Addiccions

Vagó de la Ciència, un projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona en col·laboració amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia, a través de la convocatòria d’ajudes per al foment de la cultura científica, tecnològica i de la innovació, i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Vagó de la Ciència

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la UAB dedicat a la divulgació científica. En aquesta primera edició, són 19 capítols sobre salut mental, i en aquest capítol ens centrem en la prevenció del consum de substàncies i l’ús abusiu de pantalles. Per fer-ho, ens acompanya Purificación Escobar, psicòloga general sanitària, professora del Departament d’Infermeria de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i professora de Psicologia de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya. Hola, Purificación.

Purificación E.: Hola, Olga.

Olga V.: A partir de quin moment es pot considerar que se’n fa un ús abusiu, de les pantalles?

Purificación E.: Doncs és difícil de dir. En el moment que tenim un adolescent, un nen, que de sobte fa canvis d’estat d’ànim, disminueix el seu rendiment escolar, dorm poc i dedica molt temps i dona molta importància a estar davant la pantalla, doncs tenim un problema.

Olga V.: I en el cas de les drogues no legalitzades, per a les quals el consum hauria de ser zero, es poden prevenir les conductes de risc?

Purificación E.: Sí, es poden prevenir. Hi ha tres pilars que són importants en l’addicció, en qualsevol addicció, no només a les pantalles o a les drogues. L’autoestima de la persona, l’entorn (les relacions socials) i, després, el suport familiar són els tres pilars que, si hi treballem, poden ajudar que la persona no entri en l’addicció o, si hi entra, en pugui sortir.

Olga V.: El darrer informe mundial sobre drogues de l’ONU de 2023 ja alertava d’un augment preocupant de la producció i el consum de drogues. A la darrera dècada, els consums d’estupefaents van augmentar un 23 %. També se n’ha incrementat el consum entre els joves?

Purificación E.: Doncs sí, sí que se n’ha incrementat el consum. De fet, tenim un important percentatge de nois que comencen amb cànnabis i després continuen la seva escalada amb drogues de més potència. Tot hi incideix: l’entorn, el tipus de relació, com ens relacionem entre nosaltres. Això incideix sobretot en els homes; tenim un format social que els posa en risc: les masculinitats tradicionals fan que hagin de ser els que més fumen, els que més poden beure, els que poden sostenir el seu físic i posar-lo en risc, perquè són poderosos.

Olga V.: Per tant, l’apropament al consum i la relació amb les drogues, tant si estan legalitzades com si no, varia en funció de si són homes o dones?

Purificación E.: Sí, sí, totalment. L’addicció, actualment, ja comencem a mirar-la amb perspectiva de gènere. En el cas dels homes, sí que és veritat que hi ha com una mena d’estrat social que els deixa espai a ser addictes o ficar-se en l’addicció. Comencen per conductes compulsives. Però en les dones és diferent: el seu estrat social, la cultura..., fa que no arribin als tractaments o que hi arribin més tard, quan la situació ja és insostenible.

Olga V.: Per tant, les condicions socioeconòmiques i culturals sí que fan que, quan s’intenta deixar l’addicció, l’abordatge sigui diferent. Però aquestes condicions són determinants també a l’hora d’incidir en si algú consumeix o no?

Purificación E.: Sí. El factor socioeconòmic és important en qualsevol patologia. De fet, al projecte que portem sobre cardiopaties congènites, que són malalties cròniques, estem veient que justament hi ha més cardiopatia en estrat més baix. Les condicions econòmiques estan molt lligades a la cultura i al tipus d’afrontament de les situacions, i estan molt lligades a les relacions.

Olga V.: Ens n’has donat algunes pistes, però què porta els joves a consumir drogues?

Purificación E.: Doncs, actualment, els estudis diuen que són els tipus de relació, l’aïllament, el tipus de diversió, connectar-se de manera completa, la impulsivitat... Últimament, o des de fa uns anys, la impulsivitat (i ho hem vist amb l’augment del nombre de diagnòstics de TDAH) empeny molt a consumir, a provar noves coses.

