Roba de treball

Color. Les més comunes són de color blanc perquè permet detectar més fàcilment la contaminació o brutícia, especialment en tasques que es requereix un cert nivell d’higiene. De vegades pot ser útil utilitzar altres colors per diferenciar-les a simple vista d’aquelles que són utilitzades de forma exclusiva en un determinat laboratori (ex. instal·lacions radioactives, sales blanques, laboratori de biocontenció, etc.).

Tipus de màniga. Hi ha de màniga curta o llarga però al laboratori sempre s’han de fer servir de màniga llarga, per tal de protegir més superfície. També és preferible que tinguin un puny elàstic ajustable per facilitar la superposició dels guants o evitar que s’enganxi amb parts mòbils d’un equip.

Llargària. Ha de ser el més llarga possible perquè així la superfície protegida serà més gran. Al laboratori la bata hauria de cobrir almenys fins els genolls.

Tancament. Pot ser amb botons o amb clips (sistema escollit per a les bates UAB), si es vol facilitar la rapidesa a l’hora de treure-se-la en cas d’emergència. També hem de pensar que una bata ofereix més seguretat si:

• el tancament és per darrera perquè així ens assegurem que la part davantera està sempre tancada;
• el tancament arriba fins a la zona del coll;
• no té butxaques que puguin facilitar el transport d’elements perillosos (p. ex. material tallant/punxant, productes perillosos, etc.). 

Material. Dependrà del grau de resistència als contaminants o al foc que potencialment es pugui estar exposat. Les més resistents a les flames són les de cotó 100%, però als laboratoris on no es treballa amb flama oberta es recomana 65% polièster/35% cotó, més duradores i no tan rígides. 

Si les activitats no impliquen risc d’exposició a productes perillosos, i es requereix protecció de producte, es pot plantejar fer servir bates de polipropilè d’un sol ús (mai si es treballa amb flama oberta).

Normes generals d'ús

• Al laboratori, el seu ús és obligatori.
• S’han de guardar en llocs específics i diferents al de la roba de carrer (ex. penjador, armariet, etc.).
• S’ha de col·locar després d’entrar al laboratori i d’haver-se rentat les mans.
• S’ha de treure abans de rentar-se les mans i sortir del laboratori.
• Ha de ser ajustable, confortable i disponible en tot moment.
• Sempre ha d’anar cordada i sense arremangar.
• No ha de sortir mai del lloc d’ús (no es pot portar a la biblioteca, a la cafeteria, al carrer, a l’aula, etc.).
• No s’han de rentar a casa. Hi ha un servei de bugaderia professional externa encarregada de recollir, rentar i lliurar les bates un cop per setmana. Cal rentar-les regularment, segons el grau de brutícia, amb intervals que no superin un cop al mes.
• Demaneu reparació o substitució si detecteu deterioraments (ex. forats, cremades, taques que no se’n van, problemes de tancament, etc.).
• Si es produeix un vessament d’un agent químic o biològic a sobre de la bata, l’heu de col·locar en una bossa tancada i dipositar-la en el punt de recollida.