Rosa-Araceli Santiago Álvarez (1937-2023)

Nascuda a la província de Lleó, la professora Santiago va estudiar Filologia Clàssica a la Universitat de Salamanca, on va esdevenir deixeble de Martín S. Ruipérez, prestigiós Catedràtic de Filologia Grega, i obtingué la llicenciatura el 1959. Va ser ajudant del professor Ruipérez durant quatre anys a la mateixa universitat, abans de traslladar-se a Barcelona. Posteriorment, el 1972 es va doctorar a la Universitat de Salamanca amb una tesi sobre grec micènic sota la direcció de Don Martín, nom amb què tant ella com els altres deixebles del professor Ruipérez s’hi adreçaven amb estima i respecte; era la primera tesi de micènic dirigida pel Dr. Ruipérez.

El 1963 la professora Santiago es va traslladar a Barcelona, en haver guanyat l’oposició a Càtedra de Grec de Batxillerat amb el n. 1 de tota Espanya; va ser Catedràtica a l’Institut Joan d’Àustria. A Barcelona es va arrelar definitivament, en casar-se i formar la seva família. Les seves inquietuds docents i de recerca, que l’han acompanyada fins els darrers dies, la van portar a contactar amb el professor Josep Alsina, de la UB, qui li va facilitar donar classes en aquesta universitat durant un parell d’anys, a més de col·laborar amb ell en un excel·lent llibre d’ensenyament de Grec de Batxillerat.

Va ser a la UAB on definitivament Rosa-Araceli Santiago va consolidar la seva extraordinària carrera docent, de recerca i de gestió, des del curs 1972-1973, quan va començar a impartir classes de grec antic, fins la seva jubilació formal, el curs 2007-2008, i posteriorment com a professora emèrita, fins el curs 2011-2012. Han estat 40 anys vinculats, primer, a l’antic Departament de Filologia Clàssica i, després, a l’actual Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, on la Rosa-Araceli Santiago s’ha implicat i treballat com ningú en l’ensenyament de les llengües clàssiques i el desenvolupament de la Filologia Clàssica a la UAB, encara en procés de consolidació quan ella va arribar-hi, que sempre va concebre com a una unitat indissoluble entre Grec, Llatí i Indoeuropeu, amb lligams indispensables amb les disciplines d’Història i Arqueologia. En els diversos càrrecs de gestió que va exercir –Directora de Departament de Filologia Clàssica, Coordinadora de Titulació de Clàssiques, i, a l’àmbit de Catalunya, Coordinadora de les PAAU de Grec– va fer palesa la seva visió de Departament en totes les qüestions que se li presentaven.

Però allò que més recordem de la professora Santiago les diverses generacions d’estudiants que hem assistit a les seves classes són les seves fascinants lliçons en la lectura i comentari dels textos grecs antics. L’ensenyament dels Poemes Homèrics, la Ilíada i l’Odissea, a partir d’una antologia de textos de què ella mateixa era coautora juntament amb el professor Ruipérez i altres tres professors, antologia que encara avui fem servir nombroses universitats, incloses estrangeres, era una bona mostra de l’estil docent de Rosa Santiago: exigent i rigorosa en la precisió amb què calia traduir cada terme grec, del qual ens explicava tots els matisos semàntics, era alhora oberta a la proposta d’interpretacions que se li plantegessin, sempre que estiguessin ben raonades. Ens ensenyava i incitava a raonar amb arguments sòlids i coherents qualsevol aspecte que es pogués extreure dels textos de la Grècia antiga. Una veritable professora.

Aquesta ακρíβεια o precisió que professava Rosa Santiago en la docència també era evident en la recerca: en són testimoni les més de 70 publicacions, entre llibres, articles i capítols de llibre, com a autora o coautora, que tracten textos literaris, com la seva magistral traducció de la Ciropèdia de Xenofont, i epigràfics, com la seva edició i comentari del conegut plom d’Empúries, trobat el 1985, del qual mai no es va cansar de reflexionar i escriure en totes les seves facetes textuals i interpretatives. Directora o participant en més de deu projectes d’investigació, en nombrosos congressos nacional i internacionals, Rosa Santiago ha format una escola de deixebles amb la direcció de tesis doctorals i treballs de fi de Màster, dos dels quals, gràcies a ella, s’han consolidat com a professors a la Unitat de Filologia Grega del Departament (Marta Oller i Carlos Varias).

La seva darrera publicació, en l’homenatge al professor José Luis Melena publicat l’any passat, que tracta la història d’un terme micènic, do-so-mo, i la seva relació amb un altre mot grec del I mil·lenni aC, δωτíνη, tots dos amb l’arrel ‘donar, pagar’, és un exemple de la visió conjunta del món grec que tenia la professora Santiago amb l’anàlisi rigorós de dos termes el sentit dels quals, ‘pagament obligat’, és el deute que veritablement tenim tot el Departament envers la professora Santiago. Moltes gràcies per tot el que ens has donat, Roseli.