05. Altres efectes sobre la biodiversitat

Impactes dels combustibles fòssils sobre la biodiversitat 2a part

El principal efecte de l’ús de combustibles fòssils sobre la biodiversitat és que agreuja l’escalfament global, un fenomen provocat per les emissions de gasos provinents d’aquests combustibles, principalment del diòxid de carboni o CO_2. Ara bé, també hi ha altres fenòmens causats per l’ús de combustibles fòssils que representen una clara amenaça per a la biodiversitat.

Una conseqüència molt rellevant és l’anomenada acidificació dels mars i els oceans. Els mars i els oceans absorbeixen una bona part del diòxid de carboni de l’aire, i amb l’augment de diòxid de carboni, n’absorbeixen més quantitat. Això té un costat positiu, perquè implica el segrest d’una part del CO₂, al voltant d’un 30 %, que emetem a l’atmosfera i, per tant, una reducció de l’efecte hivernacle produït per aquest gas. La part negativa és que això té un cost important per a la biodiversitat marina. Quan el CO₂ es dissol en l’aigua, es forma àcid carbònic i augmenta l’acidesa del mar.

Aquesta acidesa té efectes globals en tots els mars i oceans, ja que afecta molts dels organismes que hi viuen. Algunes estructures fonamentals de molts organismes marins contenen carbonat càlcic, un compost que es dissol més quan augmenta l’acidesa, i que, per tant, tindran dificultats per fer funcionar el seu cos correctament. És el cas de moltes algues unicel·lulars que formen el fitoplàncton, diversos tipus d’algues multicel·lulars, els coralls, crustacis com els crancs i les gambes, mol·luscos com les cloïsses i els musclos, equinoderms com les estrelles de mar...

 Ja s’han documentat reduccions en el creixement i la supervivència de molts d’aquests organismes a causa de l’acidificació. Són unes reduccions que segur que també tindran conseqüències en els organismes que s’alimenten d’ells, inclosos els humans, ja que moltes d’aquestes espècies tenen una gran rellevància en l’alimentació humana, i en algunes zones costaneres del món són la principal font de proteïna de la població.

És veritat que per a alguns organismes, com ara les diatomees i altres algues, aquesta acidificació pot ser parcialment beneficiosa i que en altres casos encara no en coneixem exactament els efectes. Però, en conjunt, la biodiversitat marina està disminuint per l’acidificació, i també per l’augment de la temperatura, tal com vam explicar a l’audioguia anterior.

La combustió del gas natural, i encara més del petroli i dels seus derivats, i sobretot del carbó, també produeix l’emissió de molts altres gasos contaminants. Alguns dels principals són el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen. Quan entren en contacte amb l’oxigen i l’aigua que hi ha a l’atmosfera, generen àcids, en aquest cas àcid sulfúric i àcid nítric, que les gotes de pluja arrosseguen quan cauen al sòl, als rius i als llacs. Aquesta acidesa és un problema per a la supervivència de moltes espècies de plantes i està provocant la reducció dràstica de grans masses boscoses. L’efecte principal es veu en el sòl, ja que l’acidificació fa que canviïn les proporcions disponibles d’algunes substàncies fins a nivells que són tòxics per a les plantes, i modifica completament la composició dels microorganismes del sòl.

A Catalunya, i en moltes zones mediterrànies europees, la pluja àcida no ha estat mai un gran problema perquè molts sòls són calcaris i compensen l’acidesa. A més, les pluges de fang que ens afecten periòdicament són alcalines (el contrari d’àcides) i, malgrat que embruten els cotxes i la roba estesa, ens protegeixen de la pluja àcida.

En canvi, en zones que no tenen sòls calcaris ni pluges de fang, la pluja àcida és un gran problema. Fa dècades era molt greu en certes zones del centre i del nord d’Europa i de l’Amèrica del Nord, però la millora de la qualitat dels combustibles, la reducció en l’ús del carbó i la implantació de filtres i controls en les principals fonts emissores han reduït molt l’emissió d’òxids de sofre i, per tant, la pluja àcida. Tanmateix, continua sent un gran problema en algunes zones del món en què no hi ha aquestes normatives, ni sòls calcaris ni pluges de fang, i en les quals encara s’utilitza molt el carbó com a font d’energia, com a la Xina, l’Índia o el Brasil.

