Causes dels problemes de salut mental

Tot i que sovint es pensa que el malestar emocional o que els trastorns mentals estan vinculats a la manera de ser de la persona, la recerca ens demostra que gran part del patiment psíquic està relacionat amb les condicions de vida de les persones. Per tant, abordar la problemàtica de salut mental no pot limitar-se a tractar individus, ja que on hi ha un problema col·lectiu també sorgeix la necessitat de trobar-hi solucions col·lectives i socials.

Al llarg de la vida, diversos factors individuals, socials i estructurals es combinaran per protegir o soscavar la nostra salut mental. Aquests factors inclouen el nostre entorn, les nostres relacions socials, l’accés a ocupacions estables i no precaritzades, les persistents pressions socioeconòmiques, el dret a un habitatge adequat, la sensació de seguretat en espais lliures de discriminació, els rols de gènere imposats, l’exclusió social, els estils de vida poc saludables, la vulnerabilitat davant de riscos de violència i problemes de salut física i les violacions dels drets humans, entre molts altres. Tots aquests elements poden actuar com a factors protectors o de risc en relació amb el nostre benestar emocional i mental.

Els principals determinants socials de la salut són les condicions en què les persones vivim, aprenem, treballem o ens relacionem i que repercuteixen en la nostra salut i qualitat de vida. Podem resumir-les en cinc categories principals: estabilitat financera, accés i qualitat de l’educació, accés i qualitat de l’atenció mèdica, accés a l’habitatge, i entorn vital i vida social i comunitària.

Els resultats de les recerques assenyalen que els determinants socials són clau per al nostre benestar o per a l’origen del nostre patiment, i que l’abordatge d’aquest malestar no pot ser de cap manera exclusivament individual.

Tenir perspectiva d’un futur col·lectiu permetrà als nostres joves construir una societat més saludable per al seu desenvolupament i formar-ne part. La salut mental és una part integral de la salut i va més enllà de l’absència de trastorns mentals.

Aquesta mirada dels determinants socials no nega l’evidència de factors biològics, genètics, de l’impacte que poden tenir lesions cerebrals o de caràcter psicològic inherents a les persones, però aquestes lesions per si soles no explicarien la problemàtica associada al patiment emocional. Factors psicològics específics, de la personalitat i biològics individuals, com ara les habilitats emocionals, l’abús de substàncies i la genètica, poden fer que les persones siguem més vulnerables a les afeccions de salut mental.

Els gens els heretem dels nostres pares i avantpassats, i guien el desenvolupament de la forma i la funció de les diferents parts del cos. Però no hi ha cap gen que per si sol determini si tindrem o no un problema de salut mental . En canvi, molts gens afecten la manera en què es desenvolupa el cervell, fent que sigui més o menys probable que es desenvolupi un problema de salut mental més endavant.

Les persones poden presentar connexions atípiques o diferents a les habituals entre diferents regions cerebrals; també poden presentar nivells massa alts o massa baixos de certs neurotransmissors o patir anomalies per culpa d’un dany cerebral (per exemple, un cop al cap o un ictus). Les anomalies en el còrtex prefrontal i en altres parts del cervell també poden augmentar les probabilitats de desenvolupar un problema de salut mental.

Factors com la manca de son adequat o la qualitat del descans, l’elecció o l’accés a una alimentació poc saludable de manera regular i la manca d’activitat física poden també tenir un impacte significatiu en el desenvolupament de problemes de salut mental.

De la mateixa manera, el consum de drogues o alcohol pot desencadenar un problema de salut mental amb efectes en l’estat de l’ànim, el son, les relacions socials i la salut física, com també provocar canvis en algunes àrees cerebrals. En algunes ocasions, les persones que ja tenen problemes de salut mental recorren al consum de substàncies com a mecanisme per afrontar-los.

Tota experiència que hagi estat molt impactant, estressant o perillosa per a un mateix pot ser traumàtica. Els traumes, però, són diferents per a cada persona: davant la mateixa situació impactant, una persona pot comptar amb eines per afrontar-la, mentre que per a una altra persona pot ser traumàtica. Un esdeveniment traumàtic amenaça la nostra seguretat física o emocional. Aquestes experiències poden ser esdeveniments que passen un sol cop o poden ser continuades en el temps. Situacions tan variades com tenir o presenciar un accident, la soledat, viure una catàstrofe natural, l’assetjament escolar, la pobresa, la violència de gènere o el racisme poden provocar una resposta traumàtica amb gran impacte en la salut mental de les persones.

En síntesi, la majoria dels problemes de salut mental no tenen una única causa, sinó que en tenen moltes, denominades factors de risc. Quants més siguin els factors de risc a què estiguem exposats, més probabilitats tindrem de desenvolupar un problema de salut mental al llarg de la vida. Els problemes de salut mental poden desenvolupar-se lentament, o els símptomes poden començar a aparèixer de manera sobtada després d’haver experimentat un esdeveniment estressant o un gran canvi.

Els riscos poden manifestar-se en totes les etapes de la vida, però els que ocorren durant els períodes sensibles del desenvolupament de les persones, especialment en la primera infància, són particularment perjudicials. Per exemple, la recerca ens ha demostrat que la criança severa o els càstigs físics perjudiquen la salut infantil i que l’assetjament escolar és un factor de risc important de les afeccions de salut mental. De la mateixa manera, els factors de protecció també els podem trobar durant tota la vida i fan augmentar la resiliència.