Identifiquen un tauler de joc d'estratègia militar a la fortalesa romana de Biosca
Un equip de recerca de la UAB ha donat a conèixer la troballa d’una tabula lusoria del segle II aC. descoberta per un estudiant en pràctiques al castellum de Puig Castellar de Biosca (Lleida) el 2019. El tauler de joc, gairebé amb seguretat la troballa més antiga d’aquest tipus trobada en un context militar romà, es va localitzar al seu espai original, la zona d’oci dels soldats.
En un estudi publicat a la revista Archivo Español de Arqueología, Esther Rodrigo i Núria Romaní, investigadores del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana i membres de l’equip de recerca de la UAB que investiga la fortificació o castellum romà republicà de Puig Castellar de Biosca (La Segarra, Lleida), han donat a conèixer una troballa excepcional: una tabula lusoria (tauler de joc) del segle II a.C, trobada per l’alumne en pràctiques del Grau en Arqueologia Francesc Sanahuja durant la campanya d’excavacions del 2019.
La particularitat de la descoberta és la seva localització en un complex militar de la fase inicial de la conquesta romana, amb una cronologia que se situa entre el 180 y el 120 a C., i que va aparèixer en el seu context i disposició original, en un dels espais destinats a l’allotjament de les tropes. Això els permet afirmar que és tracta d’un dels primers exemples ben datats d’un tauler de joc a la península Ibèrica. El tauler, a més, els dóna pistes sobre l’activitat dels soldats durant els seus moments d’oci i descans, així com de l’existència de components itàlics entre aquests, ja que els jocs de taula haurien estat encara un passatemps desconegut per als militars de procedència local.
La tabula va ser trobada en la seva posició original ben col·locada i encastada al paviment de terra batuda, a partir de la detecció d’unes incisions superficials. Estava en una estança de dimensions força grans segurament destinada a espai d'habitació, ja que es van localitzar dues llars de foc.
L’estudi en profunditat indica que es tracta d’una llosa plana de procedència local, de forma poligonal, que es conserva íntegrament, tot i que fracturada. “Segurament la van fer els mateixos soldats a partir d'una llosa més gran que va quedar inutilitzada i la van reaprofitar. És molt possible que aquests soldats formessin part de la mà d'obra que va erigir el castellum, i que d’aquesta manera reaprofitessin alguns dels materials constructius”, explica Núria Romaní.
En l’estudi han descrit una retícula de 11x 16 caselles (176 caselles en total). “A partir dels paral·lels amb què podem relacionar el nostre tauler de joc, interpretem que molt possiblement s’hauria fet servir per jugar al ludus latrunculorum o joc dels mercenaris, que era un joc d'estratègia molt popular entre els soldats i del qual comptem amb nombrosos exemples sobretot en campaments que es situen cronològicament ja durant l'època imperial”, assenyala Esther Rodrigo. “És el cas dels de vallum Adrianum, Vindolanda i Corbridge, o també a Hispània, als campaments situats a la zona de Galícia, i en la zona càntabra i astur, com el campament de Petavonium (Zamora) que era la seu de la Legio X Gemina”.
Les investigadores expliquem que no se sap exactament com es jugava a aquest joc, que era bàsicament d'estratègia militar. El que se sap amb certesa és que dos contrincants enfrontaven dos exèrcits i el guanyador era el jugador que aconseguia mantenir un major nombre de peces sense capturar en el tauler. L'estratègia consistiria en intentar acorralar, immobilitzar i capturar les fitxes del contrincant fins aconseguir la seva rendició. Va ser un joc molt popular, especialment entre els soldats.
Una de les fortaleses romanes més antigues de la península Ibèrica
La fortificació o castellum romano republicà de Puig Castellar de Biosca està considerat un dels exemples d'arquitectura militar romana més antics de la Península Ibèrica. Situat en una posició en altura estratègica per controlar les vies de pas de la zona, especialment la que constituiria un dels eixos de comunicació cap a la Vall de l’Ebre, escenari dels conflictes bèl·lics del segle II aC. Es tracta, per tant, d’un enclavament militar del primer moment de la conquesta, que es pot datar entre el 180 aC i el 120 aC aproximadament. És un recinte fortificat amb una extensió de 1,6 hectàrees amb un edifici en la part central, interpretat per l’equip de recerca com la comandància de l’enclavament, i un conjunt d’àmbits adossats a la muralla que s’han considerat les àrees destinades a l’allotjament i espais de treball i magatzems de la tropa.
L'equip que investiga el castellum està format pels professors Joaquim Pera (IP del projecte), Esther Rodrigo (co-IP del projecte), Núria Romaní i César Carreras, i per Laia Catarineu, investigadora pre-doctoral de la Unitat d'Arqueologia del Departament de Ciències de l'Antiguitat de l'Edat Mitjana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Hi col·labora també en els treballs de recerca l’Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Referencia: Rodrigo Requena, E. ., & Romaní Sala, N. . (2021). Una tabula lusoria hallada en el castellum republicano de Puig Castellar de Biosca en Lleida, Catalunya (180-120 a. C.). Archivo Español De Arqueología, 94, e04. https://doi.org/10.3989/aespa.094.021.04