions de kW/h. És una xifra molt elevada; però, si la comparem amb la de l’any 2022, vam tenir una reducció del consum del 13 %...

Olga V.: Déu-n’hi-do!

Gabriel C.: Sí, sí, déu-n’hi-do. Aquest consum, bàsicament, és de gas i electricitat. El gas representa un 34 %, mentre que l’electricitat un 66 %.

Olga V.: Quina presència tenen les energies renovables al campus?

Gabriel C.: Doncs l’any passat vam produir 1,8 milions de kW/h i això representa un 4 % respecte del consum total d’energia de la UAB.

Olga V.: Quin tipus d’energies renovables tenim i com s’han anat incorporant al llarg dels anys? Perquè entenc que no n’hi havia des dels inicis...

Gabriel C.: Exacte. Bàsicament, tenim quatre tipus d’energies renovables que funcionen al campus. Val a dir que som una de les poques universitats de l’Estat que en té de quatre tipus. Són la fotovoltaica, que s’ha incorporat amb força a partir de l’any 2022; la solar tèrmica, que es va introduir els anys 2005 i 2007 als edificis del SAF i la Vila Universitària; la bomba de calor geotèrmica, a partir de l’any 2024, amb la construcció de l’edifici de l’ICTA-ICP, i, finalment, la caldera de biomassa del Servei d’Activitat Física, que va entrar en funcionament l’any 2016.

Olga V.: I la presència és similar a tots els campus de la UAB? Perquè, a part del de Bellaterra, n’hi ha d’altres, de considerablement més petits.

Gabriel C.: Per desgràcia, als altres campus no hi tenim instal·lacions d’energies renovables. Bàsicament perquè, quan hem respost aquestes preguntes d’on, com, per què i quan consumim energia, hem conclòs que la consumim bàsicament al campus de Bellaterra i, per tant, els esforços s’han de posar aquí. Val a dir que sí que s’han dut a terme estudis, sobretot al campus de Sabadell, per fer una instal·lació fotovoltaica a la coberta de l’edifici.

Olga V.: Aquest pòdcast és una oportunitat per saber com consumim l’energia al campus i quin tipus d’energia. Però si algú volgués seguir estant-ne informat, d’aquí a tres anys, hi ha alguna manera de conèixer, per exemple, això que explicaves, quin tant per cent representen els quatre tipus d’energies renovables? Podem trobar aquesta informació?

Gabriel C.: Sí, aquestes dades són obertes, són consultables, i la majoria estan publicades a la pàgina web de l’Oficina de Sostenibilitat (l’antiga web de medi ambient), que està en construcció. Igualment, estem treballant en diferents projectes per fer més difusió de tot el tema energètic dins i fora del campus, perquè és un neguit que tenim.

Olga V.: Des de la institució hi ha aquest neguit, però diries que la gent que habita el campus té aquesta inquietud de saber com es consumeix? Cada vegada hi ha més consciència mediambiental?

Gabriel C.: Sí, jo crec que, en els darrers tres o quatre anys, la consciència energètica ha augmentat molt, sobretot, i per desgràcia, degut a l’escalada de preus. Però sí, està creixent i creiem que és clau.

Olga V.: I com ha anat evolucionant el consum d’energia al llarg dels anys? Al campus hi ha més facultats?, més serveis?, més població? Entenem que el consum d’energia és més responsable, pel que has anat dient, i que s’han anat incorporant energies renovables.

Gabriel C.: Doncs sí, el consum d’energia tenia una tendència a l’alça des del 1984 fins al 2010, any en què s’assoleix el màxim històric de consum, es crea la figura de responsable d’energia, de gestor energètic, i a partir d’aquí, any rere any, s’ha anat reduint el consum fins avui, amb un 40 % acumulat respecte del 2010.

Olga V.: Déu-n’hi-do, un 40 % en catorze anys.

Gabriel C.: Sí, sí. Ha sigut una gran fita.

Olga V.: S’han fet campanyes, o s’ha previst que se’n facin, per anar creant consciència mediambiental i també perquè ens adonem de tot el que s’està fent? D’aquest 40 %, per exemple.

Gabriel C.: Sí, s’han fet unes quantes campanyes al llarg dels anys, concretament dues. Ara mateix estem treballant en diversos projectes centrats en la visualització de dades a les pantalles que tenim als diferents edificis.

Olga V.: I quin és el compromís de l’Autònoma pel que fa al consum d’energia a la Universitat, per consumir energia neta, assequible, i que el campus sigui un espai sostenible?

Gabriel C.: Bàsicament, el compromís que s’ha adoptat és el de reduir el consum de recursos energètics. Alhora, volem abandonar el consum de gas o combustibles fòssils, que, bàsicament, aquí al campus utilitzem per a calefacció.

Olga V.: El 2022, la UAB va reduir el consum energètic, tenint en compte l’electricitat i el gas, més d’un 3 % respecte a l’any 2019. Ara ens deies que, en catorze anys, s’ha obtingut un 40 % d’estalvi acumulat. A més de l’estalvi energètic, això suposa una reducció de la despesa econòmica associada al consum d’energia. Aquest estalvi es reinverteix? Què se’n fa? Es destina a millores en la gestió de les instal·lacions?, a afavorir la reducció del consum d’energia?, a possibles campanyes de conscienciació?...

