Transició energètica i ciutadania. De l'euro al joule.

Olga V.: Això és Vagó de la Ciència, el projecte de la Universitat Autònoma de Barcelona dedicat a la divulgació científica. En aquesta segona edició, els protagonistes són els combustibles fòssils i, en aquest capítol, ens centrem en la transició energètica i la ciutadania. Ens acompanya Daniel Campos, doctor en Física, professor del Departament de Física i investigador en física dels sistemes biològics i socials de la UAB. Hola, Daniel, com estàs?

Daniel C.: Hola, com va?

Olga V.: I també és amb nosaltres Francesc Xavier Álvarez, doctor en Física, professor del Departament de Física i investigador en processos de transport d’energia a la UAB. Hola, Francesc Xavier.

F. Xavier A.: Hola, com anem?

Olga V.: Per començar, expliqueu-me què és la transició energètica.

F. Xavier A.: Bé, la transició energètica és el model que ens permetrà anar d’unes fonts d’energia que no són renovables, que no són sostenibles, cap a un model en què les fonts que farem servir ja seran més sostenibles.

Olga V.: I en un context de crisi climàtica com l’actual, cobra especial importància aquesta transició energètica?

Daniel C.: Bé, cal dir que aquesta transició, aquest canvi de model de què parlava el Xavier, és necessari per solucionar tota una sèrie de problemes que té el model actual que hem heretat des de la revolució industrial. I un d’aquests problemes que hem de solucionar és precisament el de l’emergència climàtica.

Olga V.: Sou dos dels investigadors responsables del projecte de recerca «De l’euro al joule», en el qual també col·labora la Fundació Eurecat i la Universitat de les Illes Balears. El que feu és estudiar les dinàmiques socials per afavorir la capacitació de la ciutadania en l’àmbit de la transició energètica. Ja sabem què és la transició energètica; tenim clar què és la ciutadania; llavors, la ciutadania és un actor important en aquest procés? Som importants per assolir amb èxit aquesta transició energètica?

F. Xavier A.: Sí, evidentment, som clau, perquè precisament som els que la fem possible. O sigui, nosaltres fem ús d’aquesta energia i som, com si diguéssim, la major part d’aquesta energia i, per tant, som un actor clau en aquest model.

Olga V.: Ara estic pensant en les bosses de plàstic. Fins que no va entrar en vigor l’obligació de pagar-les a tots els comerços, el 2017 (no fa pas tant), ja sabíem que era millor anar a comprar amb la bossa de casa, però no tothom, o pràcticament ningú, la duia. D’entrada, sembla que les decisions polítiques són determinants per canviar hàbits i suposen un abans i un després. Ho són menys del que ens podríem imaginar?

Daniel C.: No, jo crec que no. Jo crec que són la clau. Al final, el canvi de model passa perquè hi hagi uns canvis legislatius i unes decisions que venen des de dalt. Però la ciutadania ha de collar o pressionar els governs una mica per tal que aquest canvi tingui la direcció correcta.

Olga V.: D’aquí ve la importància de la conscienciació.

F. Xavier A.: De fet, l’exemple que has posat és un exemple molt significatiu del que cal fer. De vegades, per a un model econòmic o polític, interessa que la ciutadania adquireixi una sèrie de costums, però arriba un moment en què aquests costums es fan insostenibles. Llavors, és molt important que hi hagi un model polític o econòmic que d’alguna manera dirigeixi un altre cop aquests costums.

Olga V.: Però, tot i així, entenem llavors que la transició energètica és impossible si no hi ha una transformació del pensament social?

Daniel C.: Sí, és clar. De fet, el nostre projecte va una mica en aquesta direcció, de pensar quines són les claus per fomentar aquest canvi de comportament en la ciutadania. Al final, encara que les decisions les prenen els governs, com deia el Xavi, tot el consum, tot el dia a dia que representa el canvi de model de consum d’energia, el duu a terme la ciutadania i, per tant, som clau.

Olga V.: I com s’aconsegueix aquest canvi? Perquè suposo que no és només que de cop s’aprova una llei i au, vinga, tothom canvia!

F. Xavier A.: Bé, això és la clau que volem investigar. Calen moltes coses, però la clau seria que, d’alguna manera, el missatge entrés a la ciutadania d’una manera més profunda, no simplement com una sèrie de missatges superficials. I en aquest sentit, nosaltres intentem explorar una mica el factor de l’educació dels adolescents per fer entrar aquest missatge a dins de les cases. Aquest seria el model que nosaltres intentem experimentar.