Olga V.: I l’existència de patologies en salut mental pot predisposar més al consum?

Purificación E.: No. El que diuen els estudis és que no tindràs una malaltia mental pel fet d’haver patit una addicció, ni tampoc tindràs una addicció pel fet de tenir una malaltia mental.

Olga V.: A partir de quin moment es pot parlar d’un consum excessiu? Estic pensant en el cas de l’alcohol. Què seria? Una cervesa a la setmana? Tres al dia?

Purificación E.: No podem dir quin tipus de consum és abusiu, perquè de vegades el consum d’una persona és abusiu per a nosaltres, però per a ella la situació és sostenible... En general, qualsevol tipus d’alcohol i qualsevol quantitat d’alcohol són abusius i no són bons per a la salut.

Olga V.: Sabem que no és el mateix el consum de cànnabis que el d’alcohol o tabac, pensant en si són legals o no. Però en canvi tenen en comú que sí que en general estan socialment acceptades. Quin impacte té el seu consum entre els joves?

Purificación E.: El de tabac, molt. El de tabac el tenim entre un 20 i un 30 %.

Olga V.: Encara ara?

Purificación E.: Encara ara. L’alcohol ha baixat al voltant del 10 %, el cànnabis al 5 % i les drogues de més potència (heroïna, cocaïna...) al voltant del 0,2-0,5 %.

Olga V.: En el cas del cànnabis, segurament hi ha la percepció que no passa res si en consumeixes una mica. Quins riscs comporta el seu consum per a la salut?

Purificación E.: El cànnabis, d’entrada, és el primer esglaó. És el primer esglaó per donar pas a altres consums més importants, més perillosos. I a més, el cànnabis està associat (ho hem vist fa uns anys) amb trastorns psicòtics. És important tenir-ho en compte i donar aquesta informació també als joves; dir-los que, quan fan un consum abusiu d’una droga com el cànnabis, que potser no els sembla perillosa, poden tenir un incident de salut molt greu, com ara un trastorn psicòtic.

Olga V.: Quan la família considera que hi ha un consum abusiu o que s’hauria de reduir aquest consum, què caldria fer?

Purificación E.: Primer s’ha de parlar: ens hem d’asseure amb el noi. Perquè la família pot considerar que el consum és abusiu, però el que s’ha de veure és què considera ell. I després hi ha dispositius: els centres de salut mental infantil i juvenil. Vull dir que hauria de ser primer el metge de capçalera, el metge de família, i després el [paraula inintel·ligible] que li toqui al nen, per veure què passa. El primer no és allò que la família considera, sinó allò que el pacient considera.

Olga V.: Per tant, és imprescindible que ell o ella s’adoni que sí que cal canviar alguna cosa?

Purificación E.: És clar, evidentment és molt important. I això també és una diferència entre els nois i les noies. En els homes és més fàcil adquirir aquest significat de “soc addicte” o “faig un abús important de les drogues”; en canvi, en les dones això és molt més difícil, perquè tenen una doble penalització: l’addicció, però també la penalització familiar i del seu entorn.

Olga V.: Segons les dades de l’Observatori de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el 2022, els adolescents passaven una mitjana de vuit hores diàries davant d’una pantalla i el mateix any, d’acord amb un informe del Projecte Home, la dependència de la tecnologia és la segona addicció entre el jovent. Purificación, tu que has col·laborat amb la Unitat de Psiquiatria Infantil de l’Hospital Vall d’Hebron, ens pots dir quins són els paràmetres que s’utilitzen per determinar si algú és addicte a les pantalles?

Purificación E.: Tenim molts tests i moltes escales que ens podrien donar un número i dir que aquesta persona és addicta, però els addictes no es valoren només pel número dels tests o el número de l’escala, sinó que s’han de valorar de manera global, perquè l’important no és el temps de pantalles i, en canvi, el que porta la família a la consulta és justament aquest temps.

Olga V.: Tot i així, vuit hores no són moltes hores?

