Efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a la divulgació científica. En aquesta segona edició, els protagonistes són els combustibles fòssils i, en aquest capítol, ens centrem en el canvi climàtic i la biodiversitat. Ens acompanya, d’una banda, Anselm Rodrigo, catedràtic d’Ecologia del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB i investigador del CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Hola, Anselm.

Anselm R.: Hola.

Olga V.: I també ens companya Sandra Nogué. Hola, Sandra.

Sandra N.: Hola.

Olga V.: La Sandra és directora d’investigació del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB i també investigadora del CREAF. Expliqueu-nos com impacta l’ús massiu de combustibles fòssils en la crisi climàtica?

Sandra N.: Aquesta pregunta, com tots els temes que impliquen el canvi climàtic, és bastant complicada de contestar, així directament. Però el que se sap és que, quan hi ha un munt de diferents gasos d’efecte hivernacle, això fa que la temperatura s’incrementi. És a dir que la industrialització fa que s’incrementi moltíssim la temperatura a escala global. Aquest seria un petit exemple del que provoquen els combustibles fòssils.

Olga V.: La preocupació per l’emergència climàtica creix a tot el món. Així ho evidencia la darrera enquesta Vot Climàtic del Programa per al Desenvolupament de l’ONU, de juny de 2024. Una de les conclusions més destacades és que el 80 % de la gent vol més contundència en l’acció climàtica dels governs. Sandra, en una de les vostres darreres publicacions científiques, destaqueu la possibilitat que els ecosistemes i les societats es col·lapsin a causa del canvi climàtic. Pronostiqueu que això passarà d’aquí unes quantes dècades?, segles?, mil·lennis? O no se sap?

Sandra N.: La conclusió que hem tret sobre les catàstrofes a escala de societats, a partir de dades històriques, arqueològiques i també fòssils, és que, quan hi ha una crisi ambiental, política o climàtica, hi ha un canvi a escala global que provoca que les civilitzacions puguin arribar a col·lapsar-se. El cas més paradigmàtic, potser, és el dels maies: hi havia unes poblacions, unes ciutats, enormes que, a causa de tots aquests factors junts, es van col·lapsar. Pel que fa al que pot passar en el futur, d’aquí a uns quants anys, crec que actualment tenim moltes eines per saber-ho i, a més, coneixem aquestes causes que hi ha hagut en el passat. Per això, segons la meva opinió personal, crec que es podria controlar una mica més. Ara bé, el que ofereix el futur és una mica difícil de predir, en aquest cas.

Olga V.: Quines evidències científiques demostren que en les darreres dècades s’estan accelerant els canvis en el planeta?

Sandra N.: Pel que fa a la biodiversitat, el que veiem, analitzant sobretot illes, com ara Mallorca o les Canàries, és que, quan la gent arriba a una illa amb les seves diferents tècniques de canvi ambiental, la vegetació canvia molt i molt ràpid. Potser és perquè s’hi han introduït moltes espècies noves, potser perquè hi ha hagut tales... El que veiem és un canvi sense control, que les espècies van canviant, bastant.

Olga V.: Però se suposa que ara és un moment en què arriba gent: tots ens movem, tot és molt global.

Sandra N.: Sí. I, de fet, el que es veu és que s’han anat movent espècies, moltes vegades d’ús agrícola, a diferents parts del món. Hi ha un exemple interessant a la Polinèsia, el taro, una espècie que s’ha anat portant d’una illa a l’altra, amb totes les repercussions ambientals que pot tenir.

Olga V.: Fa uns 4500 milions d’anys que existeix el planeta Terra. Se sap si sempre hi ha hagut canvis en la biodiversitat? Ara parlaves de les civilitzacions; per tant, vosaltres sabeu que fa milers d’anys també passava.

Sandra N.: Sí. De fet, se sap que, fins ara, hi ha hagut com a mínim cinc extincions massives en la història de la Terra. I això es veu en els registres estratigràfics, geològics: en moments concrets, desapareixen famílies senceres. Normalment es diu que això va passar degut a grans canvis ambientals, des d’un meteorit, que és el cas més característic, fins a canvis atmosfèrics molt grans.

Olga V.: Precisament et volia preguntar quins havien estat fins ara els agents d’aquest canvi. El meteorit seria a la llista?

Sandra N.: Els meteorits, segons el que coneixem avui dia, sí. De fet, es pot veure l’impacte d’un meteorit a les costes de Mèxic.

Olga V.: I coneixeu altres agents?

Sandra N.: Sí, hi ha regressions marines, volcans, terratrèmols massius... N’hi ha de diferents a gran escala.

