06. Seguretat alimentària i salut humana

Efectes sobre la seguretat alimentària i sobre la salut de la població

En audioguies anteriors hem parlat dels efectes que té la crema de combustibles fòssils en la biodiversitat, però també és necessari assenyalar els grans impactes que té sobre diversos aspectes de la salut humana.

La contaminació atmosfèrica, provocada, entre d’altres, per la crema de combustibles fòssils, genera gasos, com òxids de nitrogen, diòxid de sofre i partícules fines en suspensió, que són un problema de salut humana des que es van començar a emetre a gran escala. Les imatges de les ciutats en què es va iniciar la Revolució Industrial ­—que sovint ens han arribat a través del cinema— ens remeten a ciutats totalment insalubres que, per sort, han anat millorant les seves condicions, però no tant com caldria.

Els contaminants atmosfèrics provenen de moltes fonts; algunes són naturals, en les quals podem intervenir poc, però també n’hi ha d’antropogèniques, causades per l’ésser humà, i és on trobem la crema de combustibles fòssils, que hi té un paper molt rellevant.

Els grans problemes de salut derivats de la contaminació atmosfèrica per l’ús de combustibles fòssils són molt més severs en àrees urbanes. I com més denses i grans, pitjors són aquests problemes. És el cas d’algunes megaurbs asiàtiques, africanes i llatinoamericanes. De fet, el 2021, els efectes de la contaminació atmosfèrica van ser la principal causa de mort a l’Àfrica i la segona a l’Àsia. A Europa va ser la sisena i a Espanya, la novena.

Tot i que, com hem dit, alguns contaminants provenen de fonts naturals, com les erupcions volcàniques, o d’altres activitats humanes, el fet que hi hagi una gran concentració de problemes de salut a les zones urbanes ens indica que el paper dels combustibles fòssils és rellevant.

En altres audioguies hem anat explicant com l’augment de la temperatura, que a més sabem que és desigual arreu del planeta, junt amb l’augment de la freqüència i la intensitat de pertorbacions, com ara sequeres, inundacions o tempestes, posen en perill la biodiversitat del planeta. I la nostra alimentació depèn, en bona part, d’aquesta biodiversitat.

A més, la producció agrícola i ramadera està en risc en molts llocs del planeta i, per tant, també ho està la capacitat d’alimentar la població. Així, zones que fins ara eren totalment adequades per conrear poden deixar-ho de ser-ho pel grau d’aridesa, si augmenta la temperatura i disminueix la precipitació.

També els deltes dels grans rius i altres zones litorals, amb dipòsits de terres fluvials que solen ser molt fèrtils, són grans zones de producció agrícola que es veuen amenaçades per la pujada del nivell del mar. N’és una bona mostra la producció d’arròs als deltes de tot el món. Per exemple, el delta del riu Mekong, al Vietnam, sustenta una població de 20 milions de persones, produeix més de la meitat dels cultius bàsics del país i suposa pràcticament el 90 % de les seves exportacions. El Vietnam és el tercer país exportador d’arròs i, per tant, és molt rellevant per a la seguretat alimentària mundial. A escala espanyola només el Delta de l’Ebre produeix gairebé el 20 % de l’arròs de tot l’Estat. En conjunt, els deltes produeixen el 4 % dels aliments del món amb només el 0,5 % de la superfície terrestre. I la seva existència està clarament en perill, per la pujada del nivell del mar i la salinització que comporta —recordem els efectes de la tempesta Gloria al Delta i a tot el litoral català el gener del 2020—, per l’augment del risc de tempestes perilloses i per sequeres cada cop més persistents. No sabem si amb el canvi climàtic trobarem llocs idonis per conrear que ara no ho són, però el que sí que sabem és que estem posant en risc l’agricultura en zones que són molt productives. I com tota persona assenyada sap, amb el menjar no s’hi juga.

Les tècniques que utilitzem actualment en agricultura, ramaderia i en la xarxa de distribució dels aliments depenen molt dels combustibles fòssils. L’agricultura anomenada intensiva, que busca treure el màxim rendiment d’una terra cultivable, depèn molt de la maquinària, de l’aplicació constant de fertilitzants i productes fitosanitaris i de la simplificació del paisatge per disposar de grans zones de monocultiu. I tot això implica un gran ús d’energia fòssil que no és fàcil de substituir amb l’electrificació. A més, els circuits de distribució dels aliments es regeixen per criteris principalment econòmics, cosa que fa que, sovint, des del punt en què es produeixen els aliments fins al punt en què es consumeixen hi hagi grans distàncies i, per tant, un gran consum de combustibles fòssils.

El canvi climàtic i la necessitat de reduir l’ús dels combustibles fòssils posa contra les cordes el sistema de producció d’aliments actual. Aquest sistema és un gran emissor de gasos d’efecte hivernacle i, alhora, és molt vulnerable al canvi climàtic que contribueix a generar. També és vulnerable a la reducció de biodiversitat, però també és un motor d’aquesta pèrdua. Hem d’optar cada cop més, doncs, per altres formes de producció d’aliments, com l’agricultura ecològica o regenerativa, i produir a prop d’on els consumim.

Les anomenades onades de calor, conseqüència de l’escalfament global, són, d’altra banda, cada vegada més intenses. S’assoleixen temperatures més altes i duren més dies. Cada any que passa parlem d’un nou rècord en algun aspecte d’aquestes onades, com els 45,4 graus enregistrats a Figueres el juliol del 2023. Sabem que aquestes onades de calor afecten negativament la salut de les persones, especialment la de les persones grans, i la mortalitat associada directament a aquest fenomen està augmentant els darrers anys. A més, com tot el que té a veure amb el canvi climàtic, també afecta especialment les persones més vulnerables, amb menys ingressos, que viuen en habitatges menys preparats per contrarestar les altes temperatures i que difícilment poden climatitzar casa seva o marxar durant l’estiu o els caps de setmana a zones més fresques.

En una altra audioguia hem analitzat en profunditat com el fet que la temperatura augmenti a causa de l’escalfament global pot modificar l’àrea de distribució d’algunes espècies animals i vegetals. Aquest fet té moltes conseqüències que no repetirem aquí, però n’hi ha una que té a veure directament amb la salut humana: l’aparició de malalties en zones noves per l’expansió de l’animal que porta i transmet algun microorganisme infecciós. Un exemple claríssim d’això són els mosquits que transmeten malalties com ara el dengue o la malària. S’estan modificant les seves àrees de distribució cap a zones d’altres latituds i d’altituds més elevades i, per tant, també les àrees en què s’estenen les malalties que transmeten.

Finalment, recordem que moltes d’aquestes situacions estan provocant migracions climàtiques que segur que s’aniran agreujant. Augmentarà el nombre de persones que hauran de deixar casa seva i marxar a altres llocs perquè les condicions climàtiques no els permetran viure on han viscut sempre o, almenys, no hi podrà viure tanta gent com ara. Encara és difícil precisar el volum de les migracions que pot tenir una causa climàtica, perquè es barreja amb altres causes, com les polítiques, les socioeconòmiques, etc. Però sembla que les migracions climàtiques aniran a més. Convé tenir clar que, si marxem d’un lloc perquè el clima no ens permet viure-hi, o perquè el mar se l’ha empassat, no hi podrem tornar mai més. Serà, inexorablement, una migració sense retorn.