04. Efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat

Actualment, ja sabem que l’efecte de l’escalfament global i el canvi climàtic sobre la biodiversitat és molt ampli. Però, al mateix temps, desconeixem molts detalls d’aquest efecte en moltes espècies i sistemes naturals. Quan parlem de biodiversitat ens referim a la diversitat dels ecosistemes, a la varietat d’espècies d’organismes animals, vegetals i fongs que viuen en aquests sistemes naturals, i també a la varietat de característiques genètiques de les espècies.

Tenir un ecosistema divers és important per als serveis que proporciona als humans: ens permet respirar un aire més pur, ens proporciona alimentació i matèries primeres, i ens protegeix de les inundacions i d’algunes malalties, entre altres coses. Perdre biodiversitat és perdre capacitat de funcionament de la biosfera, la zona on habita la vida a la Terra, on vivim.

A la Terra hi ha milions d’espècies d’organismes diferents, algunes de les quals ni tan sols les hem descobert ni catalogat. D’altres en sabem ben poca cosa i, per tant, no sabem com els afecta el canvi climàtic. Ara bé, de moltes altres sí que en tenim prou coneixement per valorar com els impacta el canvi climàtic, produït principalment pel consum de combustibles fòssils, i per a la majoria és un greu problema que afecta la seva supervivència.

Els organismes i els ecosistemes es distribueixen per determinades zones o hàbitats del planeta en funció de les condicions i els recursos que necessiten per viure.

Als ecosistemes terrestres, dues de les condicions més rellevants, i que estan variant a causa del canvi climàtic, són la temperatura i la disponibilitat d’aigua. Aquests canvis afecten sobretot les plantes —i, de retruc, la resta d’éssers vius—, ja que aquestes estan a la base de la cadena alimentària. Però també afecta directament molts altres organismes que, per exemple, necessiten aigua per beure o per reproduir-se o uns rangs de temperatura concrets per completar correctament el seu cicle vital.

Quan canvien les condicions, aquestes espècies ja no són capaces de viure on han viscut fins llavors, perquè no estan preparades per adaptar-se a les noves característiques. Això ha passat diversos cops al llarg de la història de la Terra i de la vida. En alguns casos ha provocat grans extincions, mentre que en d’altres les espècies s’han anat adaptant o han migrat a altres zones.

No obstant això, la majoria d’espècies que es troben amb un canvi de condicions no s’estan adaptant ni acaben migrant. Els canvis de temperatura i de precipitacions s’estan donant a una velocitat molt més ràpida que els mecanismes evolutius de la immensa majoria de les espècies i, per tant, algunes es queden enrere. És possible que els organismes més simples, amb generacions molt ràpides, puguin adaptar-se a aquests canvis —en coneixem alguns casos—, però no és el cas dels organismes amb un cicle de vida més llarg. Potser una alga unicel·lular pot fer aquesta evolució més o menys ràpid, però està clar que un amfibi o un arbre, no.

L’altra possibilitat, la de migrar cap a zones favorables en què es donin les condicions adients per viure, tal com van fer moltes espècies durant els períodes glacials, és remota tenint en compte la velocitat a la qual es donen els canvis. Per a moltes espècies, el ritme de desaparició de les zones on poden viure és molt superior al de l’ocupació de noves zones.

