02. Usos dels combustibles fossils

L’energia és fonamental per tenir aigua neta, sanitat, llum, transport, serveis de comunicació i molt més, tant als països desenvolupats com als que estan en vies de desenvolupament. Els països que poden satisfer les seves necessitats energètiques es tornen més rics i més resilients, i tenen més eines per afrontar reptes socials i ambientals. Aquest punt, la riquesa, és un dels tres factors que el Programa per al Desenvolupament de les Nacions Unides utilitza per calcular l’índex de desenvolupament humà (IDH), que mesura les opcions i les oportunitats de les persones i la llibertat per viure la pròpia vida. A més de la riquesa del país, també té en compte l’esperança de vida en néixer i l’alfabetització dels seus habitants. L’accés a energia abundant i assequible permet millorar aquests tres aspectes.

Com que la població mundial i el desenvolupament econòmic continuen creixent, també augmenten les necessitats d’energia dels països. La seva demanda s’ha quadruplicat en els últims cinquanta anys i es calcula que augmenti encara un 25 % fins al 2040. El 2023, el consum global d’energia va augmentar més que en els darrers anys, impulsat per la Xina, l’Índia, el Brasil i l’Orient Mitjà, i aquest creixement no es va veure compensat pel menor consum dels països europeus, el Japó o Corea del Sud.

Utilitzem energia en tots els sectors de la nostra economia; a escala mundial, la indústria és el principal sector, ja que inclou tota la fabricació de productes, la mineria, la construcció i l’agricultura. Representa quasi el 40 % de l’energia que consumim. A continuació hi ha el transport, que inclou totes les seves formes —cotxe, camió, tren, vaixell i avió—, al qual en destinem gairebé el 30 %. La calefacció, el refredament, l’enllumenat i els aparells elèctrics a les llars representen aproximadament un 20 %, mentre que els serveis públics i comercials suposen el 10 % restant.

Aquests percentatges varien amb el temps, per regions i també en les proporcions dins de cadascun dels grups, però posen de manifest que els canvis en les fonts d’energia s’han d’abordar des de molts angles. No hi ha una única solució. Fixar-nos només en l’electricitat, o en el transport, o en l’alimentació, és insuficient, cal un enfocament holístic.

Durant dècades, la porció d’energia que ve de la crema de combustibles fòssils respecte del total s’ha mantingut entorn del 80 %; només el 20 % que consumim prové d’altres fonts. Això encara és així, el 2024, i les últimes previsions apunten que el 2040 continuarà sent així. La crema de carbó a les centrals elèctriques proveeix un terç de l’electricitat mundial. Si bé és cert que a Europa aquest ús s’ha reduït pràcticament a zero, hi ha altres regions del món, com l’Índia, en què el carbó suposa una part fonamental de la generació d’electricitat. El transport de persones i mercaderies en avions, cotxes, vaixells i camions es fonamenta també en els combustibles fòssils; el 95 % de l’energia destinada al transport prové de la crema de derivats del petroli. I en la calefacció de llars, escoles, hospitals i comerços també hi tenen un paper fonamental: un terç prové del carbó i un terç del gas natural.

Si sabem des de fa molt de temps que l’ús de combustibles fòssils té moltes conseqüències negatives, com és que els continuem fent servir? Els combustibles fòssils tenen tres característiques que fan que en depenguem.

Primera: són molt bons productors d’energia. S’han format durant milions d’anys, concentrant l’energia provinent del Sol  i fent que una petita quantitat d’aquests combustibles en proporcioni una gran quantitat. És per això que quan en va caldre molta durant la Revolució Industrial, es va recórrer al carbó i no a la fusta. Per exemple, un barril de petroli conté l’equivalent energètic d’una persona treballant vuit hores al dia, cinc dies a la setmana durant deu anys! Hi ha un aspecte, per això, que fa baixar l’eficiència dels combustibles fòssils, i és que en la seva producció i distribució es gasta més d’una tercera part de l’energia que contenen. Així, abans que els puguem utilitzar i que aportin algun servei, en gastem ja una part molt important en processar-los.

La segona característica és que ja estan fets. Ja disposem d’aquesta energia solar concentrada. Per aprofitar-la, només hem d’extreure el combustible i cremar-lo. El carbó, el petroli i el gas natural són productes químicament estables, de manera que es poden emmagatzemar durant llargs períodes de temps sense que es degradin o reaccionin amb altres substàncies i, si es fa correctament, amb un risc baix d’accidents. Aquesta estabilitat fa que també siguin fàcils de transportar a llargues distàncies, cosa que els fa especialment útils quan es necessita energia a un lloc remot i en qualsevol moment.

I la tercera característica és que, com que fa més de dos-cents anys que els utilitzem, tenim les infraestructures necessàries per emmagatzemar-los i transportar-los i fer-ne ús a qualsevol lloc per a qualsevol finalitat: canonades, tancs d’emmagatzematge, refineries... Tots els sectors econòmics en depenen, tot i que alguns sectors econòmics més que d’altres. En el sector industrial, hi ha indústries com la del ciment i l’acer que requereixen grans quantitats d’energia, sovint amb altes temperatures i actualment són més eficients amb combustibles fòssils. A més, molts altres processos industrials estan dissenyats específicament entorn de l’ús d’aquests combustibles.

En el transport, l’eficiència energètica dels combustibles és un factor important, ja que el pes del combustible afectarà directament el consum del vehicle. Els combustibles fòssils són densos en energia; una petita quantitat en conté molta i, per a un mateix volum, permeten aconseguir distàncies més grans sense recarregar. En l’agricultura, peces de maquinària com tractors i recol·lectors funciona sobretot amb derivats del petroli i, d’altra banda, la producció de fertilitzants i pesticides també necessita grans quantitats d’energia. Les alternatives a aquests fertilitzants sovint són menys efectives, perquè contenen menys nutrients i també perquè es consumeix molta energia per produir-los i transportar-los. A més, en moltes àrees rurals no hi ha la infraestructura necessària per poder disposar de fonts alternatives, com ara xarxes elèctriques que puguin sostenir l’augment de les càrregues de la maquinària.

Per tant, la disponibilitat, les infraestructures i el preu fan que la nostra dependència dels combustibles fòssils sigui, ara per ara, encara molt elevada. Però és necessari desenvolupar tecnologies que ens permetin satisfer la demanda d’energia actual i la que es produirà en el futur, ja que centenars de milions de persones encara no hi tenen accés o no tenen tota la que necessiten. I ho hem de fer amb fonts més netes, ja que, com veurem en els capítols següents, les conseqüències de l’ús de combustibles fòssils amenacen l’estabilitat del planeta.