Dones, conflictes armats i pau: un punt d'inflexió cap a una responsabilitat feminista
El CCOO de la UAB va organitzar el passat 6 de març la taula rodona “Dones, conflictes armats i pau: de la resolució 1325 a la realitat” en commemoració del Dia Internacional de la Dona. La jornada es va centrar a reflexionar i debatre sobre el paper clau de les dones en els conflictes armats i la construcció de pau, 25 anys després de l’aprovació de la Resolució 1325 de l’ONU.
L’acte, que es va dur a terme a la Sala Cinema de la UAB, va estar copresentat per Eva Moré i Mònica Grau i moderat per Anna Morist, totes tres delegades del CCOO UAB. La taula rodona va comptar amb la presència de quatre ponents molt destacades: Maria Villellas, investigadora i codirectora de l’Escola de Cultura de Pau; Maria Alba Gilabert, periodista de Catalunya Ràdio especialitzada en cobertura de conflictes; Betty Puerto, psicòloga social i defensora dels drets humans a Colòmbia; i Júlia Pastor, tècnica de projectes de drets humans de la Creu Roja.
La Resolució 1325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides sobre Dones, Pau i Seguretat (2000) es va aplicar amb l’objectiu d’incrementar la participació i la representació de les dones en la prevenció, la gestió i la solució de conflictes, així com de garantir la protecció i el respecte dels drets humans de les dones i les nenes, contra qualsevol forma d’abús en situacions de conflicte armat. Unes bases que amb el pas del temps han anat quedant difuminades.
“Fa 25 anys que es va aplicar aquesta resolució, però encara avui dia els governs més poderosos són els més misògins” assegurava Maria Villelas. Tot i que gràcies a la resolució 1325 es va aconseguir reconèixer la violència sexual com una arma de guerra, en l’actualitat només el 6% de mediadors de la pau del món són dones. Més enllà del que prometia el tractat, la realitat afirma que menys del 30% dels acords de pau que se signen, fan referència als drets de les dones en els conflictes armats. Per aquest mateix motiu, Villellas insistia que “és important que, en una guerra on les dones són les principals afectades, aquestes estiguin al poder per alçar la veu i lluitar per una pau i una política pública més feminista”.
Per altra banda, Maria-Alba Gilabert va reflexionar sobre el paper de les dones en la cobertura periodística de conflictes armats, explicant que, malgrat que són minoria en aquest àmbit, tenen accés a testimonis i espais que sovint queden vetats als homes. Malgrat això, va assenyalar que "al periodisme li falta feminisme", en el sentit que s’ha de posar en valor no només les dones com a víctimes, sinó també com a lluitadores actives per la pau.
Betty Puerto va aprofitar la jornada per abordar el conflicte a Colòmbia, explicant com les dones han estat claus en la reconstrucció i reparació de la seva societat després de més de 60 anys de guerra. "Ens toca desarmar l’odi i la mort per poder reconstruir i reparar", va afirmar Puerto, subratllant que la pau real només és possible amb la dignificació de les dones com a agents actius en aquest procés. “Fer la guerra és molt fàcil, però parar i fer la pau no ho és tant”.
Finalment, Júlia Pastor va intervenir per explicar el projecte que lidera des de la Creu Roja: “Dones davant la guerra”, a través del qual es dona a conèixer la situació i les dificultats que pateixen les dones en entorns de conflictes, des de la falta d’accés a la justícia fins a la falta de drets i les violències sexuals que es perpetren en presons i camps de refugiats. Així mateix, la investigadora va defensar la necessitat de crear institucions on s’introdueixi la perspectiva de gènere així com de sistemes de monitorització i sancions que assegurin el compliment de les lleis que protegeixen les dones en contextos bèl·lics. Pastor va concloure la conferència remarcant la força i valentia de les dones assegurant que “les limitacions constants que pateixen no han impedit que segueixin lluitant per redefinir les seves identitats i formar una lluita col·lectiva per la pau”.
Amb el testimoni de les quatre professionals, va quedar clar que la lluita per la pau i la igualtat de gènere no és només una qüestió de drets humans, sinó també de responsabilitat col·lectiva. Les ponents van coincidir en la urgència de donar més visibilitat a les dones en la presa de decisions polítiques i en la necessitat de destinar menys recursos a l’armamentística i més a polítiques de pau feministes. D’aquesta manera, el debat es va convertir en un punt d’inflexió per continuar treballant des de la comunicació i la sensibilització en la construcció d’un món més just, responsable i equitatiu.