Olga V.: I havia passat altres vegades que els humans, com a espècie, haguéssim tingut un impacte tan negatiu sobre el planeta? M’atreveixo a dir “tan negatiu”... En tot cas, tant d’impactesobre el planeta?

Sandra N.: El que nosaltres veiem, sobretot en illes (i potser us pregunteu per què parlo tant d’illes..., i és perquè podem saber molt bé quan la gent hi va arribar i les va colonitzar), és que encara que el nombre de persones que arriba a un lloc sigui petit, tenen un impacte, tot i que evidentment sigui menor que quan hi arriben onades de colonització amb vaixells molt més grans i amb més equip.

Olga V.: Per tant, l’impacte no només ha de ser negatiu.

Sandra N.: Depenent de com definim aquest impacte. Quan la gent arribava a aquests llocs, a banda de crear-s’hi el seu nucli urbà, encara que fos a petita escala, també feia una selecció de les espècies, hi havia canvis d’usos de sòl, focs... Si era positiu o negatiu, això també depèn de com es miri.

Olga V.: I l’activitat humana com afecta a hores d’ara la diversitat?

Sandra N.: Depèn de si mirem la riquesa; hi ha molta discussió en aquesta qüestió, perquè moltes vegades, quan arriben espècies noves, s’incrementa el nombre d’espècies de la zona. Ara bé, també pot haver-hi un procés homogeneïtzador: una espècie es pot utilitzar per controlar, pot competir amb les espècies locals i convertir-se en la més dominant. Això sí que ho veiem.

Olga V.: I quin paper hi tenen els combustibles fòssils?

Sandra N.: A veure, en aquest tema en concret, poc. Ara bé, els combustibles fòssils fan incrementar les temperatures a escala global i, per tant, pot passar que hi hagi espècies a les quals aquestes noves condicions els vagin molt i molt bé i que s’hi adaptin molt més ràpid; o que es produeixin migracions de diferents espècies, diferents relacions espècie-espècie, planta-espècie... Llavors, vulguis o no, el canvi climàtic té un impacte sobre les espècies vegetals, animals, etcètera.

Olga V.: Els combustibles fòssils ens donen una gran capacitat energètica, una capacitat que ens permet produir més i més ràpid, desplaçar-nos més lluny i més ràpid. Com més quantitat i més velocitat, més impacte?

Anselm R.: Sí, el que sembla és que els combustibles fòssils, a part de l’efecte de canvi climàtic, tenen una gran capacitat de transformar el paisatge. Aquesta transformació sempre l’hem tingut, com comentava abans la Sandra, però és veritat que ara és molt més accelerada. És el cas de les invasions d’espècies que comentàvem: amb la capacitat de transport que tenim i d’arribar a l’altra punta del món a una velocitat increïble, amb les espècies invasives passa el mateix que ha passat amb les malalties. Abans el procés era sempre molt més lent. Ara tenim aquesta gran capacitat i, a més, com comentava la Sandra, les mateixes espècies poden produir una homogeneïtzació biòtica. De vegades, es parla de guanyadors (winners) i perdedors(losers) en el canvi climàtic, perquè estem veient que amb aquesta globalització hi ha espècies que estan guanyant terreny en molts llocs i generen una homogeneïtzació biòtica important. Alguna gent la compara amb la cultural, la lingüística...: és això. Aquesta capacitat de moure’ns tan ràpid i tan lluny i de transformar el medi té molt a veure amb els combustibles fòssils.

Olga V.: La pèrdua de diversitat és perjudicial?

Anselm R.: Jo crec que sí, perquè és perjudicial des del punt de vista de la funcionalitat del sistema, a part de per qüestions ètiques i estètiques, que també són molt rellevants. Jo crec que, com a humanitat, tenim el compromís de mantenir el màxim d’espècies que han tingut la mala idea de conviure amb nosaltres, però el que sí que és clar, perquè s’ha demostrat, és que un ecosistema amb més diversitat i més riquesa és més funcional. Per què? D’una banda, per la complementarietat, perquè hi ha espècies que fan coses diferents i això ens convé (en una casa, convé que hi hagi gent que sàpiga de lampisteria, de fusteria i d’obra). I, de l’altra, per la redundància, és a dir, perquè hi ha diverses espècies que poden fer el mateix (en l’exemple de la casa, convé que diverses persones sàpiguen de fusteria, perquè si una agafa la baixa, les altres puguin acabar la feina). Per tant, necessitem complementarietat i redundància, les dues coses. Si perdem espècies, podem perdre aquesta capacitat. I no sabem exactament què passaria, però sí que s’ha vist, per exemple, en sistemes agrícoles que estan molt simplificats, que perquè tingui lloc la pol·linització hem de portar-hi l’abella de la mel o algú que amb un pinzell pol·linitzi, perquè hem perdut totes aquestes altres funcionalitats.

