Apunts entorn a l'àrtic

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a la divulgació científica. En aquesta segona edició, els protagonistes són els combustibles fòssils i, en aquest capítol, parlarem de l’Àrtic i de per què és important fer-ne recerca. Per fer-ho, ens acompanya Sergi Pla Rabés. Benvingut, Sergi.

Sergi P.: Hola, Olga.

Olga V.: Sergi Pla Rabés és doctor en Biologia, investigador de la UAB adscrit al CREAF, en el Grup d’Ecologia dels Canvis Ambientals (GECA), i també professor temporal en el grau de Biologia Ambiental de la UAB, de la Unitat d’Ecologia del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia. Ja et tenim situat. Tu estudies els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes relacionats sobretot amb la variabilitat climàtica, la contaminació atmosfèrica, els impactes humans… Des de quan són evidents, aquests canvis?

Sergi P.: Nosaltres, el que fem és utilitzar els estanys com a sentinelles d’aquest canvi, perquè abans no hi havia registres instrumentals. Es fa evident sobretot a partir de la Revolució Industrial. La contaminació atmosfèrica ha augmentat molt. De fet, hi ha unes quatre vegades més de nitrogen circulant per l’atmosfera. Això vol dir que estan canviant tots els ecosistemes de tot arreu, que ja no tenim cap sistema pristí a la Terra. Però, quan canvia molt ràpid, quan es produeix el que es diu la gran acceleració, és cap al 1950. Tot s’accelera: augmenta la població, creix l’ús dels recursos de la Terra, del sistema que tenim, de l’agricultura, etcètera. Diguem que el 1950 marca la diferència.

Olga V.: Ens situem a la zona de l’Àrtic, que ocupa una superfície que té gairebé el doble d’extensió que Austràlia, i crec que no en som prou conscients. És una bestiesa, el que ocupa... I tot i així és un gran desconegut.

Sergi P.: És un gran desconegut, perquè bàsicament és un espai gelat, o que ha estat gelat fins ara. L’únic interès que tenia era militar, a partir de la Guerra Freda. Actualment s’està començant a conèixer pels recursos que conté, molts dels quals encara estan per explotar. Hi ha un motiu geopolític darrere d’aquest interès en l’Àrtic.

Olga V.: Si ha estat gelat fins ara, vol dir que el pol Nord es desfà?

Sergi P.: Més que desfer-se, es desgela, perquè estem parlant tant del gel marí com de la part de terra gelada, que es diu permafrost. I el desgel del permafrost implica un augment de gasos d’efecte hivernacle que van cap a l’atmosfera.

Olga V.: A l’Àrtic tan sols hi viuen uns quatre milions de persones. La crisi climàtica que pateix la Terra és més que evident en aquesta zona, que s’està escalfant quatre cops més ràpid que la mitjana del planeta. Com s’explica aquesta acceleració, que la temperatura augmenti amb molta més intensitat que a la resta del planeta?

Sergi P.: És un sistema bastant complex, perquè lliga corrents oceànics, atmosfèrics, etcètera. Bàsicament, com menys gel marí hi ha, més energia capta l’Àrtic i, per tant, més hi augmenta temperatura. Aquesta relació provoca un mecanisme de retroalimentació positiva (desapareix gel, s’absorbeix més energia, desapareix més gel...), que és el que provoca l’acceleració.

Olga V.: És un peix que es mossega la cua.

Sergi P.: Sí, sí, exactament.

Olga V.: L’Àrtic es pot considerar com la zona zero del canvi climàtic?

Sergi P.: Més que la zona zero, és un component molt important, perquè al sistema climàtic tot està lligat. El desglaç a l’Àrtic, per exemple de Groenlàndia, pot provocar canvis profunds en el sistema climàtic, i també podem parlar de canvis llindar, amb els quals es traspassa un llindar sense retorn. Fa dues o tres setmanes que es parla molt del col·lapse de la circulació oceànica a l’Atlàntic Nord, que podria provocar canvis importants tant a Europa com a l’Antàrtida i a la resta del planeta a través de la circulació oceànica.

Olga V.: I com s’evidencia el canvi climàtic a la zona de l’Àrtic, pensant en la seva població?

