Estigma en salut mental

- A veure, filla, tu tal com estàs no pots ser mare: qui cuidarà de la criatura quan tu no puguis ni aixecar-te del llit?

- Hauríem de fer passar alguna prova als estudiants de magisteri que acrediti que no són un perill per a la canalla: algú inestable com el Pol no pot donar classe!

- Lamentablement, hem valorat que no ets apte per al càrrec de direcció, els teus antecedents de crisis d’ansietat ens desaconsellen que puguis entomar una responsabilitat tan gran de dirigir un departament de finances.

Et grinyolen aquestes afirmacions?

Si hi estàs d’acord, cal que revisem plegats els estereotips i perjudicis que envolten les persones amb problemes de salut mental i desmuntar les falses creences que porten a la discriminació i a la reducció de drets de les persones. Recorda que qualsevol dia podries ser TU qui patís les conseqüències d’aquest estigma.

Enfrontem-nos a aquesta qüestió amb determinació. Les persones amb problemes de salut mental pateixen diàriament les conseqüències dels prejudicis socials. L’estigma consisteix a atribuir qualitats negatives i desacreditadores a aquestes persones, les quals passen a ser percebudes, pensades i tractades com a inferiors. Com a resultat, són víctimes de descrèdit, discriminació i exclusió social, la qual cosa dificulta enormement que puguin recuperar el control sobre la seva vida. S’enfronten a obstacles addicionals en la recerca de feina, l’accés a habitatges, la participació en la comunitat i l’obtenció d’assegurances assistencials, entre altres coses.

Per a les persones amb problemes de salut mental, l’estigma és la principal barrera per a la salut, el benestar i la qualitat de vida: genera barreres per a la recuperació del projecte de vida perquè redueix les oportunitats de feina, educació, participació en la comunitat, etc., actua com un fort mecanisme d’exclusió que pot tenir efectes d’aïllament social, dificulta a les persones poder parlar obertament amb l’entorn sobre la seva salut mental, incrementa el secretisme i afavoreix haver d’amagar el diagnòstic per evitar la discriminació. No demanar ajuda empitjora la salut i, al mateix temps, aquest tabú que es genera contribueix a enfortir mites i prejudicis socialment arrelats.

L’estigma que envolta els problemes de salut mental es deu principalment a les idees falses esteses sobre les seves causes i la seva naturalesa. Arreu del món, en moltes societats, els problemes de salut mental sovint són vistos com a manifestacions de debilitat personal o de forces sobrenaturals. Les persones amb problemes de salut mental són considerades mandroses, febles, poc intel·ligents, difícils i incapaces de prendre decisions. També es creu que són violentes, malgrat el fet que són molt més propenses a ser víctimes que no pas perpetradores de violència.

Amb freqüència, es troben amb restriccions en l’exercici dels seus drets polítics i civils, i en la seva capacitat de participar en els assumptes públics.

També veuen restringida la capacitat per accedir a atenció sanitària i social essencial. La majoria de les persones amb problemes de salut mental s’enfronten a obstacles desproporcionats a l’hora d’obtenir un rendiment escolar i formatiu adequat i de trobar una feina. Les conseqüències en són importants: moltes persones amb problemes de salut mental són excloses socialment.

A continuació detallem aquest procés que ens porta a l’exclusió social de les persones amb problemàtica de salut mental.

Tot i que hi ha múltiples definicions, podríem entendre que l’estigma és com una etiqueta o atribut que connecta una persona o un col·lectiu amb característiques o comportaments que s’allunyen de la norma i que, per tant, són considerats indesitjables, tant si són vertaders com si són ficticis. Aquesta marca, aquest etiquetatge, implica una separació entre “nosaltres” i “ells”. A la vegada, aquesta separació implica que “ells” són fonamentalment diferents a “nosaltres”.

Segons destacats investigadors d’aquest fenomen, l’estigma es manifesta de diverses maneres: mitjançant estereotips, prejudicis i discriminació.

Els estereotips són el conjunt de creences, en gran part errònies, que la majoria de la població té en relació amb un determinat grup de persones i que condicionen la percepció i la valoració del grup.

En el cas concret dels problemes de salut mental, els estereotips més freqüents es relacionen amb la perillositat i la violència, la incompetència i la incapacitat per desenvolupar tasques bàsiques de la vida, la dificultat de relació, la impredictibilitat i la manca de control, com també un grau variable d’atribució de responsabilitat d’allò que els passa. Els estereotips representen un problema de manca de coneixements acurats per part de la població general.

Aquestes creences poden donar lloc als prejudicis, que reflecteixen la disposició de la població general per actuar d’una manera habitualment negativa cap als membres del col·lectiu estereotipat, sense analitzar si hi ha alguna raó que ho justifiqui.

Els problemes de salut mental provoquen reaccions emocionals de por, rebuig i desconfiança a la població general, que respon aïllant o evitant les persones afectades. Els prejudicis representen un problema d’actituds negatives per part de la població general.

