En comparació amb finals del segle passat, les truges actuals són més prolífiques i molt més magres. Aquestes truges són menys longeves i presenten una taxa de reposició més alta que fins i tot pot superar el 50%. Les morts sobtades, els problemes de locomoció i les fallades reproductives en truges joves són els motius d’eliminació que més predominen. Les garrinades més prolífiques suposen una major variabilitat de pes del garrí en néixer, més dificultats a la transició i l’engreix dels porcs de baix pes i una major mortalitat, en especial durant la lactació.
Atès els resultats productius registrats en granges comercials de diferents empreses, les principals causes caldria buscar-les tant en la recria i entrada de les truges joves al cicle productiu com en la capacitat d’adaptació i esforç que la truja ha de realitzar durant el primer cicle productiu i en menor mesura també el segon. Sens dubte, sense considerar aspectes sanitaris, s’imposa revisar i modificar les pautes d’alimentació i maneig utilitzades tradicionalment durant aquests períodes.
Aquest projecte centra en el treball de recerca en la fase de recria i entrada a la granja de mares i els dos primers cicles productius de la truja jove, encara que també s’obtindran resultats productius de tota la vida productiva. El projecte ha estat dissenyat per dos equips de recerca un de la UAB (Subprojecte 1) i un altre de l’IRTA (Subprojecte 2), s’estructura en tres blocs:
a) estudiar l’efecte de l’alimentació en la fase de recria sobre el creixement i composició corporal de la truja a l’entrada del cicle productiu i sobre la seva vida productiva i productivitat
b) trobar un mètode, de fàcil implementació en condicions comercials, per diferenciar, abans d’entrar al cicle productiu, entre truges joves “viables” (de suposada alta longevitat) i “no viables” (de suposada longevitat compromesa)
c) estudiar i aportar solucions per reduir tant les taxes d’eliminació (mortalitat i sacrifici) de truges com les de mortalitat pre-deslletament en garrins.
El primer bloc s’executarà conjuntament, l’equip de la UAB ho abordarà en condicions comercials amb un nombre d’animals elevat i el de l’IRTA en condicions experimentals amb un major risc en els dissenys experimentals i un nombre d’animals més reduït. En ambdós casos a més del creixement, composició corporal i futura productivitat de la truja jove es fa especial èmfasi en el desenvolupament de la glàndula mamària i l’evolució de l’estat immunitari. En el segon bloc, responsabilitat de l’equip de la UAB, partint dels resultats obtinguts en el primer bloc, es pretén generar un mètode senzill i aplicable en condicions comercials per classificar les truges al final de la recria en base a la predicció de la seva longevitat i, així, reduir els descartaments primerencs de truges en el ramat de mares (LonGilt). Finalment, el tercer bloc, responsabilitat de l’equip de l’IRTA, és un treball més fonamental de naturalesa metabòlica i fisiològica destinat a modelar el perfil hormonal i l’estat oxidatiu de la primerenca, influint en la fertilitat i paràmetres reproductius, i afavorint la immunitat passiva del garrí.
Els resultats del projecte han de contribuir a reduir i optimitzar la taxa de reposició, reduir la mortalitat de garrins i optimitzar la productivitat i longevitat de les truges.
Aquest és un projecte desenvolupat entre UAB-SNiBA i IRTA (PID2023-146956OB-C21/C22), en el qual l’entitat coordinadora és la UAB i es porta a terme entre les dues institucions per abordar i solucionar problemes actuals de la indústria porcina.
Proyecto PID2023-146956OB-C21 financiado por:
