Interculturalitat

Per cultura entenem els valors, els comportaments i els objectes materials que constitueixen l’estil de vida que seguim. La cultura té un gran impacte en la manera com les persones mostrem, percebem i experimentem les emocions.

Totes les persones experimentem un conjunt d’emocions com l’alegria, la tristesa, la por, la ràbia, la sorpresa, el disgust i el fàstic. No coneixem cap persona que no senti aquestes emocions, però és cert que cada persona pot expressar-les de manera diferent. Aquesta diversitat en la manera d’expressar les emocions pot generar confusió en algunes ocasions. Davant una situació que ens genera molta alegria podem trobar persones que l’expressen amb eufòria, rient per exemple, mentre que altres ho fan amb llàgrimes als ulls. Cada persona té el seu propi estil d’expressar les emocions i això és totalment normal i vàlid. De vegades ens pot sorprendre que un amic, davant la mort de la mare, ens digui que vol organitzar una festa de comiat alegre. Aquesta resposta aparentment inusual pot ser fruit de diverses raons. Algunes persones poden optar per celebrar la vida de la persona que han perdut, recordant els moments feliços compartits, com una manera de fer front a la pèrdua. Aquesta manera d’afrontar la mort pot ser una manera de trobar consol i curar el dolor enmig de la tristesa.

La cultura influeix en l’ajustament emocional dels individus i en la percepció de benestar subjectiu que sentim les persones davant les situacions quotidianes o excepcionals. Així doncs, tot i que les persones partim de les mateixes emocions bàsiques, la cultura condiciona l’expressió de les emocions, les maneres de pensar i de fer de les persones.

La cultura no només afecta les conductes adaptatives i normatives (què sentim davant una situació), sinó que, a més, pot influir en la manera com es formen i s’expliquen alguns símptomes psicopatològics. Els símptomes psicopatològics, com ara l’ansietat, la depressió o altres trastorns mentals, poden ser interpretats i explicats de manera diferent en diverses cultures.

Un altre exemple, davant d’una mateixa emoció de tristesa, en la cultura occidental la podem expressar com “estic deprimit”, mentre que en la cultura subsahariana es pot expressar amb un “penso molt”. Aquestes maneres diferents d’expressar les emocions tenen un impacte important a l’hora d’interactuar amb l’altre.

Dins una cultura particular, també es poden internalitzar diferents regles en funció del gènere, la classe, els antecedents familiars o altres factors individuals. Un exemple que segur que heu sentit: el plor. En algunes cultures és més acceptable que aquesta emoció l’expressin les dones perquè es té aquesta expectativa en relació amb el gènere, mentre que no està ben vist que ho faci un home, i menys, dramàticament. Us sona?

Si ens posem en la situació d’una persona que expressa malestar o patiment emocional, això aplica tant a la persona que pugui cercar l’ajuda com als mateixos professionals que l’atenen.

Les persones expliquem les nostres simptomatologies sota el prisma de la nostra pròpia cultura i el professional ens transmet informació i diagnòstic sota el prisma de la seva. D’aquí prové la importància vital de l’aliança terapèutica, de la confiança mútua, de fer partícips els pacients de la presa de decisions, contextualitzant la persona, fent-li preguntes importants que la facin sentir-se valorada en la seva narrativa perquè s’adhereixi al tractament adequat a ella.

En una societat en la qual en tots els entorns i en tot moment les persones d’arreu estem entrant en contacte amb persones de cultures variades, des del barri on vivim, els comerços, les escoles o universitats i els entorns mèdics, és fonamental per comunicar-nos i funcionar eficaçment en aquestes situacions entendre les maneres en què les idees i les pràctiques culturals donen forma a les nostres emocions. Comprendre com la cultura dona forma a la vida emocional de les persones i quin impacte té l’emoció en la salut psicològica i el benestar en diferents cultures no només permetrà avançar en l’estudi del comportament humà, sinó que també beneficiarà les societats multiculturals.

Els professionals de la salut mental han de ser sensibles i respectuosos amb les diverses perspectives culturals per proporcionar un suport adequat als individus de diferents orígens culturals. La comprensió de com la cultura influeix en la percepció i la interpretació de la salut mental és crucial per a l’atenció integral i efectiva de les persones amb trastorns psicològics. Això implica treballar de manera col·laborativa amb els individus i les seves comunitats per comprendre com la cultura pot influir en la seva experiència i abordar les necessitats específiques de manera respectuosa i inclusiva.

Migració i salut mental

Els estudis ens mostren que el procés migratori és un factor de risc en si mateix pel malestar i patiment emocional, i que, si a aquest procés s’afegeix la vulnerabilitat personal, social o familiar, pot afavorir l’aparició de trastorns mentals. Però no hem de perdre de vista que les persones migrades conformen un grup heterogeni de persones que decideixen deixar el seu país de naixement per provar sort en un altre. La història personal de cada persona, les condicions en què s’ha produït la migració, el procés migratori que ha viscut, les seves expectatives, les seves capacitats personals, la possible xarxa de suport, la possible presència de psicopatologia prèvia, el grau d’estrès i els mecanismes per fer front al que es veurà exposada acaben sent variables que condicionen enormement el resultat de la seva migració i influeixen, de manera més o menys directa, en la possible aparició de patiment emocional en el context del procés migratori.                               

Diries que deixar el teu país per buscar noves oportunitats per a tu i la teva família pot impactar la salut mental? Has sentit a parlar del dol migratori?