Gabriel C.: Sí, aquest estalvi, o part d’aquest estalvi, bàsicament es destina a seguir impulsant mesures d’estalvi i d’eficiència energètica i a desenvolupar campanyes de sensibilització. És bàsicament en el que treballem. En els darrers anys, molta part de les inversions universitàries, del pressupost en inversions, està destinada a l’impuls de les renovables i a la millora de l’eficiència energètica.

Olga V.: I com s’aconsegueix aquesta eficiència energètica?

Gabriel C.: Doncs, sobretot, posant la lupa als edificis, veient com estan funcionant els sistemes de refrigeració, que són els grans consumidors, i de calefacció. S’ajusten horaris i temperatures dels espais, i s’intenten automatitzar al màxim totes les instal·lacions per poder-ne fer una gestió el més eficient possible.

Olga V.: Suposo que en els darrers anys esteu notant que a l’hivern cal menys calefacció i que, en canvi, l’aire condicionat s’ha d’engegar molt abans.

Gabriel C.: Exacte. Estem veient un canvi de tendència brutal, sobretot aquest darrer any. Hem tingut un hivern calorós, pràcticament no hem tingut hivern, cosa que suposa un estalvi directe en consum. I, en canvi, estem tenint un estiu força calent.

Olga V.: D’acord amb les dades del Consell Superior d’Investigacions Científiques, a Espanya, l’estiu del 2022 va ser el més calorós dels darrers set-cents anys. A part de l’augment de les temperatures, també els darrers dos anys han estat els més secs i amb menys precipitacions. Com s’adapten els edificis i la resta del campus? Recordem que és un campus molt verd, amb gespa, arbres, zones enjardinades i fins i tot boscos. Com es fa?

Gabriel C.: Quant a l’aigua, el que s’està fent és un canvi massiu a sistemes més eficients, sobretot als lavabos, a les aixetes, aplicant mesures a laboratoris, identificant els grans consumidors d’aigua per reduir-ne l’ús. Pel que fa a reg, s’ha mantingut només el de supervivència. Amb la gespa s’està fent un canvi cap a praderia.

Olga V.: S’ha reduït el consum d’aigua, però també s’ha aconseguit que disminueixi la demanda energètica dels edificis?

Gabriel C.: Sí. A través d’aquestes inversions que hem comentat abans de millora dels aïllaments (cobertes, finestres…), reduïm la demanda energètica. I això vol dir que, mantenint les mateixes condicions dins de l’edifici, que han de ser òptimes per treballar (entre 21 i 23 graus a l’hivern i entre 25 i 27 graus a l'estiu), consumim menys energia.

Olga V.: Suposo que la inversió deu anar sobretot als primers edificis del campus, de finals dels anys seixanta i principis dels setanta. I que als darrers, temes com l’aïllament, l’orientació…, tot això ja està ben pensat.

Gabriel C.: Sí. Clarament. Per exemple, l’ICTA-ICP, un edifici sostenible, pensat i dissenyat sota aquests criteris, consumeix un 40 % menys d’energia respecte a un edifici de les mateixes característiques construït amb els paràmetres antics. És en els edificis que tenen cinquanta anys, com Medicina, Lletres, Ciències o el Rectorat, on hem de posar els diners i els esforços per fer-los el més eficients possibles.

Olga V.: I quins són els eixos de treball per aconseguir la reducció del consum energètic global al campus? Perquè veiem que hi ha molta diversitat, tant d’espais com de necessitats, d’edificis, d’infraestructures…

Gabriel C.: Bàsicament, estem centrats en l’impuls de les energies renovables, en la reducció del consum i demanda dels edificis, en la millora de l’eficiència energètica de les instal·lacions i sobretot en la sensibilització.

Olga V.: Si pensem en la resta d’universitats de Catalunya, la UAB té una particularitat: el campus de Bellaterra, que acull pràcticament totes les facultats, i també la majoria d’edificis. Però hi ha alguna xarxa amb la resta de gestors energètics de les altres universitats catalanes o espanyoles? Compartiu inquietuds, necessitats, descobriments?

Gabriel C.: Sí, ens trobem mensualment.

Olga V.: Mensualment!

Gabriel C.: Sí, un cop al mes fem una trobada de tècnics responsables de l’energia, sobretot centrada en la compra d’energia, però alhora és un espai de debat, de proposta d’idees, de mesures…, en què ens expliquem penes i glòries del que ens està passant i, sovint, aquesta transferència de coneixement és clau per encertar-la i fer una bona gestió energètica.

Olga V.: Quins són els reptes que compartiu per als propers anys, allò que més us inquieta i a què esteu destinant més esforços?

Gabriel C.: Estem centrats en l’abandonament de l’ús dels combustibles fòssils per a usos tèrmics, en eliminar el consum de gas per calefactar edificis. Estem veient com podem fer aquesta transició. No és fàcil, perquè ens ve una mica imposada des de dalt, des d’Europa. Tenim edificis de cinquanta anys, amb instal·lacions molt antigues, i ens costarà, perquè és un repte molt important. Però alhora és motivador. Estem molt engrescats. D’aquí quinze dies ens n’anem tots a Girona a fer un monogràfic d’aquest tema.

Olga V.: Gabriel Cardeñosa, gestor energètic de la UAB, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Gabriel C.: Gràcies a vosaltres.

Olga V.: I, si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.