Un altre efecte dels gasos contaminants sobre la biodiversitat és un fenomen que s’anomena eutrofització. Com hem dit, amb la crema de combustibles fòssils, especialment provinent del trànsit, alliberem a l’atmosfera nitrogen en forma d’òxids de nitrogen. Aquest nitrogen, junt amb el que procedeix d’altres fonts, com els fertilitzants agrícoles, els conreus farratgers que els fixen a terra i altres fonts agrícoles i ramaderes, provoca una mena de fertilització per nitrogen a escala global en tots els ecosistemes. El medi conté massa nutrients, és a dir, s’eutrofitza, amb conseqüències negatives per als organismes. Per exemple, l’augment de substàncies nutritives en aigües dolces provoca que algunes algues i el fitoplàncton creixin de manera descontrolada, fins que l’ecosistema col·lapsa. L’excés de nitrogen trenca l’equilibri amb altres nutrients que utilitzen les plantes, especialment amb el fòsfor. Els impactes biològics del desequilibri creixent entre aquests dos nutrients, el nitrogen i el fòsfor, s’han observat en les masses d’aigua continentals, en l’estructura i en la funció de les comunitats d’éssers vius del sòl i en la composició d’espècies de les comunitats de plantes. També hi ha indicis que aquesta alteració, en alguns productes alimentaris, pot provocar problemes de salut. En l’àmbit agrícola, una manera de compensar-ho podria ser afegint fòsfor als conreus, però és un element difícil de trobar i costós, i aconseguir-lo en les quantitats necessàries seria un motiu més de desigualtat entre països i agricultors.

Un altre efecte que representa un risc per a la biosfera i per a les persones provocat per l’escalfament global és l’augment del nivell del mar, que implica la destrucció de molts ecosistemes costaners. Alguns d’aquests sistemes naturals viuen molt a prop del mar, fins i tot en aigües salobres, però amb l’augment del nivell, l’entrada d’aigua salada a zones més interiors salinitza massa el medi i n’impossibilita la supervivència. A més, si el nivell del mar és més alt, provoca que els efectes de les tempestes, cada cop més freqüents i intenses, arribin a zones més interiors. Aquests processos ja estan destruint molts ecosistemes costaners. Per exemple, juntament amb altres elements, com la contaminació de l’aigua o la destrucció directa per processos d’urbanització, ha destruït zones molt extenses de manglars arreu del món. I afecten molt negativament les poblacions humanes que viuen a prop de la costa, que en pateixen els efectes als seus pobles, ciutats i conreus de proximitat.

Per acabar tampoc no podem oblidar el gran impacte que representa l’extracció de combustibles fòssils en la biodiversitat dels territoris d’on s’extrauen. De fet, algunes de les noves formes per extreure hidrocarburs, com el fracking o l’aprofitament de terres bituminoses, encara poden ser més agressives que les que s’han fet servir tradicionalment.

Moltes vegades aquestes activitats impliquen la destrucció de grans zones forestals o marines. Òbviament, es pot fer de manera menys agressiva per al medi i, sobretot, es pot obligar a restaurar les zones un cop finalitzada l’extracció, però sovint les explotacions estan en països amb una legislació mediambiental poc estricta i amb pocs controls, i les zones explotades són pràcticament irrecuperables.

És important remarcar que les explotacions sovint estan en zones propietat de pobles indígenes i originaris que veuen com les seves terres són contaminades i destruïdes. També el transport d’aquests combustibles provoca contaminacions arreu: accidents als oleoductes o durant el transport per mar, males praxis, rentar amb aigua de mar els dipòsits dels petroliers i llençar els residus al mar, o durant les operacions de càrrega i descàrrega. Aquests vessaments de combustibles en zones naturals, sobretot en casos d’accidents greus que n’impliquen molta quantitat en una zona concreta, tenen un impacte molt negatiu que costa molts anys de recuperar, si és que s’aconsegueix.

Moltes de les energies renovables també necessiten materials procedents d’explotacions mineres, amb impactes similars sobre la biodiversitat i les poblacions locals. Per tant, és imprescindible tenir i fer complir una legislació que minimitzi aquests efectes, que obligui a restaurar les zones un cop explotades i que tingui en compte les poblacions locals en la presa de decisions per fer la transició cap a altres tipus d’energia.