Drets en salut mental

Al llarg de la història, les persones amb problemes de salut mental han patit i pateixen encara violacions dels drets humans.

Les persones amb problemàtica de salut mental solen haver d’afrontar un discurs farcit d’idees i falses creences que propicien actituds estigmatitzants i discriminatòries. Un discurs repetit que acaba impregnant una mirada esbiaixada i errònia del que és i el que implica un problema de salut mental.

Segurament, molts de vosaltres teniu la falsa creença que són persones perilloses, per la qual cosa us generen recel i por, que no tenen capacitat per prendre les seves pròpies decisions, que són febles, que per la seva pròpia protecció haurien d’estar ingressades, que no estan capacitades per tenir fills, que s’han de crear llocs de treball específics per a elles, entre moltes d’altres.

Les dades ens mostren com de falses són aquestes idees i creences fruit del desconeixement i la desinformació, que no únicament queden en l’esfera del que un mateix pot pensar, sinó que sovint donen lloc a la vulneració dels seus drets com a persones i generen un estigma i una discriminació important a qui pateix un problema de salut mental.

Els drets humans, proclamats a la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH) així com en els tractats i instruments universals i regionals de drets humans, són reconeguts a totes les persones per la seva condició humana, sense cap discriminació, partint dels principis de dignitat, llibertat i igualtat. Aquests instruments són de gran rellevància per a la comprensió i el tractament de les persones amb problemes de salut mental i el seu dret a una vida digna i han de ser coneguts i respectats per tothom.

Així mateix, per a les persones amb trastorns mentals greus o amb discapacitats psicosocials prolongades és aplicable, entre d’altres, la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD), que és un instrument internacional adoptat el 2006 per les Nacions Unides per protegir els drets de les persones amb discapacitat. La CDPD  és un instrument jurídicament vinculant. Això vol dir que quan un país la subscriu i la ratifica està obligat a complir-la i implementar-la. L’Estat espanyol la va signar el 30 de març de 2007. Està formulada des d’un model social de la discapacitat, en què l’assoliment dels drets no està limitat per la discapacitat, sinó per les barreres socials que impedeixen que les persones exerceixin els seus drets en igualtat de condicions que totes les altres.

Ara bé, implementar aquest nou marc a cada estat signatari és un repte actualment pendent d’assolir. Des de 2006, un nombre creixent de països ha intentat reformar lleis, polítiques i serveis relacionats amb l’atenció de la salut mental. Tot i això, fins ara, són pocs els països que han establert els marcs necessaris per complir els canvis de gran abast que exigeixen les normes internacionals de drets humans. Els informes de tot el món posen de manifest que els greus abusos dels drets humans i les pràctiques coercitives continuen sent massa habituals. Alguns exemples són l’ingrés i el tractament forçosos, la contenció manual, física i farmacològica, les condicions de vida insalubres o els abusos físics i verbals.

La recerca en el marc dels drets en salut mental ens ajuda a analitzar i trobar respostes que facilitin un procés de transició vers aquest nou marc.

La DUDH i la CDPD han de protegir les persones amb problemes de salut mental. Entre tots els drets establerts pensem que podem destacar els següents per ser els més vulnerats en les persones amb problemes de salut mental:

•Ser iguals davant la llei (article 2, DUDH).

•Rebre un tracte igualitari i no discriminatori (articles 3, 5 i 6) i comptar amb les mateixes oportunitats que la resta de les persones (article 5, CDPD).

•No patir ingerències arbitràries (article 12, DUDH).

•Ser protegides en situacions de risc (article 11, CDPD).

•Rebre una atenció de qualitat (article 25, CDPD).

•Respectar la seva integritat física i mental (article 12, CDPD).

•Rebre informació comprensible (article 21), com conèixer el significat dels diagnòstics, les seves possibles causes i possibilitats de recuperació, les alternatives de tractament existents i els seus efectes, informació d’ajudes econòmiques o programes d’habitatge i d’inserció sociolaboral.

•Mantenir la confidencialitat i la intimitat (article 22) durant la teràpia, en les històries clíniques o en contextos d’atenció.

•No ser immobilitzades, aïllades o sotmeses a accions coercitives (articles 14 i 15, CDPD).

•Decidir sobre la seva pròpia vida i sobre el tractament (articles 3, 12, 14, 23 i 25), així com decidir sobre la vida personal respecte de l’oci, la feina, la descendència...

•Viure de manera independent, ser incloses en la comunitat i treballar (articles 19 i 27) fomentant una vida independent i de recuperació.

Prenent com a referència els articles de la  CDPD d’igual reconeixement com a persona davant la llei, que estableixen que totes les persones han de poder prendre les seves pròpies decisions de vida i tractament, amb el reconeixement de la capacitat jurídica universal, per garantir aquests drets, els estats es comprometen a respectar els drets, la voluntat i les preferències de les persones amb discapacitat.

Les persones amb una problemàtica de salut mental s’enfrontaven sovint a la pèrdua d’aquest dret de manera temporal o permanent sota un model basat en el paradigma de l’adopció de decisions substitutives.

Amb aquests articles es dota les persones de capacitat de decisió i es garanteix que tinguin els suports i ajudes necessàries, quan escaigui, per poder prendre les seves pròpies decisions, cosa que trenca el poder hegemònic que durant tants anys va tenir un model basat en la incapacitat i obliga a abolir les pràctiques avaluadores i les figures jurídiques que suspenen l’exercici dels drets i les llibertats fonamentals per atribució de trastorn mental o discapacitat intel·lectual. Els estats han d’implantar sistemes de suport per a l’exercici dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les persones amb discapacitat, incloent-hi la vida en comunitat, cosa que constitueix efectivament una manera d’aprofundir en els valors democràtics d’igualtat i llibertat.

La Federació VEUS - Entitats Catalanes de Salut Mental en Primera Persona ha impulsat la creació d’una guia de drets en salut mental que us recomanem que llegiu. Aquesta guia pretén ser un instrument de consulta sobre els drets en l’àmbit de la salut mental per promoure que s’exerceixin.

És fruit d’una recerca qualitativa en què han participat persones amb problemes de salut mental, familiars d’aquestes persones i professionals de la salut mental, i que ha estat impulsat per dos investigadors, una d’elles Beatriz Pérez, del Departament de Psicologia Social de la UAB. Si us interessa la recerca en l’àmbit dels drets de les persones, podeu accedir als resultats de la recerca a la pàgina web del projecte del Vagó de la Ciència, a l’apartat corresponent a aquesta audioguia.