Dos projectes de recerca oncològica de la UAB reben finançament de l'AECC
Les investigadores de la UAB Maria Lluch i Clàudia Faúndez rebran finançament de la fundació científica Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) per desenvolupar dos projectes sobre el tractament del glioblastoma i del càncer d’endometri.

L’Associació Contra el Càncer a Barcelona va presentar el dilluns 24 de febrer les 49 Ajudes AECC 2024 que es desenvoluparan en centres de recerca de la província de Barcelona. L’ajuda LAB AECC 2024, amb un import de 300.000 €, recaurà en el projecte «Lac2Brain: Enginyeria de bacteris de la microbiota intestinal per al tractament del glioblastoma», liderat per Maria Lluch, investigadora de l’Institut de Biotecnologia i Biomedicina de la UAB (IBB-UAB). D’altra banda, l’Ajuda Predoctoral AECC finançarà amb 80.865 € la investigadora predoctoral Clàudia Fáundez per desenvolupar el projecte «Inhibidors de la proteïna ERK5 per millorar l’eficàcia de la immunoteràpia en el càncer d’endometri» al Laboratori de Proteïnes Kinases i Càncer del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i a l’Institut de Neurociències de la UAB (INc-UAB).
Lac2Brain
«Lac2Brain: Enginyeria de bacteris de la microbiota intestinal per al tractament del glioblastoma» és un projecte de biologia sintètica que té com a objectiu dissenyar una teràpia innovadora per al glioblastoma, un tipus de càncer cerebral molt agressiu i associat a una elevada taxa de mortalitat. Els bacteris intestinals produeixen compostos que afecten la salut i que poden arribar a afectar fins i tot òrgans com el cervell. La composició microbiana de l’intestí varia en pacients amb càncer i pot influir en la resposta a tractaments com la immunoteràpia. Aquest projecte busca modificar genèticament probiòtics intestinals perquè produeixin molècules immunoestimulants i millorin la resposta contra aquests tumors. A més, aquest enfocament es podria aplicar a altres trastorns cerebrals mitjançant probiòtics personalitzats.
El projecte serà liderat per Maria Lluch, doctora en biotecnologia per la UAB. Lluch va fer una estada a la Universitat de Georg August de Göttingen (Alemanya) i un postdoctorat al Centre de Regulació Genòmica (CRG), al grup de Disseny de Sistemes Biològics, liderat pel professor Luis Serrano. L’any 2012 va ser reconeguda com a investigadora independent Miguel Servet, va obrir una línia de recerca en biologia sintètica dins del grup i va cocoordinar diversos projectes europeus orientats a l’enginyeria de Mycoplasma pneumoniae per tractar malalties respiratòries. Com a resultat de més de deu anys d’aquesta investigació, s’han generat sis patents, tres llibres i 48 ¿¿publicacions en revistes d’alt impacte, com ara Nature Communications i Nature Biotechnology, entre d’altres. És cofundadora i directora científica de Pulmobiotics, una empresa derivada (spin-off) que duu a terme enginyeria d’un bacteri del pulmó per al tractament del càncer de pulmó resistent a la immunoteràpia. El 2023 va començar el seu grup de recerca a l’IBB-UAB en el marc d’una convocatòria TALENT de la Unió Europea, en què desenvoluparà el projecte concedit per l’AECC juntament amb tres projectes concedits recentment, també basats en enginyeria bacteriana.
Inhibidors de la proteïna ERK5 per millorar l’eficàcia de la immunoteràpia en el càncer d’endometri
El càncer d'endometri engloba aquells tumors que es desenvolupen a l'endometri, el recobriment intern de l'úter, i és el càncer ginecològic més comú als països desenvolupats. El nombre de casos ha augmentat dràsticament en els darrers anys. El tractament estàndard es basa en cirurgia i quimioteràpia, però els casos avançats i metastàtics presenten mal pronòstic. Recentment, s'ha aprovat la immunoteràpia basada en inhibidors de punts de control per tractar els tumors d’endometri avançats. En general, la immunoteràpia potencia l’acció antitumoral del sistema immunitari del pacient. Tot i això, molts pacients amb tumors sòlids com el càncer d’endometri no responen a la immunoteràpia. Calen, doncs, noves estratègies terapèutiques per a millorar l’eficàcia de la immunoteràpia.
L’Associació Espanyola Contra el Càncer ha concedit a la investigadora predoctoral Clàudia Faúndez Vidiella un ajut per investigar l’ús d’inhibidors farmacològics de la proteïna ERK5 per millorar l'eficàcia de la immunoteràpia al càncer d'endometri. ERK5 controla la proliferació i supervivència de les cèl·lules canceroses, i els inhibidors d’ERK5 han mostrat activitat antitumoral en models preclínics de diferents tipus de càncer, incloent el càncer d’endometri. Dades preliminars suggereixen que els inhibidors d’ERK5 podrien potenciar l'eficàcia de la immunoteràpia. El projecte estudiarà els efectes dels inhibidors d'ERK5 en la resposta immunitària contra el tumor utilitzant línies cel·lulars humanes, mostres de pacients oncològics i models animals de càncer d'endometri. En una segona fase, s’estudiarà l'efecte d'aquests inhibidors com a potenciadors de la immunoteràpia en el càncer d'endometri.
La investigadora Clàudia Faúndez Vidiella es va graduar en Ciències Biomèdiques per la UAB el 2022. Va cursar un semestre a la Universitat de Kent (Canterbury, Regne Unit), i va fer una estada al Laboratori d'Immunooncologia de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. El 2022-2023 va cursar el màster en Recerca Biomèdica Transnacional de la UAB al Vall d'Hebron Institut de Recerca VHIR. Actualment està fent la tesi doctoral al Laboratori de Proteïnes Kinasas i Càncer del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i de l'Institut de Neurociències de la UAB, dirigit pel professor Jose Miguel Lizcano.
Augmentar la supervivència davant del càncer
Aquestes ajudes, com totes les que impulsa l’AECC, tenen com a objectiu principal augmentar la supervivència davant del càncer per superar el 70 % de supervivència el 2030. Per a aquest fi, les ajudes promouen la millora dels tractaments que reben els pacients i de la seva qualitat de vida. Les Ajudes AECC 2024 cobreixen totes les fases de la carrera investigadora, i les seves línies estratègiques són augmentar el finançament amb especial atenció als càncers de baixa supervivència, atreure talent investigador per fomentar l’estabilitat laboral dels investigadors, així com impulsar i promoure la innovació i la investigació clínica perquè els resultats arribin als pacients.