Sergi P.: Més que parlar jo, parlaré per boca d’una yupik de la zona d’Alaska que vam convidar a un congrés i ens va explicar com viuen ells aquest canvi. Bàsicament, el que viuen són canvis en els recursos que estan disponibles: els llocs de cacera tradicional s’han mogut, perquè els animals utilitzen altres rutes de migració; anar a l’escola comporta, a l’hivern, una hora i mitja, quan abans amb mitja hora hi arribaven, perquè ara el gel no és suficientment fort als estanys i han de vorejar-los; les cases del costat del mar s’esfondren pel desgel del permafrost… Ho estan vivint intensament. Crec que no som conscients, aquí, del que significa el canvi climàtic de la zona de l’Àrtic per a la gent que hi viu.

Olga V.: I tenint en compte la gran extensió de l’Àrtic i la poca densitat de població, l’acció humana ha contribuït de manera important al canvi climàtic?

Sergi P.: Vols dir l’acció humana global o la de la zona?

Olga V.: La de la zona.

Sergi P.: No, són molt poca gent. Comparat amb la població mundial i amb l’ús de recursos que fa la resta del planeta, no té res a veure.

Olga V.: Una part important de la població de l’Àrtic són científics. Hi ha més d’una seixantena de bases científiques, i més de la meitat només estan operatives a l’estiu. Per què és un enclavament tan atractiu per a la recerca científica?

Sergi P.: Bé, més que atractiu, és interessant per entendre el sistema climàtic, en primer lloc, i també per aquell component del qual he parlat abans, el col·lapse de la circulació de l’Atlàntic Nord, ja que aquests canvis també poden desencadenar un efecte dòmino, poden afectar tant la pluja de l’Amazones com les condicions del Niño, o el desgel de l’Antàrtida. Per això és molt important saber com funcionen aquests elements del clima a l’Àrtic. Per exemple, ara hem patit uns anys de sequera, i aquestes onades de calor també són causades, en part, per l’efecte de la debilitació del gradient de temperatura entre l’Àrtic i les zones més meridionals de l’hemisferi nord. Això provoca que s’onduli el corrent en jet.

Olga V.: Quines són les línies d’investigació més destacades? Si és que coincideixen els interessos dels diferents grups de recerca que s’han instal·lat a l’Àrtic...

Sergi P.: Sí que coincideixen. De fet, ara estem desenvolupant un document amb les línies de priorització per fer recerca a l’Àrtic. Una altra cosa és que els governs que financen aquestes propostes acabin donant els diners, però almenys fem aquest document per prioritzar. Estem parlant d’una emergència climàtica molt important. Per què? Pel component social que té, però també perquè el que passa a l’Àrtic no es queda a l’Àrtic.

Olga V.: I són gaire diferents els problemes vinculats a la crisi climàtica que pateixen les regions de l’Àrtic i les de l’Antàrtida?

Sergi P.: Sí, són completament diferents, perquè la població de l’Antàrtida és mínima. Només hi ha unes estacions on viu gent tot l’any, i una illa on viuen uns xilens en família, però més aviat per un efecte bandera, de posar la bandera. No hi viu gaire gent. Per tant, socialment, no té res a veure.

Olga V.: A les darreres dècades, el gel àrtic ha disminuït ràpidament a totes les estacions, no només a l’estiu, amb un declivi més gran des de principi del segle XXI. Un equip científic internacional alertava el 2023 que l’Àrtic es quedarà sense gel a l’estiu durant la dècada del 2030, una dècada abans del que s’havia previst. Per què l’Àrtic és un element clau en el clima de la Terra? Ens has dit que el que passa a l’Àrtic no s’hi queda, sinó que ens afecta a tota la resta.

Sergi P.: Aquest desgel, el que provocarà, primer, és que l’Àrtic absorbirà més energia. Canviarà aquesta diferència entre temperatures de l’Àrtic i latituds meridionals, tindrem més impredictibilitat del clima i, per tant, molta més impredictibilitat en la producció d’aliments a les zones més meridionals. Podem tenir estius molt secs, estius molt plujosos…, però sense predicció. Almenys que sapiguem fins ara, serà impossible de predir. Això pot col·lapsar l’economia de segons quins països o provocar crisis socials, com van provocar els canvis climàtics durant la Revolució Francesa.

Olga V.: I ja s’han manifestat tots els efectes possibles, fruit del canvi climàtic, per aquesta interconnexió entre l’Àrtic i la resta del planeta? No sé si sobretot de l’Àrtic i l’hemisferi nord...

Sergi P.: Sí, sí que hi ha una interconnexió. Com he dit, si la circulació de l’Atlàntic Nord es modifica o es debilita, no arribarà tanta aigua freda a l’Antàrtida i se n’accelerarà el desglaç.

Olga V: I se’n coneixen tots els possibles efectes?

