Cicle de conferències

Cicle de conferències

La intel•ligència artificial s’ha fet present a les nostres vides d’una manera accelerada durant els últims anys. El debat sobre el que significa una intel•ligència artificial acceptable està essent intens i profund, amb contribucions molt rellevants, però també amb soroll i preocupació sobre els potencials impactes socials, que encara s’han de revelar en totes les seves dimensions.

Per aquesta raó, durant les set sessions d’aquest cicle, ens endinsarem des del coneixement i l’experiència del personal científic del Centre de Visió per Computador, acompanyats d’altres experts amb llarga experiència en el camp, en aquesta transició apassionant cap a una intel•ligència artificial acceptable. 

El cicle té una durada de 7 setmanes. Cada dilluns a les 18:30h hi haurà xerrades de caràcter gratuït i obertes a tothom, que tractaran els temes sobre intel·ligència artificial que més interés o dubtes han despertat a la ciutadania durant les sessions del programa ExperimentAI, un projecte de divulgació i experimentació ciutadana amb la IA, impulsat pel CVC i amb el cofinançament de la Fundació Espanyola per la Ciència i la Tecnologia (FECYT), també celebrat a les biblioteques de Barcelona.

Aquestes xerrades es realitzaran de forma alternativa a 4 biblioteques de Barcelona: Biblioteca el Clot - Josep Benet, Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte, Biblioteca Camp de l'Arpa - Caterina Albert i Biblioteca Vila de Gràcia.

Segueix i comenta aquest cicle amb #VisionsCiència

Us hi esperem!

Intel·ligència artificial: revelant impactes socials | Programa de conferències

Introducció a la intel•ligència artificial: un viatge a través dels seus principals conceptes i aplicacions

• Dilluns 16 d’octubre, a les 18.30 h, a la B. El Clot – Josep Benet.
• A càrrec de Jordi González, investigador al CVC i professor a la UAB.

La intel•ligència artificial (IA) ha arribat a la nostra vida d’una manera que ens provoca vertigen. Els sistemes d’aprenentatge automàtic, els agents autònoms, els models de llenguatge o els sistemes de visió per computador estan presents a tot arreu: als xats que ens responen dubtes a les pàgines web, a les càmeres dels nostres telèfons mòbils, als sistemes de diagnòstic dels hospitals, als cotxes que conduïm —o que no conduirem quan esdevinguin autònoms—, i en tants altres àmbits d’aplicació, com ara la gestió de l’energia, els mercats financers, etc. Però, alhora, la IA genera un munt d’oportunitats de desenvolupament humà que cal comprendre i valorar de manera adequada per tal de poder prendre decisions sobre quina IA és acceptable per a la nostra societat. En aquesta conferència, ens aproparem al mapa actual de la IA, identificant les temàtiques i els àmbits d’aplicació més rellevants i fent una primera aproximació a les diverses tipologies d’impacte social que la IA podria generar. 

Intel•ligència artificial i models de llenguatge: el cas del ChatGPT i l’impacte a les nostres feines

• Dilluns 23 d’octubre, a les 18.30 h, a la B. Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte.
• A càrrec de Pilar Sánchez Gijón, Secretària acadèmica i Vicedegana d'Estudis de Grau i de Postgrau de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona

En els darrers mesos, els models de llenguatge basats en aprenentatge automàtic, com ara el ChatGPT, han esdevingut el tema conversa de totes les nostres sobretaules i també de molts llocs de treball. Les possibilitats que ofereix aquesta tecnologia ens permet poder demanar de manera natural coses ben diverses, des de la creació d’un pla de viatge per a les vacances fins a programar un ordinador en el nostre llenguatge favorit, o generar un examen de literatura catalana amb les seves respostes. En aquesta conferència ens endinsarem en els models de llenguatge i ens aproximarem a conèixer-ne el funcionament bàsic. Però, per esbrinar-ne el potencial impacte social, també plantejarem les preguntes essencials següents: Quins són els límits dels models de llenguatge actuals, i quina és l’evolució que se n’espera en els propers anys? Com afectarà la manera en què aprenem i avaluem els aprenentatges fent servir eines com ara el ChatGPT? Quin serà l’impacte en les tasques de les feines actuals? I de manera més general: Quin impacte s’espera que tindrà aquesta tecnologia i la resta de la IA en el mercat laboral?

Intel•ligència artificial generativa i art: les màquines són creatives?

• Dilluns 30 d’octubre, a les 18.30 h, a la B. Camp de l’Arpa – Caterina Albert.
• A càrrec d'Arturo Fuentes, investigador predoctoral al CVC i professor al CITM/UPC i  Alexandra Gómez Villa, investigadora predoctoral al CVC.