Finalment, una conseqüència particularment negativa dels prejudicis és la discriminació, per la qual els membres d’un col·lectiu estereotipat són privats dels seus drets. En el cas de les persones amb problemes de salut mental, això es manifesta en les dificultats d’accés a una feina o un habitatge independents, la limitació en les seves relacions socials i de parella, la limitació de l’àmbit social a altres persones del seu mateix col·lectiu, les dificultats en l’accés als sistemes judicial i de salut, etc.

Són necessaris diferents tipus d’accions per desafiar cadascun d’aquests problemes. No es pot donar per fet, per exemple, que informar la gent sobre els problemes de salut mental necessàriament li farà canviar l’actitud o el comportament.

Tot i que el procés que porta de l’estigmatització a l’exclusió social és molt més complex, esquemàticament podríem entendre que funciona de la manera següent: les persones que tenen actituds estigmatitzants poden acabar discriminant (intencionadament o no) les persones amb problemàtica de salut mental. Aquesta discriminació malmet la igualtat d’oportunitats de la persona afectada i pot conduir-la a l’exclusió social. En aquest context, entenem per exclusió social la manca d’oportunitats que té una persona de participar en la societat i contribuir-hi de la mateixa manera que la resta. Per a una persona amb problemes de salut mental, l’exclusió social es veu reflectida en una varietat de fets, com ara la manca d’estatus, la desocupació, unes xarxes socials minses, la manca d’oportunitats d’establir família o l’accés limitat a habitatges o a l’educació.

Per trencar amb aquesta dinàmica negativa, cal generar una major sensibilització i educació sobre la salut mental. És crucial promoure una comprensió més profunda i precisa dels problemes de salut mental i evitar generalitzacions injustes. Fomentar la inclusió i el suport a les persones amb problemes de salut mental ens permetrà construir una societat més empàtica, justa i respectuosa amb la diversitat de tots els individus.

Catalunya té una societat estigmatitzant en salut mental?

L’any 2017, es va presentar el primer estudi d’àmbit català per detectar el nivell d’estigma i discriminació que perceben les persones que tenen o han tingut algun problema de salut mental. Aquest estudi, encarregat per Obertament i dut a terme per personal investigador de la UAB i la consultora Spora Sinergies, aporta una informació valuosa, perquè per primer cop coneixem no tan sols les actituds i els comportaments de les persones vers les que tenen un trastorn de salut mental, sinó quina és la vivència d’aquestes persones. L’informe ha aportat dades dures i clares, que resumim en els aspectes següents:

A Catalunya la discriminació per raons de salut mental està molt estesa: un 80,1 % de les persones amb trastorn han estat discriminades per raó de salut mental, i un 54,9 % són discriminades bastant o molt freqüentment.

El tracte discriminatori afecta els principals àmbits de la vida: existeix als entorns laboral i educatiu, en l’atenció sanitària, en les relacions familiars, d’amistat i de parella.

Per fer front a l’estigma i el tracte discriminatori, l’opció majoritària de les persones (un 82,4 %) és ocultar que tenen un trastorn.

La por a ser discriminades o vexades fa que les el 88,8 % de persones amb trastorn mental deixin de fer activitats bàsiques en la vida, com ara treballar, estudiar, fer esport o socialitzar.

D’aquest treball d’investigació s’extreuen, a més, diverses dades relacionades amb la discriminació i l’estigma que es viuen a diversos àmbits i entorns de la vida.

Destaquem a continuació les principals dades per àmbit vital:

En l’àmbit laboral, la taxa d’atur de les persones amb trastorns mentals és del 61,9 %, 44,2 punts més elevada que la població general, i el 48,5 % han ocultat a la feina el seu trastorn per evitar un tracte discriminatori.

En l’àmbit educatiu, el 18,9 % han estat discriminades per part del professorat, el 51,3 % decideixen ocultar-ho al professorat i el 53 % als companys.

En l’àmbit de l’atenció sanitària, el 26,1 % han estat discriminades en un centre hospitalari en alguna ocasió pel fet de tenir un trastorn mental i el 40,6 % han estat discriminades en un servei de la Xarxa de Salut Mental. Pel que fa a les relacions familiars, de parella i amistats, el 50,4 % han patit un tracte injust per part de la família nuclear, el 38,6 % per part de la família extensa, el 40 % per part de la parella i el 53,1 % pel grup d’amistats i el 23 % han rebut pressió per no tenir descendència per part de la família i dels professionals sanitaris, i també, en menor mesura, de la mateixa parella.

Per tot això, per consolidar la lluita contra l’estigma en salut mental resulta indispensable promoure lideratges compartits i avançats al nostre territori. La UAB ha estat de les primeres universitats a dissenyar, aprovar i desenvolupar un pla local antiestigma, aprovat en Consell de Govern d’11 de març de 2020, i ho ha fet amb la col·laboració de l’entitat Obertament i tots els agents i actors clau de la nostra comunitat universitària, amb els objectius següents:

-Canviar actituds i comportaments en relació amb les persones que tenen un problema de salut mental en la seva realitat territorial.

-Reduir els nivells d’estigma i discriminació percebuts.

-Empoderar la primera persona com a garant del canvi social.

-Millorar els indicadors d’inclusió social relatius als problemes de salut mental.