Sergi P.: No, no es coneixen, perquè el sistema climàtic i el sistema Terra en si són molt complexos. Hi ha un munt d’interaccions i el que necessitem és fer més recerca. També és per això que molta gent fa recerca a l’Àrtic, encara que d’Espanya n’hi ha molt poca.

Olga V.: Si parlem de l’Àrtic, és impossible no pensar en qüestions geopolítiques. Quin és l’atractiu d’aquesta zona?

Sergi P.: Els seus recursos, tant minerals com pesquers o de transport. Per exemple, el viatge entre Shanghai i Rotterdam tindria dues mil milles marines menys, la qual cosa suposaria un 20 % d’estalvi en energia. Per tant, tots aquests contenidors que arriben a Europa des de la Xina seguiran la ruta àrtica. Per això, per exemple, Rússia ha posat la bandera al fons de l’Àrtic, per reclamar que aquella part és seva.

Olga V.: Hi ha hagut moviments polítics; ara ens parlaves d’aquesta bandera de Rússia. Però se’n preveuen d’altres pel que fa a rutes marítimes o a gestió dels recursos minerals? O encara falta una trobada internacional on es vagin dirigint possibles acords en aquesta línia?

Sergi P.: No. De fet, hi ha el Consell Àrtic, que reuneix tots els països àrtics, més uns països observadors, per decidir les polítiques que han de formar part d’aquest intent d’augmentar la resiliència de l’Àrtic, de no provocar un col·lapse del sistema social i ecològic de la zona. Hi podria haver canvis profunds, però, com he dit abans, no tant a l’Àrtic en si, per a la seva població, sinó a tot el planeta.

Olga V.: Si tot està interconnectat, una possible disminució dels efectes del canvi climàtic a la zona de l’Àrtic beneficiaria la resta del planeta, entenem.

Sergi P.: En quin sentit vols dir? Un efecte positiu o negatiu?

Olga V.: Positiu.

Sergi P.: Per a la zona russa, per exemple, potser l’efecte seria positiu, perquè les extensions de conreu de blat es podrien ampliar, però en altres zones, per exemple aquí al Mediterrani, es preveuen unes sequeres més importants. Depenent de la zona del planeta, aquest canvi climàtic provocarà una sequera o més pluges… Aquest és el problema. Segur que hi ha països que en sortiran beneficiats i d’altres de perjudicats.

Olga V.: A principis del 2023, tothom celebrava una bona notícia relacionada amb la crisi climàtica: la recuperació de la capa d’ozó, 35 anys després del protocol de Montreal, que decretava l’eliminació de 96 substàncies químiques. S’esperava i s’espera que la capa d’ozó de l’Àrtic estigui plenament recuperada el 2045 i aquest és l’èxit mediambiental més important fruit d’un acord internacional. Per tant, si hi hagués prou voluntat política és viable mitigar els efectes del canvi climàtic? Entenc que no és una cosa que hagi de passar només a una zona, sinó a tot el planeta...

Sergi P.: De fet, afectaria tot el planeta. No crec que sigui tant per una voluntat política, sinó pels interessos econòmics que hi ha darrere. Els polítics estan lligats de mans. Una cosa és fer unes declaracions en campanya i l’altra, quan arribes a lloc, trobar-te totes les pressions que tens i els lobbies econòmics. Més aviat hauríem d’apuntar a un canvi de sistema. Crec que les revolucions, totes, comencen per la base. Tenim el dret de votar, no tots els països el tenen, però a partir d’aquí i les nostres actituds, podem començar a canviar.

Olga V.: Per tant, hauria d’haver-hi una consciència social sobre la importància d’aquesta transició energètica, de mitigar la crisi climàtica, aquest canvi global, i, a partir d’aquí, caldria pressionar els polítics i portar-los cap a un carreró sense sortida?

Sergi P.: Sí. L’única manera és pressionar els polítics i lluitar contra les notícies falses i contra tota aquesta gent que no sé quins interessos té al darrere (és clar que hi ha empreses que van en contra de mitigar el canvi climàtic). El canvi climàtic és aquí, no el podem evitar, però sí que podem mitigar-lo, i això és important.

Olga V.: Doncs confiem que arribi aquesta mitigació. Sergi Pla Rabés, doctor en Biologia i investigador i professor de la UAB, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

Sergi P.: Gràcies a tu, Olga, i al Vagó de la Ciència. M’agrada molt aquesta iniciativa.

Olga V.: I vosaltres, si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.