L’escalfament global també està afectant la fenologia de les espècies. La fenologia és el conjunt de canvis que experimenta un organisme al llarg del temps, com la floració o la fructificació d’una planta o el canvi cap a l’etapa adulta d’un insecte. Amb l’augment de la temperatura aquests canvis s’estan avançant i, com que els canvis no afecten tots els organismes per igual, això provoca que sovint hi hagi desajustos entre les espècies que es relacionen entre si. Per exemple, hi ha plantes que broten abans, però les larves de papallona que s’alimenten dels brots tendres d’aquestes plantes no apareixen abans i, quan apareixen, ja no en queden. O pol·linitzadors com les abelles, les mosques, les papallones o els escarabats que surten abans o després que floreixin les plantes per les quals tenen preferència. Sovint els organismes tenen certa flexibilitat per trobar altres fonts d’aliment, però no sempre és així, i, per tant, poden desaparèixer. Fins i tot quan tenen l’opció de canviar d’aliment hi ha repercussions, ja que, com que no és la seva dieta òptima, creixen o es reprodueixen menys i això provoca que a la llarga acabin desapareixent. Aquestes repercussions són més difícils de detectar i estudiar per part dels experts, a causa del seu caràcter progressiu. Un altre efecte d’aquest canvi de les condicions ambientals, especialment de la temperatura, és la proliferació d’algunes espècies invasores. Hi ha espècies que tenen molta capacitat de migrar cap a zones més càlides. Algunes arriben a zones que els són òptimes i es reprodueixen amb molta facilitat. Aquestes espècies es converteixen en invasores i proliferen de manera exagerada, cosa que genera l’exclusió de moltes espècies autòctones, que no només han de suportar condicions ambientals més desfavorables, sinó també la competència o la depredació d’aquestes noves espècies. En definitiva, unes poques espècies surten guanyant i la majoria perden.

A causa del canvi climàtic també està augmentant la freqüència i la intensitat de pertorbacions com sequeres, tempestes de grans dimensions o incendis. En general, les espècies de zones en què es registren aquestes pertorbacions tenen estratègies per resistir o recuperar-se, però les solen tenir quan aquestes pertorbacions es donen amb una determinada freqüència i intensitat. Si la intensitat i la freqüència augmenten, moltes espècies poden perdre la seva capacitat de recuperació.

Hi ha molts altres aspectes que es poden veure afectats pel canvi climàtic que comporta l’escalfament global segons la biologia de cada espècie, i molts d’ells els desconeixem. Per exemple, l’anomenat blanqueig dels coralls és un fenomen provocat per l’escalfament del mar. Quan la temperatura del mar puja, les algues que viuen en simbiosi amb el corall són capaces de viure de manera independent i marxen, cosa que provoca el deteriorament i la mort de moltes espècies de corall i, de retruc, de moltes altres espècies associades als hàbitats generats pels coralls. En anys menys càlids hi ha una certa recuperació d’aquests ecosistemes de corall, però, com que, en general, són organismes de creixement lent, cada cop més veiem que la recuperació en algunes zones ja és impossible.

Un altre exemple és com algunes abelles solitàries es veuen afectades per uns hiverns més calents. Durant el que hauria de ser el seu període de descans hivernal, si les temperatures són més altes que les habituals, mantenen el metabolisme actiu i perden reserves. Això les fa sortir abans d’hora i més debilitades, cosa que es tradueix en una reducció de la capacitat per reproduir-se i per sobreviure, i les fa més vulnerables a altres estressos. De nou és un efecte difícil de detectar, però, al llarg del temps, es va veient com les seves poblacions es van reduint. En definitiva, els canvis en les condicions de vida de les espècies per l’increment de la temperatura, per l’augment de la intensitat i la freqüència de fenòmens meteorològics extrems i pels desajustos que provoquen aquests canvis en les interaccions amb altres espècies afecten negativament la majoria d’espècies i només és positiu per a unes poques.

Cal recordar, a més, que hi ha molts altres efectes que se’ns escapen pel desconeixement que tenim de la biologia de moltes espècies del planeta. Amb l’ús dels combustibles fòssils estem modificant les condicions de vida de molts organismes sense conèixer-ne les conseqüències, una cosa especialment greu si hi afegim que encara n’estem descobrint de noves.

La magnitud d’aquesta reducció de la biodiversitat per efecte de l’activitat humana, sobretot l’ús massiu de combustibles fòssils, principals causants del canvi climàtic, ens porta a parlar de la sisena extinció massiva. D’extincions massives ja se n’han produït en altres moments de la història de la Terra, però mai a tanta velocitat, i sobretot mai produïdes per l’activitat d’una sola espècie: la humana.