Els models generatius són eines d’IA amb què és possible crear noves imatges o modificar les existents aprenent els patrons i les estructures subjacents en les dades d’entrenament. Els models generatius es poden aplicar, per exemple, per generar dissenys artístics, logotips, textures i patrons, i proporcionar inspiració als dissenyadors. Però, a més a més, els models generatius poden transferir l’estil d’una imatge a una altra, creant interpretacions artístiques de fotografies o transformant imatges perquè coincideixin amb l’estil de les obres d’art famoses. Poden generar imatges, però també vídeos, amb un alt nivell de realisme o bé amb un alt nivell d’abstracció. Això obre la porta a moltes preguntes en un camp que, fins ara, només identificàvem en l’ésser humà com a creador. Però quin impacte social comporta aquesta tecnologia? Qui és ara l’autor? I el propietari de l’obra generada i els drets intel•lectuals i d’explotació? Quin paper té la màquina com a artista (si és que la pregunta té cap sentit)? I què passa ara amb la famosa dita «si no ho veig, no ho crec»? En què i en qui podem confiar? 

Intel•ligència artificial i sostenibilitat: quines oportunitats i reptes ambientals encarem?

• Dilluns 6 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Vila de Gràcia.
• A càrrec de Paolo Dini, investigador al CTTC.

Un ús responsable de la IA té un potencial important per crear un impacte positiu en el medi ambient, preparant el camí cap a un futur més sostenible i respectuós en àrees com ara el canvi climàtic, la integració d’energies renovables, la vigilància ambiental, la gestió de residus, la conservació de l’aigua, la protecció de la vida salvatge, la resposta a desastres naturals, el control de la contaminació i la planificació urbana sostenible. Però quines són les implicacions de tenir a la nostra disposició tota la potència de càlcul necessària? Quin és l’autèntic impacte sobre la producció d’energia? Quines infraestructures calen per tenir una IA sostenible? 

Intel•ligència artificial i computació quàntica: quina és la promesa quàntica?

• Dilluns 13 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Camp de l’Arpa – Caterina Albert.
• A càrrec de Matías Bilkis, investigador al CVC

En aquesta xerrada intentarem contrarestar l'aclaparadora i nociva propaganda de l’anomenada supremacia quàntica. Primerament farem una posada en comú sobre què intenta descriure la física quàntica i exemplificarem certs fenòmens quàntics. Després, discutirem sobre una nova classe de tecnologies que aprofiten aquests fenòmens quàntics i posarem l'accent en quin és l'estat actual. Finalment, parlarem de la intel·ligència artificial quàntica, la qual, tot i tenir un nom cinematogràfic, és una àrea de recerca molt innovadora que planteja desafiaments tant per als investigadors com per a la societat. En aquest context, aquesta xerrada és una invitació a col·laborar juntament amb l'audiència per pensar en un concepte d'intel·ligència artificial que no només sigui quàntica, sinó també acceptable.

Intel•ligència artificial al volant: com transforma la mobilitat humana la conducció autònoma?

• Dilluns 20 de novembre, a les 18.30 h, a la  B. El Clot – Josep Benet.
• A càrrec d'Antonio M. Lopez Peña, investigador al CVC i professor ICREA Academia a la UAB. 

El futur de la mobilitat s'entreveu com un horitzó radicalment diferent de l'actual, no només pel que fa a l'evolució dels vehicles, sinó especialment pel que fa a la dinàmica de les ciutats i la concepció de la mobilitat. Assistim a un canvi de paradigma en el món de la mobilitat, on emergeix amb força un nou concepte: la mobilitat autònoma. Però, què és exactament? En quin estat de desenvolupament es troba el vehicle autònom actualment? Com aconseguim que un vehicle funcioni sense conductor? Aquesta xerrada explorarà totes aquestes preguntes.  

Intel•ligència artificial i biblioteques públiques: la transformació digital entre llibres i algoritmes

• Dilluns 27 de novembre, a les 18.30 h, a la B. Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. 
• A càrrec d'Elena Sánchez Nogales, responsable del Servei d’Innovació i Reutilització Digital de la Biblioteca Nacional d’Espanya.

Actualment, vivim un canvi social profund: una transformació digital que afecta tots els aspectes de la nostra vida. Particularment, les biblioteques públiques són protagonistes d’una evolució de paradigma i un procés de reformulació, on la IA proporciona diversos camins per lligar el coneixement en suport físic -la clàssica visió, que podem anomenar “Gutenberg”- amb el coneixement en format digital multi-modal -la nova aproximació “post Google”.  Així doncs, com ens ajuda la IA a enriquir el nou paper social de la biblioteca en la transformació digital? Com accedirem, com a usuaris, al coneixement i com el compartirem? Com pot donar la IA suport al llibre- objecte protagonista de les nostres biblioteques? Com lligarem el contingut en format físic amb el contingut en format digital?