Olga V.: Parlàvem de les bosses de plàstic, però hi ha moltes altres qüestions: la mobilitat, el consum de roba, l’alimentació de proximitat... Hi ha temes en què la ciutadania ens resistim més al canvi? Potser sense ser-ne conscients...

Daniel C.: Sí, segur que sí. Jo, normalment, acostumo a posar l’exemple del transport. De fet, jo mateix, als meus estudiants els explico que, si ens deixem els llums de casa encesos, tothom té clar que això és un descuit i que no pot ser, sobretot si ens els deixem encesos diversos dies, per exemple quan ens n’anem de vacances...

Olga V.: Això és terrible!

Daniel C.: Ens posem les mans al cap i resulta que deixar-nos els llums encesos tres dies equival a fer, de vegades, una volta més per aparcar el cotxe. I no som conscients que gastem la mateixa energia en una cosa que en l’altra. I no ens importa fer tres, quatre o cinc voltes més per aparcar, o fer una ruta una miqueta més llarga pel motiu que sigui. Jo crec que el tema del transport és el que està més oblidat, o la gent és menys conscient del que representa.

Olga V.: Si som prou conscients de la importància de la transició energètica i del que ens aportarà, dels beneficis per a nosaltres i el planeta, serà més fàcil prendre decisions responsables, sostenibles i que perdurin en el temps?

F. Xavier A.: Sí, sí. Això és evident. Si una persona sap què és el que consumeix més energia en el seu dia a dia, és més conscient de les coses que ha de revisar a l’hora d’intentar reduir el consum. Com ha dit en Dani, de vegades no som conscients que fem coses que gasten moltíssima energia, i precisament nosaltres volem transmetre aquesta informació a la ciutadania. Primer de tot, cal fer una anàlisi d’aquest consum.

Daniel C.: Sí, es tracta una mica de posar el focus en quins són els debats. Més que oferir solucions o dir què ha de fer cada persona en el seu dia a dia, es tracta que la gent sigui conscient d’on hi ha els debats clau en la transició energètica.

Olga V.: I heu detectat quins són els elements que propicien l’adopció d’aquests nous hàbits de manera més ràpida? I el que dèiem: perquè es consolidin al llarg del temps? Ja en teniu la clau?

F. Xavier A.: No en tenim la clau, però tenim l’estudi que volem fer, que és com he dit abans. Nosaltres creiem que entre els 16 i els 24 anys d’edat s’està encara en fase de formació i en aquesta etapa és relativament fàcil anar introduint temes de sostenibilitat. Quan aquests temes estan ben compresos, aquests individus els van introduint dins de les seves famílies. Tothom sap que si tens un adolescent a casa que et pressiona perquè gastis menys energia, perquè facis una activitat de manera més sostenible, aquesta pressió acaba tenint un impacte.

Olga V.: I a grans trets, quins canvis hauríem d’incorporar en el nostre dia a dia per fer aquest ús més sostenible de l’energia?

Daniel C.: Bé, jo crec que són coneguts. La gent ja sap que pot reduir el consum a casa abaixant la temperatura del termòstat de la calefacció o intentant fer servir menys el vehicle privat... La gent coneix la teoria. El que passa és que de vegades costa portar-la a la pràctica, com tot, perquè sovint no ens fem nostre el problema, creiem que ja ho solucionaran els governs...

F. Xavier A.: De totes maneres, sí que voldria dir que tots som conscients d’algunes activitats que gasten energia, però, de vegades, hi ha altres activitats que en gasten molta i que queden una mica ocultes. Per exemple, la fabricació de ciment. És un procés que gasta moltíssima energia. És clar, quan fabriquem una casa estem fent aquesta despesa. Llavors, un dels missatges que també intentem transmetre és informació sobre la despesa d’energia que tenen tots aquests processos que són més ocults, perquè la gent realment en sigui conscient.

Daniel C.: Sí, jo crec que és un problema d’escales. O sigui, hi ha moltes campanyes i ens han insistit molt sobre què podem fer a casa nostra per reduir els consums, però les escales més globals, com diu el Xavier, de grans empreses, del consum energètic d’un país, la gent no les comprèn. Aleshores, com deia abans, hem d’intentar posar el focus on hi ha els debats importants relacionats amb aquesta escala gran del problema.