Purificación E.: Són moltes hores, evidentment, però què fem aquestes vuit hores? Estem fent recerca, aquestes vuit hores? O hi estem només dues hores però estem fent ciberassetjament, o mirant pàgines de trastorn alimentari? Crec que de cara a valorar l’addicció en joves hem de canviar aquesta manera de mesurar i treure el temps de la variable i posar-hi la qualitat: què està fent allà.

Olga V.: Llavors, l’ús de les pantalles quan pot suposar un risc per a la salut? Seria aquesta la pregunta?

Purificación E.: Sí, quan pot suposar un risc. Perquè és clar, abans dèiem: “d’acord, està moltes hores davant de la pantalla, doncs li traiem la pantalla”, però ara, si li treus la pantalla, ostres!, com fa els deures?, com mira les notes que ha tret a naturals? Ara, s’ha de veure com es fa, s’ha de parlar i s’ha de pactar, molt.

Olga V.: Pensant sobretot en els més joves, que es relacionen molt a través de xarxes socials, de videojocs..., i això suposa que hi ha una connexió a la xarxa i hi ha una pantalla entremig, és possible trobar l’equilibri entre mantenir el contacte amb els iguals i fer un ús saludable de les pantalles?

Purificación E.: Sí, és possible. Perquè també hem de mirar per què aquest nen o nena està tant de temps davant de la pantalla. La pantalla realment és molt dolça per als infants i adolescents, perquè, primer, els tipus de joc cada vegada tenen més estructura, cada vegada els poden personalitzar més, cada vegada es poden implicar més en el joc, i això els enganxa. Després hi ha les relacions: el grup ja no el tinc fora, el tinc dintre de la pantalla i, cada vegada que em connecto, rebo aquesta escalfor que tenia abans en el grup d’amics presencial. I després té una altra cosa que també és important per als adolescents, que estan tan ficats en si mateixos: l’anonimat. Em puc equivocar, puc fer-ho malament, encara no tinc la destresa, l’habilitat suficient per fer aquest pas a aquest lloc, però no se sap que soc jo. I això per a l’adolescent, que és tan sensible a l’avaluació, és important.

Olga V.: Com es poden prevenir els comportaments addictius a mòbils, tauletes, videojocs, plataformes audiovisuals també?

Purificación E.: Com es poden prevenir? Doncs intentant donar des de fora el que l’infant o adolescent troba a dins. Si és aquesta autoeficàcia —perquè de vegades els adolescents, els nens, es fiquen dintre de la pantalla perquè es troben capaços, senten que saben fer coses, que poden fer coses, i en canvi a fora senten que tot és difícil (hi havia un nen que em deia “és que jo triomfo a internet”)—, doncs nosaltres també, des de fora, hem de donar aquesta estimació, potenciar-li aquesta sensació de “soc eficaç”, aquest suport.

Olga V.: A partir del moment que es considera que sí que hi ha una addicció, també és imprescindible que la persona que la pateix sigui conscient que ha de canviar alguna cosa?

Purificación E.: Sí, l’addicció és un trastorn perquè ho és i així ho hem de dir: és un trastorn i és crònic i evoluciona amb moments que s’està millor i moments que s’està pitjor o de recaiguda, cosa que hem d’intentar gestionar de manera integral. O sigui que ja no es fa un enfocament sobre la persona: és veritat que ha d’assumir el que està passat, ho hem d’assumir tots, però després l’enfocament ha de ser familiar, social, des del col·legi... Tenim molta sort, hi ha molts col·legis que s’hi impliquen molt quan hi ha un problema d’aquest tipus. Perquè un dels llocs on es veu que passa alguna cosa és al col·legi. Quan disminueix el rendiment del nen, quan comença l’absentisme..., és important saber què està passant i on està passant el seu temps.

Olga V.: Purificación Escobar, psicòloga general sanitària, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la UOC, moltes gràcies per haver pujat al Vagó la Ciència.

Purificación E.: A vosaltres, per convidar-m’hi.

Olga V.: I si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.