Olga V.: Exacte, explica’ns alguns casos concrets de com impacta el canvi climàtic en la biodiversitat. Què està passant, per exemple, amb els pol·linitzadors?

Anselm R.: Doncs els pol·linitzadors tenen molts problemes, i potser el canvi climàtic no és el principal, però sí que té a veure, sobretot en zones agrícoles, amb aquesta intensificació agrícola, que implica, a banda de l’ús pesticides, una simplificació del sistema, és a dir, fer-ho tot molt més homogeni, amb grans extensions del mateix conreu... Aquesta capacitat de transformació té a veure amb la capacitat que ens donen els combustibles fòssils, aquesta intensificació, que fa que es perdi diversitat de pol·linitzadors i diversitat funcional. Tenim menys pol·linitzadors fent la feina de pol·linització, de manera que depenem de pol·linitzadors que nosaltres incorporem, com ara l’abella de la mel, o, portant-ho a l’extrem (cosa que ja està passant a algunes zones del món), hem de pol·linitzar pràcticament a mà.

Olga V.: O sigui que ho hem de fer els humans?

Anselm R.: Els humans.

Olga V.: Fem de pol·linitzadors?

Anselm R.: Sí, perquè hem perdut aquesta funció de l’ecosistema, que és tan important.

Olga V.: La crisi climàtica suposa que hi ha molts elements que estan alterats i desajustats. Per exemple, no és només que pugi la temperatura del planeta, sinó que els patrons climàtics també estan canviant, els boscos es moren i no només perquè es cremen. Si els boscos pateixen, això com afecta la resta de la biodiversitat?

Anselm R.: Els boscos o qualsevol sistema. És a dir, el que estem veient (bé, jo no treballo gaire amb boscos) és que aquests canvis són molt ràpids. En canvi, la capacitat de les espècies de dispersar-se o de canviar de composició és limitada. Normalment, com menys capacitat tinguin de moure’s i canviar de lloc, més difícil és que puguin aguantar aquest canvi. És el que dèiem sobre guanyadors i perdedors. I després hi ha efectes difícils de preveure. Per exemple, en el cas dels pol·linitzadors hi ha efectes que no esperàvem: aquests hiverns que estem tenint, tan calents, estan provocant que algunes espècies alterin el seu cicle vital, i això ha promogut que les abelles amb què treballem, que a l’hivern estan en forma adulta al niu, com que fa més calor, estiguin més dèbils i siguin molt més sensible als pesticides, de manera que pesticides que estaven a nivells segurs, de sobte ja no són segurs per a aquests animals. I aquesta és la típica cosa que és molt difícil de preveure: es passa un llindar de temperatura i això té un efecte associat imprevisible. Així doncs, el que ens preocupa no són tant els processos més lineals, als quals estem més acostumats, sinó els llindars, ja que si els traspassem, de sobte, això té uns efectes que no esperàvem.

Olga V.: I tots aquests desajustos són reversibles? O com a mínim alguns ho són? Podríem fer-hi alguna cosa?

Anselm R.: Sí, hauríem de mitigar el canvi climàtic. Hauríem d’intentar, sobretot, complir els acords i, per tant, deixar d’emetre, especialment deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle. I intentar capturar-ne, si a algun lloc encara hi caben, si hi ha algun embornal actiu, que segurament serien els sòls (us ho explicaran en un altre pòdcast). I ser com més prudents millor. Per exemple, en el cas dels pesticides, si en fem servir menys, segur que hi ha una millora. I intentar naturalitzar al màxim, recuperar aquesta estructura més natural, en mosaic, de molts dels nostres ecosistemes agraris.

Olga V.: Per tant, per mitigar el canvi climàtic tothom té clar que cal cuidar el planeta, intentar conservar el que tenim. Però seria possible crear biodiversitat? Si mitiguem el canvi climàtic, podem recuperar el que tenim?

Anselm R.: Bé, recuperar voldria dir recuperar espècies. Això em sembla una mica de ciència ficció.

Olga V.: De Jurassic Park.

Sandra N.: Però el que veiem els paleobotànics en alguns ecosistemes, pel que fa a la composició d’espècies, sobretot vegetals, és que, per exemple després d’un incendi o uns processos de canvi de sòls elevats, es tornen a recuperar llindars similars als anteriors quan aquests canvis deixen d’impactar sobre la natura, sobre la biodiversitat. Aquest temps no es coneix gaire bé, pot variar una miqueta: de cent anys a una mica més o una mica menys (depèn molt de les condicions locals).

Olga V.: Anselm Rodrigo i Sandra Nogué, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Sandra N.: Moltes gràcies.

Anselm R.: Gràcies a vosaltres.

Olga V.: I, si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.