Olga V.: «De l’euro al joule» proposa posar l’estalvi i l’eficiència energètica als mateixos nivells que l’estalvi i el rendiment econòmic. Coneguem els eixos d’aquest projecte. Hi ha la idea de crear una plataforma digital amb recursos formatius. En quin punt es troba? Creada, dissenyada?

F. Xavier A.: L’estem desenvolupant. De fet, amb en Dani fa força temps que ja creem material didàctic per utilitzar, per exemple, a l’etapa de secundària a través de la física, de la tecnologia... Són exercicis que permeten posar a la pràctica qüestions de sostenibilitat. I tot aquest material, juntament amb més vídeos que estem creant durant aquests mesos, es penjaran en aquest web.

Olga V.: Com teniu pensat fer-ne difusió? Com es farà l’enllaç entre la informació i els joves?

Daniel C.: Això és una part important del projecte. La idea, sobretot, és utilitzar les xarxes socials de les entitats que formem part del projecte. Parlem de la UAB, com has dit abans, i també de la Fundació Eurecat i la Universitat de les Illes Balears. Aquest serà el punt de partida de la difusió.

Olga V.: Un altre dels eixos és un estudi de les xarxes socials, que mostra quin és l’impacte que tenen els continguts d’aquestes plataformes. Teniu alguna hipòtesi del tipus de missatges que impacten més el col·lectiu jove?

F. Xavier A.: Bé, de fet, la idea és intentar fer un estudi per veure fins a quin punt el llenguatge científic, d’alguna manera, desconnecta aquesta audiència més jove del que podria ser el missatge. El que volem fer, també, és provar uns vídeos que tinguin un impacte una mica més emocional, no tan científic, en aquest sector de la població.

Olga V.: I fins ara, què és el que està funcionant millor? Què influeix més en la transformació de les dinàmiques socials?

Daniel C.: Doncs, jo diria que ningú té la vareta màgica per saber exactament què funciona. De fet, hi ha molts estudis i alguns són, fins i tot, contradictoris. Però sí que hi ha dues o tres coses generals que se saben. D’una banda, la idea que sobretot s’ha d’intentar evitar els missatges negatius. La gent reacciona de manera una mica adversa als missatges catastrofistes i això no promou el canvi d’hàbits. I, sobretot, crec que cal arribar a la gent de maneres molt diverses i repetidament. Al final, cada sector de la població i cada persona és diferent i, aleshores, la manera d’arribar a cadascú és diferent. Hem d’explorar totes les vies i combinar-les de manera òptima.

Olga V.: I què diríeu a tota aquella gent que està pensant que els canvis que fem de manera particular per contribuir a aquesta transició energètica són pràcticament insignificants i que el que en realitat cal és el compromís de les grans corporacions, dels governs...?

F. Xavier A.: Jo els diria que no hi ha res més allunyat de la realitat. Sí que pot semblar que l’estalvi energètic que es fa individualment té una rellevància més aviat petita, però el que és important és la conscienciació. Saber quins són els canvis globals que volem, pressionar els governs, les corporacions, perquè tinguin uns comportaments adequats a aquesta manera de pensar. Si l’economia va malament, tothom opina, tothom té una idea de quines coses s’han de fer per canviar l’economia del país, però quan parlem de sostenibilitat ningú té idees en aquest àmbit. I nosaltres volem que, precisament, la gent acabi tenint aquestes idees, o sigui, acabi tenint més o menys una idea de què ha de votar, en què ha de pressionar per aconseguir aquesta sostenibilitat.

Daniel C.: D’aquí ve una mica el nom del projecte, «De l’euro al joule». Tothom té clar que si podem pagar cinc euros per una cosa, ho preferim abans que pagar-ne sis. Doncs el mateix amb l’energia: si podem estalviar un joule, estalviem-lo. I, per a això, cal que entenguem bé on se’n va l’energia, igual que vigilem on se’n van els diners de casa.

Olga V.: Francesc Xavier Álvarez i Daniel Campos, doctors en Física i professors del Departament de Física de l’Autònoma, moltes gràcies per haver pujat al Vagó de la Ciència.

F. Xavier A.: Gràcies a vosaltres.

Daniel C.: Moltes gràcies.

Olga V.: I, si voleu saber-ne més, escolteu un altre capítol.